Proposta curiosa

Avui se m'ha acudit proposar-vos una mena de joc: que pareu l'orella quan aneu pel carrer, al metro, al tren, al mercat... i mireu de captar metàfores que la gent fa servir de manera natural. Si podeu contextualitzar-les una mica (on s'ha produït, qui l'ha produït i amb qui parlava -home o dona, relació dels parlants si la coneixeu...-, tema del qual parlaven), millor encara. Fa dos anys vaig realitzar un treball de recerca sobre metàfores i em va semblar un tema força interessant. Quan en tinguem un bon recull, us en faré cinc cèntims ;-)

Per cert, tant se val si són en català o en castellà, però transcriviu-les tal com s'han produït.

Web Log

Com heu pogut observar, aquest quadern de bitàcora no té la freqüència que a aquesta que escriu li agradaria. En primer lloc, mantenir un blog (em resisteixo encara a l'adaptació fonètica "bloc") és una feinada considerable, ja que en tant que diari, caldria anar-hi fent entrades de manera contínua. En segon lloc, perquè no sempre puc respondre en poc temps als comentaris que em deixeu, cosa que em dol i per la qual em disculpo. I en tercer lloc, perquè una no sempre té el dia, i per tal de tenir bon material lingüístic a comentar cal tenir l'orella parada 24 hores/365 dies, i no sempre és possible.

I és que la bloggosfera (¿s'escriu així?) és tot un món per al qual cal una altra vida paral·lela...

Lapsus linguae (o com de vegades el cervell ens juga males passades)

Avui, després de dinar (a l'escola on treballo), mentre desparàvem taula ens hem adonat que entre els coberts del menjador se'ns havia extraviat el ganivet d'una companya (dels que tallen, és clar, amb mànec de fusta i fulla ben esmolada, ganivet que havia dut a l'escola expressament per a tallar un formatge de cabra boníssim, formatge que havia dut a l'escola expressament per donar-nos a tastar una melmelada de tomàquet completament natural i casolana). Doncs bé, no sé quin efecte deu haver causat la melmelada de tomàquet en alguns dels que allà ens trobàvem que, de sobte, tot buscant el ganivet, li he dit a una companya: "Crec que hem pujat a la cuina el maniguet de l'Ester" (riures, comentaris diversos...). La companya en qüestió ha preguntat: "¿Com era?" I una veu (que no era la meva, sinó la d'un col·lega de secundària) ha contestat: "Amb màniga de fusta".

En fi... com diuen els castellans, donde dije digo...

La dignidad e igualdad de las lenguas

Per als amants de les llengües, i per als curiosos, existeix un llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera (catedràtic de Lingüística General a l'Autònoma de Madrid) on trobem els motius pels quals és important conservar les llengües del món. El llibre en qüestió és de l'any 2000 i es titula La dignidad e igualdad de las lenguas: crítica de la discriminación lingüística, i el podeu trobar editat a Alianza.

Ja em direu què us ha semblat.