30/12/07

Biografia lingüística (Primera Part)

Arran d'un comentari molt encertat de l'Eduard Abelenda i Puigvert en el meu darrer post, he cregut que podia ser interessant dedicar-ne un a les biografies lingüístiques (us convido a compartir les vostres en els comentaris).

El primer cop que en vaig sentir a parlar va ser a la carrera de Magisteri, a l'assignatura de Didàctica de la Llengua Estrangera, amb una professora que va ser com una guia per a mi. Ella ens va demanar un dia a classe que féssim un recull de les llengües amb les quals teníem o havíem tingut contacte, tant si les parlàvem com si no, com si només les enteníem a mitges o gens. Vaig fer el dibuix d'un arbre on a les arrels hi havia el castellà, al tronc el català, i a les branques l'anglès, el francès, l'italià, el portuguès, el gallec, la llengua de signes catalana, l'alemany, el polonès, el romanès, i ara no recordo si alguna més (d'això potser en fa ben bé 7 o 8 anys).

A les arrels del meu arbre hi ha la llengua que sempre m'han parlat a casa. Tot i que, crec que en alguna ocasió ho he comentat, la meva mare és catalanoparlant (el meu avi era de Reus i la meva àvia és de Barcelona, de la Barcelona antiga), la llengua de casa va ser el castellà perquè el meu pare era de Múrcia (l'avi també, i l'àvia de Jaen). Per més que se'n digui llengua materna, aquest concepte no fa referència necessàriament a la llengua de la mare, sinó més aviat a la llengua en la qual la mare parla als fills, és a dir, la llengua de la llar, com ja sabeu. I per més que la major part del temps el vaig passar amb la mare, la llengua de comunicació a casa va ser (i és) el castellà. Llavors els pares es van separar, però ja era tard, imagino, per canviar un hàbit tan inconscient com és la llengua. Quan la meva tieta va venir a viure a casa es van crear situacions d'allò més curioses, perquè ma mare i ella, germanes, es parlaven en català, però totes dues ens parlaven en castellà a mi i a la meva germana.

El més divertit era quan anàvem a casa dels avis materns, perquè ells sempre ens han parlat en català. Llavors teníem converses a tres bandes on les nenes parlàvem català amb els avis, però castellà amb la mare i la tieta, mentre que tots ells es parlaven en català.

La llengua de la llar es va convertir en la meva primera llengua (la llengua en la qual compto, m'emprenyo, parlo amb mi mateixa i escric els meus pensaments). A l'escola on anava, gairebé tots els professors feien les classes en castellà, i amb els amics parlàvem sempre en castellà. Però en acabar 4t d'EGB (a alguns potser ni us sona això d'EGB) ens van canviar d'escola. Hi ha una dita en castellà que diu "Allá donde fueres, haz lo que vieres", i això vaig fer a la nova escola, on tothom parlava català. Les noves amistats, els professors, fins i tot el personal no docent, usaven tan sols el català per comunicar-se amb mi. És a dir, que fins que no vaig tenir 10 anys no vaig començar veritablement a parlar català.

...continuarà.

29/12/07

Lloat sia Déu

No, no m'he begut l'enteniment, però això de ser mestra d'una escola concertada (de caire catòlic tot i que bastant lliberal, cal dir-ho) m'obliga a fer coses tan poc desitjables com anar a l'església. Bé, no és que anem a missa, ni molt menys (només faltaria), però a l'església hi anem sovint perquè a l'escola no tenim sala d'actes (ni cap espai prou gran com per poder fer les cantades de Nadal i de primavera, amb els papes i les mames fent fotos amb cara de "Mirá qué chévere que lo hizo Kevin Jesús" -versió actual del tan clàssic "Guaita que bé que ho ha fet en Jordi").

Com sempre, la meva feina (la que em dóna per menjar o pagar la hipoteca -noteu la conjunció) em permet trobar perles lingüístiques d'aquelles que no només fan mal als ulls, sinó que ens obliguen a tancar-los perquè no ens caiguin de l'ensurt. Aqui en teniu una, però com que no sóc gaire bona fent fotos amb el mòbil, al final us en copio el text. Apa, vigileu amb l'empatx d'errades.



Creació Composició i Montatge de cinc Vidrieres Artistiques Emplomades, an diferentes mides montades an diferens gruixos deplom i realitzádes an vidre Katedral Aleman. Dibuijos an Grisalles i Esmals al foc.


3 Vidrieres – 167 x 55’6 cmts.

2 Vidrieres – 167 x 54’0 cmts.

Preu Vidrieres --- 5.542 E

Tires de Soport i Colocació --- 187 E

Total Pto. --- 5.729 E


Im-pressionant, ¿oi? ¿Us heu aturat a meravellar-vos amb aquesta nova llengua? Caldria un estudi molt acurat per determinar si "an" és equivalent a "amb" o a "en" (¿potser estem davant d'una fusió de totes dues preposicions que s'avança milers d'anys a l'evolució del català?). ¿I què me'n dieu de la manca total de puntuació? A l'escola t'ensenyen a posar comes entre els elements que conformen una llista, i ja veus, ¡¡¡¡NO FAN FALTA!!!! ¿Per què ens compliquem tant la vida? Podem marcar aquesta peculiaritat amb la majúscula, molt infravalorada en els darrers segles. ¿I sobre l'al·lomorfia de l'adjectiu "diferents"? Fantàstica, ¿no trobeu? Sens dubte, l'accent de "realitzádes" ha degut caure de la paraula "Artistiques" quan han penjat el cartellet al taulell d'anuncis de l'església, si no, és que no m'ho puc explicar...

8/12/07

Una mica d'art




Masolino da Panicale
c. 1425
Detalle de Adán y Eva
en
el Paraíso (el Pecado ori-
nal), Capilla Brancacci, iglesia
de Santa Maria
del Carmine, Florencia.



¿Què us sembla l'obra? ¿Quants de vosaltres heu vist l'errata? Jo no la vaig veure el meu primer any com a correctora de castellà en una editorial especialitzada en llibres d'art (editorial per a la qual he estat treballant des de llavors -tenia 18 anyets acabats de fer- fins fa dos mesos).


Llavors ho vaig atribuir a la meva poca experiència en el camp de la correcció (fins a aquell moment havia fet de negra per a una amiga que també feia de negra d'un corrector a sou d'una editorial conegudeta, i tot el que havia arribat a les meves mans eren novel·les d'Agata Christie i alguna altra cosa amb molt poc suc). Ara sé què em va passar, i és que es tracta d'un error dels més habituals en lectura (segons proven molts experiments de psicolingüística).

Potser alguns de vosaltres encara us esteu preguntant de quina errata parlo. Bé, no us frustreu per això. Quan li vaig passar el llistat de peus d'il·lustracions ja corregit al meu company maquetista (polonès, amb un castellà que llavors em recordava molt el del jugador de futbol Stoichkov -segur que l'he escrit malament), em va cridar perquè m'ho mirés, amb una rialleta estranya als llavis. Us asseguro que ho vaig llegir més de quatre vegades abans de dur-me les mans al cap. Jo era llavors l'única persona que corregia els peus d'il·lustració, i us podeu imaginar que després d'allò m'he mirat del dret i del revés tooooots els peus que han passat per les meves mans (accepto aquí la relació d'idees poc glamurosa* provocada per la polisèmia del mot "peus").

I és que el fet que el polonès trobés l'errata tan bon punt s'ho va llegir és degut a la seva necessitat de llegir totes les lletres de les paraules que tenia al davant, ja que el seu lexicó llavors en llengua castellana era limitat i poc assentat. Coses del cervell... ¿què li farem?

*Tot i que el DIEC2 accepta "glamur", no hi ha cap entrada per a l'adjectiu corresponent. Aplico les normes morfològiques i ortogràfiques que em semblen adients per a aquest mot. Qui tingui res a dir, que ho digui ara o calli per sempre. ;-)

6/12/07

Maleït blogspot

Des de fa uns dies quan obro el meu blog apareix tot en anglès. Al principi vaig pensar que seria un error del sistema, que potser m'havia canviat l'idioma per error (en altres ocasions m'ho he trobat tot en castellà), però no. A tot arreu a la configuració hi tinc triat el català, però la informació segueix apareixent en anglès, i ja començo a pensar que de casual no hi ha res (digueu-me paranoica, però ja no sé què pensar).

Quan busco una manera de contactar per demanar què li passa a blogspot, l'únic que em trobo és una pàgina de preguntes freqüents amb respostes, però cap adreça electrònica, cap formulari, cap manera d'adreçar-me als que controlen el servei.

Si algú s'hi ha trobat i ho ha pogut resoldre, que m'ho faci saber. M'agraden totes les llengües, però no imposades.