Els catalans i els euskalduns

Això és el que et trobes quan viatges per aquests móns de Déu...

Sí, sí, són panellets, i dels de pinyons!!! A una pastisseria de Donosti.

Dins la catedral de Biarritz... (No comment)

Per això estan, hi són i/o existeixen els confessionaris...

Catedral de Donosti. Sense comentaris.

Ser o no ser... ¿una persona?

Tant de temps creient que era un ésser humà, i ara resulta que sóc un vehicle... ara que, m'agradaria pensar que no sóc un quatre llaunes qualsevol, sinó un Ferrari, com el del Magnum (¿qui no ha somiat amb aquelles camises florides i aquella "veueta" famosa), o potser un Cadillac, o un Rolls Royce... Bé, siguis de luxe o per anar tirant, sàpigues que no pots estacionar-te al passadís del metro. (És que se'ns acuden unes coses...).

Tota una lliçó

Fa dues setmanes, en una excursió dels grups de 3r i 4t de l'escola on treballo. Som al metro:

Senyor 1: ¿Váis de excursión?
Nen: Sí. ¿De dónde es usted?
Senyor 1: De aquí, ¿por qué?
Nen: Ah, com que no parla català...
Senyor 2: ¿I tu d'on ets?
Nen: De Xile.
Senyor 2: ¡Jo també!

(La conversa continua entre tots dos en català. És l'hora de baixar del metro):

Nen: Adéu.
Senyor 2: Adéu.
Senyor 1: Bé, adéu.


NOTA: El nen fa menys d'un any que viu a Catalunya.