Dues noves doctores

Les dues doctores després de la defensa de la tesi de la Gemma.

La setmana passada es van presentar a Barcelona dues tesis doctorals centrades en la recerca lingüística de la llengua de signes catalana (LSC).

La primera tesi presentada va ser la de Marta Mosella, de la Universitat de Barcelona: "Les construccions relatives en llengua de signes catalana". La defensa va tenir lloc dimecres 18 d'abril a la sala de graus de la UB. La presentació es va fer en català, amb interpretació a la LSC, i va ser enregistrada per al canal de notícies en LSC WebVisual TV.

La segona tesi va ser la de Gemma Barberà, de la Universitat Pompeu Fabra: "The meaning of space in LSC", defensada divendres 20 d'abril a la sala de graus de la UPF. Gemma Barberà va defensar la tesi íntegrament en anglès, i la sessió va tenir també interpretació a la LSC. Tan bon punt tingui els enllaços de WebVisual TV de les dues notícies, us els afegiré aquí.

Vaig conèixer la Marta a Llesig, fa molts anys, quan jo estudiava 3r de LSC. En aquell moment, jo encara feia la carrera de Lingüística, i val a dir que tot i que ja sentia una atracció molt forta cap a la llengua de signes, encara no havia decidit convertir-la en el meu objecte d'estudi. La Marta, però, sí que ho feia: tot just començava el doctorat a la UB i mirava de decidir cap on tirar...

Poc després de conèixer la Marta vaig conèixer la Gemma, que també començava la seva tesi doctoral. Totes dues formaven part d'un grup de recerca en sintaxi de la LSC, al qual vaig entrar a formar part a finals del 2008. Dirigien aquest grup la Joana Roselló i el Josep Quer (que més tard esdevindria el meu director de tesi). També venien a les sessions el Guillem Massó (que està a punt de presentar la seva tesi en lingüística computacional aplicada a les llengües de signes) i la Celia Alba (actualment en el seu segon any de doctorat sobre interrogatives en LSC, a la UPF, i amb qui tinc la sort de compartir despatx), i dos informants Sords, signants nadius de LSC, el Santi Frigola i la Delfina Aliaga. Tots junts formem part en aquest moment del LSC Lab.

Ara que totes dues han acabat els seus doctorats, caldria preguntar-los quins plans tenen: ¿Post-doc? ¿Feina? ¿Viatjar? ¿Totes les anteriors? ¿Cap de les anteriors? És ben cert que quan acabes una etapa de la vida sembla com si després no hi hagués res més... Les transicions són sempre estranyes.

Facin el que facin, de ben segur que seguiran inspirant a molta gent que ve al darrere, igual com m'han servit d'inspiració a mi durant tots aquests anys.

¡Felicitats, doctores!

CISLDC 2011

Divendres 16 de setembre vaig assistir a la Postgraduate Conference on Current Issues in Sign Linguistics, Deafness and Cognition, a Londres. El congrés en qüestió, com no, tenia com a tema central les llengües de signes, i la recerca que en aquests moments s'hi du a terme.

No només pel fet que era a la meva facultat (on he cursat el màster), sinó també pel fet que fos justament al dia següent de la presentació del pòster de la meva tesina, vaig assistir a aquest congrés amb un nivell de relaxació i obertura que em van inspirar tant pel meu futur doctorat sinó també pel meu actual blog.

Instants interessants del congrés:

Tot i ser un congrés de tan sols un dia (un intens dia, val a dir), vam poder gaudir d'onze conferències molt interessants estructurades en 3 grans blocs: 1. Cognició i neurociència; 2. Desenvolupament atípic i assessorament; 3. Signolingüística. A més de les 11 conferències, vam poder parlar amb les persones que presentaven un pòster sobre les seves recerques, entre elles l'Anna Juncosa, la Marta Ortells i l'Aurora Bel (de la Universitat Pompeu Fabra), que ens van oferir els resultats d'una recerca sobre la cohesió discursiva en persones oients signants de Llengua de Signes Catalana com a L2.

Tot i ser un congrés "petit", deia, va aplegar investigadors de tot el planeta, que centren els seus estudis en totes aquestes llengües de signes: Llengua de Signes d'Uganda, LS Trinitat i Tobago, LS Finesa, LS Sueca, LS Irlandesa, LS Britànica, LS Americana, LS Holandesa, LS Catalana, LS Indonèsia, LS Israeliana, LS Alemanya, LS Portuguesa, LS Xinesa, LS Argentina, LS Turca, LS Flamenca i LS Inuit (i diria que me'n deixo alguna). ¡Déu n'hi do!

Es van viure alguns moments que jo qualificaria de lingüísticament orgàsmics: si els conferenciants eren oients, la llengua que feien servir era l'anglès, llavors teníem interpretació a LS Britànica, i els assistents finesos (que s'havien dut amb ells les seves intèrprets) tenien interpretació a LS Finesa; si els conferenciants eren sords, els intèrprets traduïen a anglès (oral), i a partir d'aquí les intèrprets fineses feien la seva feina. Però la situació més interessant va ser la sessió plenària, el tancament del congrés: el conferenciant era un lingüista sord irlandès, qui òbviament signava en LS Irlandesa; un lingüista sord anglès interpretava a LS Britànica, d'aquí els intèrprets orals ho passaven a anglès oral, i d'aquí les intèrprets fineses acabaven de posar la cirereta del pastís de Babel.

Les estones de descans (els coffee breaks) van ser també d'allò més interessants: desenes de persones signant en diferents llengües de signes, mirant d'apropar-se a la llengua de l'altre i fent-se entendre entre ells amb il·lusió i amb ganes.

Tot plegat em va fer sentir que si no ens entenem és perquè no volem.

Tesina, segon capítol

A petició del Lletraferit, aquí teniu el rotllo del segle: de què va la meva tesina.

Carol Padden va presentar l'any passat en una conferència un projecte de recerca (no hi ha article publicat) en el qual afirmava que les llengües de signes (LLSS) tenen una forta preferència (pel que fa als signes que denoten objectes que fem servir amb les mans: e.g. raspall de dents) a generar signes amb una configuració manual (CM)* o bé de manipulació o bé d'instrument (seguint amb l'exemple, RASPALL-DE-DENTS amb una CM de manipulació seria amb el puny tancat, l'índex i el polze tocant-se 'com si agafessis un raspall de dents'; mentre que amb una CM d'instrument seria amb el puny tancat, l'índex completament estirat 'com si el dit fos el raspall de dents').

Està clar que les LLSS fan un ús molt extens de la iconicitat*, perquè els articuladors* així ho permeten: és més fàcil representar amb les mans el món que ens envolta -basant-nos en trets físics tangibles, e.g. l'ús que en fem -o la forma que té- un raspall de dents, per a crear el substantiu RASPALL-DE-DENTS, o el verb RASPALLAR-SE-LES-DENTS, en les LLSS-, que no pas representar-lo amb la veu havent-nos de basar en els trets sonors d'aquesta mateixa realitat (en català, doncs, "raspall de dents" hauria de ser quelcom com "xxxfffxxx glglglglg"). Les llengües orals, per tant, són menys icòniques que les de signes, però no vol dir que no ho siguin gens: mentre que el català i el castellà en fan un ús poc lingüístic ('quiquiriquí' és el so del gall, però no significa 'gall'), l'anglès en fa un ús més ampli (slam és un mot -que pot ser verb o substantiu- que significa tancar la porta de cop, perquè aquest és el soroll que fa més o menys una porta en tancar-se).

Havent dit tot això, us explico la pel·lícula: l'estudi de la Carol Padden va aixecar gran rebombori en el món dels signolingüistes*, bàsicament per dos motius: 1. En la seva conclusió va suggerir aquest paràmetre morfo-fonològic (CM de manipulació vs d'instrument) com a possible classificació tipològica de les LLSS, i 2. el seu estudi es basa en només 27 paraules comparades en 6 llengües de signes (els seus resultats, doncs, són força discutibles: és com si ara jo agafés -m'ho invento- 27 paraules del català (de les quals casualment 19 són aglutinants), i amb això conclogués que el català és una llengua aglutinant).

La meva supervisora em va proposar de generar una llista d'objectes d'ús manual més extensa que la de Padden, agrupar els objectes en grups diferents, i buscar en diccionaris de diverses LLSS aquestes paraules, tot classificant-les segons la CM. La meva llista de mots conté 155 objectes, classificats en 4 grans grups -inicialment amb subgrups, però els he acabat fusionant:

1. Eines i estris

2. Menjar

3. Roba i complements

4. Higiene i cosmètica

I estan classificats en 4 tipus de CM -inicialment amb subgrups que també he acabat fusionant:

1. Manipulació

2. Instrument

3. SaSS*

4. Altres

Tinc 5 llengües de signes:

British Sign Language (BSL)

New Zealand Sign Language (NZSL)

Hong Kong Sign Language (HKSL)

Lengua de Signos Española (LSE)

Llengua de Signes Catalana (LSC)

Com era d'esperar, no tots els diccionaris contenen les 155 paraules de la meva llista, però això no representa un problema estadísticament. Tinc 5 grups de dades independents (un per a cada LLSS) i un 6è grup de dades que anomeno "common data set", que són les úniques 36 paraules que he trobat en tots 5 diccionaris.

Ara és on comença la part que fa por: les meves preguntes de recerca.

1. ¿És la diferència entre una CM i les altres significativa, per a cada llengua de signes? És a dir, ¿mostren les meves dades que les LLSS tenen una forta tendència cap a Manipulació o cap a Instrument, tal com Padden afirma? (e.g. si trobés que un 85% dels signes de BSL són de manipulació, comparat amb un 10% d'instrument, un 3% de SaSS i un 2% d'altres, podria dir que BSL té una forta tendència a generar signes de manipulació pel que fa als signes que denoten objectes manuals).

2. El tipus d'objecte, ¿té un efecte en la CM? És a dir, ¿es dóna el cas, per exemple, que les LLSS tendeixin a fer 'Eines i estris' amb una d'aquestes dues CM més "fortes" (manipulació / instrument), mentre que 'Roba i complements' potser es representa majoritàriament amb una altra CM? Si aquest fos el cas, les conclusions de Padden només s'apliquen a un tipus molt reduït de mots dins d'un tipus de mots que ja de per sí és reduït. (¿M'explico?)

I conte contat, ja s'ha acabat.

Vaig començar amb chi-squared perquè no veia cap altra opció: freqüències independents, quantitats desiguals en cada cel·la de la meva graella, d'alguna manera el que m'interessa anar a mirar són proporcions, i si aquestes proporcions són significativament diferents. Però Pearson no em respon a cap de les preguntes (i no només perquè ja és mort), perquè només informa d'associacions entre factors, però no en quin sentit és l'associació.

El profe d'estadística (aka Stats Superhero), li ha estat donant moltes voltes, i al final ha decidit que el millor era aplicar un anàlisis de models lineals generalitzats (aix, que em sona raro això en català, en diré GZLM a partir d'ara). Depenent de si fem servir una distribució Poisson o una Negative Binomial, obtinc resultats diferents. A més, si intento analitzar els 5 grups de dades per separat, SPSS (el programa d'anàlisi estadística) es torna boig, per tant, només puc fer-ho si analitzo totes les dades alhora, la qual cosa em fa l'efecte que em fa perdre-hi fidelitat. Per a més inri he hagut de carregar-me la categoria 'Higiene i cosmètics', perquè en els diccionaris hi ha tan poques entrades que m'esguerra tota l'anàlisi.

Les assumpcions de GZLM són força complexes, i és per això que el profe s'ho està mirant. Jo, tret de fer l'anàlisi tal com ell m'ha ensenyat i mirar d'entendre'n els resultats, poca cosa més puc fer: espero resposta d'ell per tal donar per bons els resultats que de moment he trobat i tirar endavant (i.e. escriure d'una punyetera vegada la tesina dels trons), o bé dedicar-me al macramé.

Lletraferit, espero que amb aquestes dades en tinguis prou per a donar-li unes quantes voltes. Ja em diràs el què.

*Glossari:

Configuració manual: un dels trets fonològics (i.e. distintius) de les llengües de signes. És la selecció de dits -i la seva posició- en la representació d'un signe. Els altres trets fonològics són moviment i ubicació (e.g. moviment des del cos cap enfora, circular, de dalt a baix; ubicació: a la zona del cap, del tors, en contacte, sense contacte...).

Iconicitat: representació de la realitat basada en trets físics o conceptuals de la mateixa.

Articuladors: l'aparell fonador, en les llengües orals; mans, tors i cara, en les llengües de signes.

Signolingüista: friki entre frikis.

SaSS: Size and Shape Specifiers (especificadors de forma i mida). Són uns signes abastament estudiats, on les mans tan sols denoten el contorn de l'objecte, basant-se en la mida i la forma.

Tesina

La llenguaddicta està intentant analitzar les dades de la seva tesina de màster, però no se'n surt. El professor d'estadística també ho està intentant, i tampoc no se'n surt. ¿Serà que les aspiracions investigadores de la llenguaddicta són massa agosarades?

També cal tenir en compte diversos factors: 1. M'hi he posat tard. 2. No estic fent una tesina sobre la meva especialitat. 3. En aquests moments estic asseguda al terra de la meva antiga casa a Rochester (UK), mirant d'entendre una colla de números i de valors mentre a l'habitació del costat el meu ex-company de casa discuteix sobre l'entonació del xinès (via Skype) amb una companya de classe.

El factor 1 ja no té solució (a no ser que algú inventi la màquina del temps en les properes hores): vaig fer el ronso durant uns mesos, què voleu, era a Anglaterra amb un munt de coses per descobrir... El factor 2 tampoc no té solució a aquestes alçades: em vaig deixar convèncer per la meva supervisora, tot i que ella sap quina és la meva especialitat, perquè em va saber vendre la moto (a aquestes alçades, triar un altre tema, recollir unes altres dades, llegir unes altres desenes d'articles, és més que inviable). El factor 3 té solució (¿taps a les orelles? ¿canviar d'habitació?), però he de reconèixer que la lingüista que duc a dins no pot evitar parar l'orella quan algú crida amb alegria: "¡Ja entenc què fa aquest accent damunt d'aquesta vocal!"

Si no me'n surto amb la tesina, sempre puc dedicar-me al macramé.

Ferum de discriminació

La Gran Bretanya té una diputada Sorda: Jane Cordell. Després d'ocupar durant quatre anys el rol de secretària general de l'ambaixada britànica a Varsòvia (Polònia), se li acaba de denegar una plaça com a diputada a Kazaghstan perquè, segons l'Oficina d'Afers Exteriors britànica, proporcionar-li intèrprets surt molt car.

Ara jo em pregunto, ¿seria aquesta excusa un motiu de pes per a denegar la presidència, per exemple, al senyor Zapatero, o al senyor Obama, o a la senyora Merkel, o a qualsevol altre polític del món? Perquè jo diria que no n'hi ha un de sol que no necessiti intèrprets quan surt de casa (que jo sàpiga, cap d'ells parla  les més de 6.000 llengües del món, ni tan sols les quatre o cinc més habituals en la política del "primer món"). ¿Que potser no necessitarà intèrprets en David Cameron (primer ministre britànic) quan visiti França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, Xina o Japó? ¿Que no en necessitaran els respectius caps de govern quan visitin la Gran Bretanya?

Posar com a excusa la despesa pública, en un assumpte que fa pudor de discriminació amb majúscules, és vergonyós. La senyora Cordell ha demostrat la seva vàlua en els anys que ha estat a Polònia, i en els anys previs en què, treballant al seu país, ha promogut polítiques i campanyes contra la discriminació social i laboral. Una persona molt vàlida, que ha tingut la mala sort de néixer dona i sorda en un món fet per (i per a) homes oients.

(Podeu llegir la notícia clicant aquí).

Vergonyós debat a TV3

Als matins de TV3 en Cuní presentava ahir la polèmica sobre els implants coclears. La primera gran pífia de TV3 en aquest debat va ser l'absoluta desinformació de l'equip del programa: en Cuní feia servir la paraula "sordmut" a tort i a dret, per més que el noi sord implantat que seia al seu costat li parlava amb (certa) normalitat.

L'altra gran cagada de la realització del programa va ser no tenir una interpretació com déu mana: la finestreta de la intèrpret (intèrpret present en el debat però situada amb molt poca gràcia), apareix i desapareix, de manera que els sords no poden seguir el debat. 

Pel que fa al tema que ens ocupa (les llengües), el doctor Clarós parla de desenvolupament del llenguatge amb una ignorància supina: segons ell, els sords prelocutius no desenvolupen el llenguatge en el seu cervell, i per això cal implantar-los com abans millor. Anem a pams: el llenguatge es desenvolupa en el cervell perquè els nens absorbeixen la llengua de l'entorn. Si el nen és sord, és evident que no podrà adquirir la llengua oral de l'entorn, i és per això que necessiten un entorn en el qual la llengua habitual sigui visual. Si privem el nen d'aquest entorn, no desenvoluparà el llenguatge de la mateixa manera que ho faria si tingués accés a una llengua visual-gestual (llengües de signes). No oblidem que els sords no adquireixen les llengües orals de l'entorn, sinó que les aprenen, amb tot el que això implica.

Potser va sent hora que algú parli de les llengües de signes com cal, donant-los el valor i la dignitat que es mereixen, i no com a simples pantomimes que fascinen als oients i separen els sords de la societat.

Dia de les llengües de signes

No, no pas "dia internacional de les llengües de signes", però sí dia de les LS per a mi. La tarda d'ahir va començar amb una conferència al DCAL (Deafness, Cognition and Language Research Centre, a Londres) sobre interpretació a LS en contextos escolars a Canadà. La conferenciant, Debra Russell, signava en ASL (American Sign Language). Entre els assistents, 4 signants d'ASL, la resta tots signants de BSL (British Sign Language), LSC (Llengua de Signes Catalana, una servidora) o LSM (Lengua de Señas Mexicana). Mirant de passar desapercebut per destorbar el mínim, entre el públic seu l'intèrpret de ASL a anglès. Dret, al costat de la conferenciant, un intèrpret d'ASL a BSL (tan sols com a suport en el cas que algú perdi part de l'explicació per manca de familiaritat amb ASL). En un moment donat, la conferenciant està signant ASL, l'intèrpret oral parla anglès 4 fileres rere meu, i l'intèrpret signant està interpretant en temps real una part de la conversa que considera complexa: impressionant. Té els ulls fixos en la conferenciant mentre tradueix de manera clara i precisa a BSL.

La tarda acaba amb mi i la meva amiga Sorda anant a sopar a un restaurant xinès. La gent ens mira. Ja m'hi he acostumat. En acabat, anem a un pub i ens trobem 5 amics seus (4 oients i un Sord). Els oients són estudiants de 4t nivell de BSL. M'escandalitzo en comparar el grau de fluïdesa d'aquests estudiants de 4t amb el grau de rigidesa dels alumnes de 4t (una servidora inclosa) de l'escola on vaig estudiar LSC.

En tots els aspectes, estem encara a anys llum...

Però cal ser perseverant: el dia 26 de maig el Parlament català aprova la llei que regula la normalització de la Llengua de Signes Catalana. Bonic regal d'aniversari :)

Silent Babel

Fa cosa d'una setmana vaig anar de festa amb una amiga anglesa sorda. Tots sabeu ja (i els que no, ara ho sabreu) que quan empro "sord/a" ho faig exactament igual com qualsevol altre adjectiu de tipus gentilici: anglès, danès, polonès... Per tant, quan parlo dels meus amics sords, ho faig tenint en ment que la seva llengua és diferent de la meva. I en aquest cas, diferent per partida doble, perquè la meva amiga anglesa, òbviament, utilitza British Sign Language (BSL), i malgrat que jo ja començo a incorporar molts dels signes de BSL en el meu lexicó, segueixo signant LSC (pel que fa a l'estructura, i a la majoria dels signes).

Bé, com anava dient, estava jo en una cafeteria de Camden Town amb ella, signant apassionadament parlant d'això i d'allò, quan m'adono que a la taula de darrere meu, un brasiler li està ensenyant portuguès a una catalana. Somric dins meu i penso: "Com m'agraden les llengües..."

Una estona després, camí del Soho (per seguir la festa), ens trobem amb una companya meva del curs de BSL, una noia de Sevilla que sap signar en LSEspanyola. I comença el caos preciós i fantàstic de les llengües: en aquesta part de la història, la sevillana i els seus dos amics (cap relació amb les llengües de signes o els sords), parlen castellà entre ells, jo signo una barreja de BSL i LSC mentre parlo en anglès, però evidentment no puc evitar passar-me al castellà de tant en tant (especialment, quan prenc la tercera copa de la nit). La sevillana, tres quarts del mateix, barreja BSL i LSE mentre parla espanyol i anglès a estones, i la meva amiga anglesa s'ho passa teta amb el munt de malentesos que es generen en la conversa.

Ahir, a classe de Linguistics of Signed Languages, amb l'amiga anglesa, vam conèixer un estudiant d'intercanvi alemany, sord, que òbviament signa DGS (Deutsche Gebärdensprache). Al descans vam estar xerrant una estona amb ell, i la llenguaddicta va sentir un formigueig que la va fer somriure un cop més:

com m'agrada el que faig

Sharing feelings

M'encanta la idea. Simplement, m'encanta.

"No hemos entendido ni papa"

Interessant controvèrsia suscitada per un error en la traducció d'unes declaracions d'Otegui. La jutge demana una segona traducció perquè l'experta present al judici ha comès un parell d'errors.

És més que possible (sóc una total desconeixedora de l'euskera) que no sigui fàcil traduir paraula per paraula, partint del fet que l'euskera és una llengua ergativo-absolutiva, i el castellà és nominativo-acusativa. És més que probable que qualsevol traducció d'una d'aquestes llengües a l'altra requereixi una certa "adaptació", i que les subtils diferències que aquesta adaptació implica puguin ser interpretades com a "errors" d'interpretació. ¿Pot això aturar un judici?

Recordo un cas que un professor de LSC ens va explicar a classe fa temps. En un judici a un home sord acusat d'assassinat, l'intèrpret va traslladar la pregunta del fiscal: "¿Ha mort vostè a X?" En les llengües de signes, verbs com "matar" tenen tantes realitzacions com maneres de matar existeixen, perquè aquesta mena de verbs que descriuen accions tenen un signe que, normalment, manté una relació d'iconicitat amb l'acció que designen. Tot i així, en un cas com aquest, l'intèrpret va optar per usar el signe genèric de "matar" (ara no recordo on va passar, per tant, no sé quina LS era) que, posem per cas, era un signe com "apunyalar". L'acusat va jurar que no.

Després es va saber que l'acusat sí era culpable, però la fiscal (per un error de l'intèrpret) l'estava acusant d'apunyalar la víctima, la qual cosa no era certa (el mètode havia estat un altre). Imagino que devia ser a USA, perquè allà la cinquena esmena diu que no et poden jutjar dos cops pel mateix càrrec (Perry Mason dixit). L'assassí en qüestió va quedar lliure per un error d'interpretació.

Breu introducció a les Llengües de Signes

Adam Schembri explica què són les llengües de signes des de la seu del DCAL (Deafness, Cognition and Language Research Centre), a Londres. (En anglès i subtítols en anglès.)

American Indian Sign Language

Molt abans que arribessin els anglesos a nord-amèrica, els indis ja tenien una llengua de signes amb diverses varietats regionals. En aquest enllaç podeu trobar informació interessant i alguns vídeos ben antics.

¿Música per a sords?

Fa poc més de tres anys que un cantant de rap finlandès, Marko Vuoriheimo, s'ha fet famós en la Comunitat Sorda mundial. ¿Per què la Comunitat Sorda s'interessa per un cantant de rap? Perquè Marko (Signmark) és sord.

Fins ara, les expressions artístiques de la Comunitat Sorda abastaven la poesia (en llengües de signes fa molt que existeix) i el teatre, apart de l'escultura i la pintura que, òbviament, no necessiten de la llengua oral per a ser enteses. Pel que fa al cinema, recentment s'han engegat festivals de cinema sord en què els directors són sords, així com els actors, la qual cosa ha significat un pas endavant, més enllà del típic paper de sord amb problemes d'integració que estem acostumats a veure en pel·lícules dirigides i interpretades per oients (Fills d'un Déu menor, per citar-ne una que tots coneixeu). L'esfera musical, però, es limita a facilitar un intèrpret en llengües de signes per als concerts, per tal que els Sords tinguin accés a les lletres de les cançons (lletres escrites en una llengua oral i adaptades a la llengua de signes a la qual són interpretades).

Signmark ha suposat una revolució en el món de la música. És un cantant sord, i canta amb les mans, amb el cos, amb la seva expressió facial. Per a les seves cançons fa servir la Llengua de Signes Americana (ASL), tot i que la seva llengua primera és la Llengua de Signes Finlandesa (Suomalainen Viittomakieli, en finès). El seu company interpreta les cançons a l'anglès, perquè els oients també les puguin seguir. Curiós, ¿no?

Aquí teniu un exemple del que fan (la música i l'adaptació a l'anglès és de Heikki Soini i Kim Eiroma):

(La primera cançó parla de conflictes. La segona parla del fet de ser Sord).

El debat és inevitable: una cançó en una LS no pot ser emesa per la ràdio. Les cançons de Signmark sonen a les ràdios de tot el món, i només els oients hi tenim accés. ¿Discrimina això la Comunitat Sorda?

(Recomanació per als oients: un cop l'hagueu vist i escoltat, torneu-lo a posar però sense veu. No importa si no enteneu tot el que signa Marko, segurament tampoc enteneu tot el que diu l'intèrpret que canta en anglès, però sentireu com és la música per a sords).

Caçadors de bolets

El passat 18 de novembre els protagonistes del programa de TV3, Caçadors de Bolets, eren un grup d'homes sords usuaris de la Llengua de Signes Catalana (LSC). M'ha semblat oportú inserir el vídeo per tal que pugueu veure com es creen noves paraules: ¿com es creen noms per als bolets?

El món boletaire, i el de la botànica en general, juga amb els llatinismes com a nom científic i les adaptacions a les llengües diguem-ne vernàcules, normalment basats en colors, mides, formes, o en similituds amb altres realitats (e.g. peu de rata, camallarg, mataparents, cep...). Si el català ho fa, ¿per què no ho hauria de fer la LSC? Mireu el vídeo i veureu com es generen noms per als bolets, emprant exactament les mateixes tècniques (però en aquest cas, amb una llengua visual i força icònica).

Addenda: és una pena que el vídeo que han penjat a TV3 no estigui subtitulat per a sords. Les parts amb veu no són accessibles per a ells. (Ja he escrit al defensor de l'audiència per a alertar-los). Apa, ¡bona cacera!

Nova llei de normalització de la LSC

Fa uns dies us anunciava l'aprovació per part de la Generalitat d'una nova llei de normalització de la llengua de signes catalana. Ahir, al 3/24, Encarna Muñoz, presidenta de la Fesoca (Federació de Persones Sordes de Catalunya), va explicar la importància d'aquesta llei. Us deixo amb ella:

V Setmana de les Llengües de Signes (Vth Week on Sign Languages)

Gasteiz, May 24th 2009. The city is grey and rainy. And it will be for the next 3 days. It's Sunday (funny irony, it seems typical linguists humour). The catalan group of research (Guillem, Marta and Raquel -Gemma is still in Barcelona) gets to the train station at lunch time. We are in the mood for having a great week in Euskadi.

May 25th. The Fifth Week on Sign Languages starts with a conference: Elisabeth Engberg-Pedersen's "Pointing Signs. An overview". Then Martha Kaperotxipi (from the basque group of research) and Guillem Massó drive a workshop on Corpus and Phonology. Interesting comments from the experts in the audience (Martha, have you made a note of it?). Shared luch time at the vegetarian's restaurant. Afternoon with Roland Pfau starting the PhD Course on Sign Languages of the World: an introduction to the theory of the gesture's origin of language. Simply amazing.

May 26th. Conference on "Eye Gaze and Agreement" by Robin Thompson. Workshop on "Non-manual features" by Brendan Costello and Marta Mosella. Lunch time at the university's cantina. Afternoon with Roland Pfau: from gesture to sign. Night of celebration: it's Raquel's birthday. Some of us go for a couple of pintxos and txakolis. Nice evening, indeed.

May 27th. Last conference of the week: "Transcription of phonological features in a sign language corpus" by Onno Crasborn (also named Cono Crasborn). Workshop on "Deixi" by Gemma Barberà and Javier Fernández. Cantina again and siesta on the green grass of the campus, just strengthening our boundaries. Afternoon with Roland: secondary sign languages. Memorable night: Barça's winning of the Champions League Cup, dinner at an indian restaurant, disco until 3.00.

May 28th. Presentation of a TV programe in LSE (most of the crew just left the ship: too much dancing yesterday). Lunch at the vegetarian: today the food tastes weird (is the sad taste of goodbye). Afternoon with Roland: village sign languages. Quite night.

May 29th. The last day. Free morning (museums, flowers and sun). Last lunch at the vegetarian: just 4 of us left. Afternoon with Roland: sign language typology. It's always hard to say goodbye.

But... we will always have Lille.

PS: These photos reflect just a tinny part of the week. The rest, of course, is top secret.

V Setmana de les Llengües de Signes

Com molts de vosaltres sabeu, sóc a Vitòria, a la VSLS. Quan torni a casa penjaré el post que estic preparant per tal de compartir amb vosaltres aquest event: fotos, anècdotes, pinzellades d'una setmana ben interessant.

As many of you may know, I'm in Vitoria, at the V Week of Sign Languages. Back home I'll upload the post that I'm preparing, in order to share with you this event: photos, anecdotes, and a few strokes of the brush (sorry for my literal translation, my English is not as good as Onno's) of a really interesting week.

Experiències

Ahir vaig donar una classe sobre les llengües de signes a la universitat, a alumnes de primer curs de Filologia. Com ja sabeu molts dels que em llegiu, una professora de Lingüística (la culpable que jo sigui lingüista i no filòloga) em va demanar de fer-los la classe dedicada a aquest tema "perquè en sóc l'experta". Tot i que el qualificatiu em queda mooooolt gran, l'accepto amb orgull venint de qui ve.

¿Com va ser l'experiència de passar una hora i mitja parlant a un grup de 40 persones? ¡Bestial! Òbviament, al principi em vaig sentir un pèl nerviosa: tots ells són adults, majors d'edat, res a veure amb les classes a primària... ¿I si em pregunten una cosa que no sé? ¿I si només veure'm pensen: "bufff, a veure quin rotllo ens explica ara aquesta"? ¿I si xerren a classe perquè passen de mi? ¿I si de cop se m'oblida tot el que vull explicar? Perquè heu de saber que el meu mètode per a ensenyar es basa en la meva memòria: em preparo la classe dins el meu cap, em documento, m'informo, llegeixo tot el que cal, i després no duc a sobre res més que un paper amb quatre dades que temo no recordar en el moment adequat. Res de fitxes, ni d'apunts, ni de powerpoints... El guió del contingut (per passar-lo als alumnes i que sàpiguen on som en cada moment), i la meva memòria.

Bé, doncs en acabar, la satisfacció era total. El públic havia estat atent a les meves explicacions, ¡prenien apunts!, i alguns em van fer preguntes i tot. En acabar la classe, vaig sentir una coseta a l'estómac quan una alumna ben joveneta se m'acosta i em diu que està súper interessada en el tema, que sempre l'han apassionada les llengües de signes i que en vol més informació.

Ja friso per ser doctorada i poder fer classes a la universitat (cobrant, és clar).

Com peix a l'aigua

Ostres, ostres, ostres... Acabo d'aterrar de Londres, on he anat per a visitar el DCAL (Deafness Cognition and Language Research Centre). Tenia cita amb la seva directora, qui si tot va bé em dirigirà la tesi i el projecte després del màster que, també si tot va bé, aniré a fer al University College of London aquest octubre (MRes on Speech, Language and Cognition, amb alguna assignatura específica d'afàsia en sords signants). En fi, que només arribar al centre els ulls ja m'han començat a fer pampallugues: m'han presentat els professors, els investigadors, alguns dels estudiants que tot i ser divendres encara corrien per allà, i he pogut constatar que al nostre país encara som a anys llum de tenir un centre de recerca en llengua de signes i sordesa com aquest. Tenen una biblioteca especialitzada amb uns 300 llibres i totes les publicacions periòdiques sobre el tema; al voltant de 20 projectes de recerca en marxa, amb subvecions estatals i col·laboracions privades... Vaja, que allà les coses funcionen d'una altra manera.

El més sorprenent: sentir que algú que amb prou feines et coneix confia en tu i aposta pel teu projecte.

Espera'm, London, que ja falta poquet...

(He afegit l'enllaç al DCAL a la llista d'enllaços de llengües de signes).

Una universitat singular

Avui l'Eduard m'ha enviat un post molt interessant sobre una universitat dels EUA on la llengua vehicular és la ASL (American Sign Language). El post es titula "Des de Washington", i us el recomano com a curiositat lingüística. La Gallaudet University ofereix un ventall molt ampli de carreres i postgraus, així com de projectes de recerca. Vaja, el somni de la llenguaddicta... Ves si no m'haureu de buscar als USA...