28/10/08

Aix... que no hem entès res...

Titular d'avui a El País:

Un abrazo es un mensaje político

El lenguaje corporal es decisivo en las relaciones institucionales - Las diferencias culturales y de género pueden degenerar en conflictos

Deixant de banda el fet que les efusives abraçades amb què Sarkozy saluda a Merkel quan es troben "de servei" (allò que diuen els polis de les pel·lis quan els ofereixen una copa en hores de feina) em sembla que ja està ocupant massa pàgines als diaris (estratègia per a no fer-nos pensar en la crisi-que no és crisi-recessió-que no és recessió), ens trobem aquí davant d'un ús del tot inadequat del substantiu "gènere".

A veure, senyors redactors, correctors, etc.: ¿s'han aturat un minut a buscar "género" al diccionari? Perquè resulta que en cap de les accepcions de la RAE apareix res relacionat amb el sexe de les persones. Potser és que no estan vostès parlant d'això, i d'aquest titular cal fer-ne una lectura "entre línies".

Fem-la, doncs:

1. m. Conjunto de seres que tienen uno o varios caracteres comunes.
-En aquest cas, vostès, senyors periodistes, en parlar de diferències de gènere, m'estan dient que a) Merkel és extraterrestre i Sarkozy és humà, b) Sarkozy és extraterrestre i Merkel és humana, c) Merkel és de Mart i Sarkozy és de Júpiter, d) cap de les anteriors.

2. m. Clase o tipo a que pertenecen personas o cosas. Ese género de bromas no me gusta
-Més acurada encara la definició: a) Merkel pertany al gènere (classe o tipus) de les dones que presideixen països europeus i Sarkozy al gènere (classe o tipus) dels homes que presideixen repúbliques europees, b) Merkel pertany al gènere de les dones catòliques, Sarkozy al gènere dels homes ateus, c) Sarkozy pertany al gènere dels abraçadors efusius i Merkel al gènere de les esquerpes irreverents, d) cap de les anteriors, e) totes les anteriors.

3. m. En el comercio, mercancía.
-Massa fàcil aquí el comentari... he he he...

4. m. Tela o tejido. Géneros de algodón, de hilo, de seda
-Aquesta és bona: a) Merkel pertany al gènere de pell (massa) fina, Sarkozy al gènere de pell (massa) rugosa, b) Merkel és de cotó (fluix), Sarkozy de pana, c) cap de les anteriors, d) totes les anteriors.

5. m. En las artes, cada una de las distintas categorías o clases en que se pueden ordenar las obras según rasgos comunes de forma y de contenido.
-Aquest l'obviarem, perquè considerar artistes aquests dos personatges em sembla ofensiu pels artistes de debò (tot i que déu n'hi do l'espectacle que donen...).

6. m. Biol. Taxón que agrupa a especies que comparten ciertos caracteres.
-Ui, que sóc de lletres, jo: a) Merkel és un ésser viu, de l'espècie homínida, bípeda i sapiens; llavors, ¿on classifiqueu a Sarkozy? b) Viceversa.

7. m. Gram. Clase a la que pertenece un nombre sustantivo o un pronombre por el hecho de concertar con él una forma y, generalmente solo una, de la flexión del adjetivo y del pronombre. En las lenguas indoeuropeas estas formas son tres en determinados adjetivos y pronombres: masculina, femenina y neutra.
8. m. Gram. Cada una de estas formas.
9. m. Gram. Forma por la que se distinguen algunas veces los nombres sustantivos según pertenezcan a una u otra de las tres clases.

Ah, senyors. Amb la gramàtica hem topat. ¿No serà que, un cop més, en diuen gènere quan el que volen dir és sexe?

25/10/08

Xarxa de consumidors amb llengua

Quatre entitats que treballen per la promoció del català en tots els àmbits (SOM DEU MILIONS, LA CRIDA DEL SEGLE XXI, AMICS DE LA LLENGUA CATALANA i ELS CASALS DELS PAÏSOS CATALANS) han engegat una campanya de sensibilització amb els següents objectius:

- L'etiquetatge dels productes.
- Els locals comercials: bars, restaurants, farmàcies, etc., especialment les grans superfícies comercials.
- Vetllar per l'ús oral de la llengua entre el personal dels grans centres comercials que tinguin tracte amb el públic.
- Els fullets publicitaris que s'envien a les cases.

En una segona fase treballaran també per la catalanització de:

- Les emissores privades de televisió.
- Els diaris gratuïts.
- Els serveis assistencials.

Per dur a terme aquesta tasca, demanen la col·laboració de tots els ciutadans. Si desitgeu adherir-vos a aquesta iniciativa només heu d'enviar un e-mail a xarxa.de.consumidors.amb.llengua@josoc.cat

¿Com funciona la campanya? De moment ja tenen adherides 5.221 adreces electròniques. Tota aquesta gent rebrà un correu electrònic amb informació de l'empresa a la qual se li vol fer saber que no compleix amb les normatives d'etiquetatge, etc. Al correu hi haurà també l'adreça de l'empresa en qüestió, i el model de missatge que se li vol fer arribar. Només cal signar i enviar al destinatari. Si heu signat alguna campanya d'Amnistia Internacional o d'altres organismes ja sabeu de què va. A més, tothom que hi estigui adherit pot proposar temes per a noves campanyes.

Jo ja m'hi he adherit. Quan m'arribi el primer correu us n'explico més detalls.

22/10/08

¿Opacitat o inexistència?

Una discussió lingüística que ve d'antuvi planteja l'opacitat o la inexistència del gènere en llengües com l'anglès. Whorf havia parlat d'un gènere no explícit en l'anglès, i Moreno Cabrera ho corrobora amb el seu Principi d'Opacitat. Segons Moreno Cabrera, l'anglès té gènere morfològic opac, és a dir, els substantius no tenen morf de gènere, però tot i ser opac, de gènere n'hi ha. La manera com ho demostra és afirmant que tot substantiu està relacionat amb un pronom personal he, she, it (i els corresponents possessius, his, her, its).

Ara bé, l'altra bàndol de la discussió (on hi ha morfòlegs com la Valeria Salcioli), consideren que en el moment en què es donen ambigüitats a l'hora d'assignar un d'aquests pronoms, és perquè la llengua no té gènere morfològic. Un exemple d'ambigüitat seria un substantiu com "driver". Si no tenim un referent físic present (la persona que desenvolupa aquest ofici) o discursiu (anteriorment hem esmentat aquesta persona), a l'hora d'assignar-li un pronom no podré triar, ja que desconeixo el sexe d'aquesta persona. A l'escrit ho solucionen amb el doble tractament ("The driver must keep on his/her right. He or she should..."). A l'oral, suposant que es donés un cas d'ambigüitat, el resolen neutralitzant amb la forma no marcada universal: el masculí.

I jo em pregunto, ¿no hi ha cap altra possibilitat? ¿Opacitat o inexistència? O bé l'anglès té gènere morfològic i en aquest cas és opac, o bé no en té. ¿Això és tot? ¿Ningú ha anat més enllà?

Nacionalisme lingüístic

Un cop més, Juan Carlos Moreno Cabrera posa el dit a la nafra: "El castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya". En aquesta entrevista presenta els punts forts del seu darrer llibre: El nacionalismo lingüístico, que ha tingut molta sortida als territoris bilingües, com és evident, i gens ni mica a la resta de l'Estat. I és que com diu ell, a la gent li agrada llegir coses que confirmin les seves creences, no que les contradiguin... I així anem.

18/10/08

Diccionari aberrant de la llengua catalana

Tinc el mal costum, quan un diccionari cau a les meves mans, d'anar-hi a buscar les definicions de llengua i de llenguatge. Ahir, però, em vaig trobar amb la més catastròfica de les definicions, al Nou Diccionari Escolar de la Llengua Catalana, de Grup Promotor Santillana, 2008. Diu així:

llengua s.f. [...] 3. Sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons i que és compartit per tota una comunitat, com per exemple el francès, el català, l'espanyol.

llenguatge s.m. 1. Qualsevol sistema que serveix per comunicar-se amb altres individus: el llenguatge dels sordmuts; el llenguatge dels dofins. 2. Capacitat humana de comunicar els pensaments per mitjà d'un sistema de sons que s'agrupen per formar paraules i frases. [...] SIN 3. Llengua.

Al·lucinant, ¿no? No només l'espanyol no és cap llengua, sinó que a més, descriure llengua amb l'adjectiu "oral" exclou totes les llengües de signes (i ja sabeu que n'hi ha un bon grapat pel món). Aquestes, a més, les inclou dins la definició de llenguatge, comparant-les amb el dels dofins. Denigrant: els oients ens comuniquem amb llengües i els sords amb llenguatges similars als dels animals. Per acabar-ho d'adobar, en diu "sordmuts": ¿no l'acabarem mai la batalla? I això en un diccionari per a canalla, per a tot un conjunt de noves generacions que creixeran dient "sordmut", quan portem dècades lluitant perquè els avis canviïn aquest mot per "sord".

Ara, fantàstica l'accepció 3 de llenguatge: ¡¡¡sinònim de llengua!!!! Encara ric. Curiós també que tot just després de dir "llenguatge dels dofins" trobem: "Capacitat humana de comunicar els pensaments". Aturem-nos aquí. Humana fa gràcia (per no dir pena) per allò que ve després dels dofins. Però, ¿per comunicar els pensaments? ¿Res més? Ni els sentiments, ni les emocions, ni les idees, ni els desitjos... Ni la poesia, ni el compromís, ni l'opinió que aquest diccionari és un "trunyo". Res. ¿Que no se suposa que els lexicògrafs han estudiat una carrera? ¿Què feia aquest lexicògraf mentre explicaven què és llengua i què és llenguatge?

PS: Mireu la pàgina de contacte de Santillana. Observeu les etiquetes inferiors on, se suposa, tries la llengua.

16/10/08

Una universitat singular

Avui l'Eduard m'ha enviat un post molt interessant sobre una universitat dels EUA on la llengua vehicular és la ASL (American Sign Language). El post es titula "Des de Washington", i us el recomano com a curiositat lingüística. La Gallaudet University ofereix un ventall molt ampli de carreres i postgraus, així com de projectes de recerca. Vaja, el somni de la llenguaddicta... Ves si no m'haureu de buscar als USA...

13/10/08

A veure qui la diu més grossa

"Estudiar en català porta al consum de drogues". Un article del diari Avui, del passat 7 d'octubre, recull la reacció d'una associació d'immigrants colombians que està duent a terme una campanya de boicot als productes etiquetats en català, de moment a les Balears, ja veurem més endavant...

Part de la campanya inclou justificar l'absentisme escolar i el consum de drogues tot culpant les polítiques d'immersió lingüística d'Ensenyament. D'això se'n diu lògica aplastant: si a classe el primer dia que arribo no entenc el que em diuen, l'endemà ja no hi vaig, i a més, em passo a la droga, que a més de destrossar-me les neurones, acabarà amb l'economia familiar. Sí senyor.

Una mica de serietat, si us plau. Que una colla d'adolescents decideixi fer campana perquè no vol fer l'esforç d'integrar-se, no es pot fer servir com a argument per a atacar un sistema educatiu que fa anys que funciona (millor o pitjor, però funciona). I menys encara pretendre culpar aquest sistema del fet que uns quants poca-soltes triïn el consum de drogues com a via de fugida de la seva realitat. La llengua no té res a veure amb tot això, i un cop més, darrere d'aquest enrenou només hi ha intenció política. A l'article expliquen les relacions del president de l'associació amb membres del PP. Em pregunto quant haurà cobrat aquest pobre immigrant segregat i incomprès per engegar la campanya.

11/10/08

La humanització de la màquina

Després del viatge caribeny, he tornat per a trobar-me cara a cara amb una assignatura que he estat intentant esquivar des que vaig començar la carrera: Lingüística Computacional. Com que és obligatòria, sabia que tard o d'hora m'hi hauria d'enfrontar, i el moment ha arribat. En realitat no és tan dura com em pensava, i fins i tot m'ha proporcionat tema per al post d'aquesta setmana.

Les tecnologies de la parla (reconeixement i síntesi de veu) avancen. També la informàtica lingüística i la lingüística computacional. Hem passat de les màquines de tabac que t'agraeixen la compra a la sofisticació d'un aparell de GPS o d'un contestador automàtic amb múltiples funcions, a la cerca de respostes a la xarxa, el resum i la traducció automàtiques. I sembla que els experts busquen anar encara més enllà. A classe parlàvem l'altre dia de recerques en marxa actualment: algunes d'elles van camí de fer realitat la profecia del nostre estimat Sebastià Serrano: arribarà el dia en què les persones no necessitaran aprendre llengües, perquè tindran un petit aparell enganxat a l'orella que els traduirà les paraules de l'interlocutor que té davant per davant.

D'acord que tot allò que ens faciliti la feina és sempre benvingut, que allò que ens ajuda a guanyar temps és una eina imprescindible, però quan els reptes arriben a pretendre que una màquina pugui conversar amb una persona, em sembla que perdem de vista les conseqüències. A classe se n'ha parlat aquests dies: la domòtica et permet viure en una casa on tot està controlat per un ordinador central que compleix ordres. Si la tecnologia avança fins al punt d'aconseguir una mena de HAL (2001: una odissea en l'espai), tindrem un nou company de pis, permanentment instal·lat. Un amic virtual amb qui podrem conversar, estarà programat per entendre la ironia, per complir les nostres ordres (tan senzill com dir-li què volem), per buscar-nos receptes de l'Isma Prados i dictar-nos-les mentre preparem el sopar, fer-nos la llista de la compra i encarregar-la al supermercat, i realitzar per nosaltres les transaccions bancàries i la gestió del correu electrònic, vaja, una perla. Un bon partit, que dirien les àvies. De fet, aquest company de pis no ronca, no mira el futbol quan tu vols veure la pel·lícula, no embruta i, importantíssim, no et porta la contrària perquè sí. Però, ¿podrà sentir la teva tristesa mirant-te als ulls?

¿No estem potser ja prou individualitzats? Des que Internet ha arribat a les nostres llars, un ventall de possibilitats s'han posat al nostre abast. És una eina imprescindible avui dia, i ha ajudat a trencar barreres abans impensables: puc comunicar-me amb la meva germana, que viu a l'altra banda del món, parlar-hi en directe i fins i tot veure-la mentre parlem. I és fantàstic. Però ho fem de la mateixa manera amb el veí, per messenger, quan podríem senzillament picar a la seva porta i fer un cafè plegats; quan pensem en un amic a qui fa temps que no veiem decidim que en arribar a casa li enviarem un e-mail, o li penjarem una nota al mur. La gent surt menys, parla menys sovint, les felicitacions d'aniversari s'han convertit en missatges de sms, i com que tenim plataformes que ens permeten informar i estar informats en tot moment del que fem i del que fan els altres, ni tan sols sembla necessari quedar per "posar-nos al dia".

¿Estem humanitzant les màquines o ens estem deshumanitzant nosaltres?

2/10/08

Versio original literalment doblada

Les pel.licules que passen per televisio a Puerto Rico solen tenir dues opcions (aqui tambe estan fent el canvi de televisio analogica a TDT): versio en angles o en castella. No es com a casa nostra, que pots veure-la en versio original i doblada, sino doblada al castella o a l'angles (en el cas de les pel.licules no anglofones). Resulta incomode sentir Roberto Benigni tant en l'una com en l'altra.

El cas es que els doblatges al castella es fan a Mexic (?). Quan es tracta d'una pel.licula de dibuixos animats no em fa res, perque vaig viure la infancia de les pel.lis Disney en mexica. Pero quan es tracta d'una pel.licula amb persones de carn i os... ai... llavors em desespera. I no es l'accent el que em fa posar la pell de gallina, sino la traduccio emprada pel doblatge: gairebe paraula per paraula. A mes de comencar amb el pronom personal practicament sempre ('Nosotros pensamos que el asesino fue...', 'Yo supongo que...'), l'ordre dels constituents es purament angles: 'Nosotros encontramos el cadaver de una bonita joven mujer'. En castella no agrupem adjectius com ho fan en angles, i l'ordre no marcat es nom + adjectiu.

Es possible que els canvis sintactics que experimenta la llengua aqui puguin ser deguts a un empatx de construccions d'aquesta mena a la televisio? Se m'acud pensar en la manera tipica de fer les interrogatives amb pronom de segona persona: 'Que tu quieres?' 'Donde tu estas?' 'Cuando es que tu vienes?'. Es un calc de l'angles, pero, per que? Quan va passar l'angles per davant del castella? Va ser amb la guerra de 1898, quan Cuba i Puerto Rico es van independitzar? Va ser llavors?