Mal a les oïdes o el doblatge com a arma de destrucció d'una llengua

Fa molt, però molt, que no pago per veure una pel·lícula doblada. Això no vol dir que no en miri, perquè de tant en tant la persona amb qui vaig al cinema no vol veure la pel·lícula en versió original (per allò que diuen que si estan llegint els subtítols es perden el que està passant a la pantalla... en fi...).

Diumenge vaig anar a veure Passengers doblada al castellà, i em van venir ganes de trucar a l'estudi de doblatge per a explicar-los un parell de coses sobre les llengües. En primer lloc, ¿de debò costa tant buscar gent que sàpiga la diferència entre Yin (nom coreà) i Jim (nom anglès)? Emprenya força sentir que al "guaperes" de la pel·li no hi ha ni una ànima que li digui pel seu nom. ¡Ni tan sols ell sap pronunciar-lo! I et passes l'estona repetint dins el teu cap "Jim" cada cop que l'actor de doblatge diu "Yin"...

Però deixant de banda el malson de la pronúncia de noms no espanyols (de segur que gastar-se uns dinerets en un bon dialect coach els estalviaria feina), el problema real del doblatge del segle xxi rau en la poca qualitat de les traduccions amb què treballen els dobladors. (¿Fan falta lingüistes?)

La desaparició d'una llengua (per influència d'una altra) no depèn de la quantitat de paraules forànies que fem servir, sinó de la quantitat d'estructures que copiem i que substitueixen de mica en mica les pròpies de la nostra llengua. Així doncs, no és greu dir "dialect coach" per comptes d'"assessor fonètic", sinó coses com "tancant portes" en un ascensor com a còpia directa de "doors closing".

En la pel·lícula que ens ocupa, es fan servir expressions tan poc genuïnes del castellà com: "páselo de maravilla", "escaneado completado", "es lo usual" o (agafeu-vos fort) "estoy absoluta y ridículamente jodido" (us he avisat), com a conseqüència d'un baix pressupost en traducció i doblatge. Un altre dels errors de traducció en el cinema i la TV d'aquest segle és l'ús repetit i innecessari dels pronoms personals: et passes la pel·lícula sentint "él" o "ellos" o "nosotros" davant de cada frase, quan les llengües romàniques prescindeixen d'aquests pronoms atès que les formes verbals ja inclouen la persona (no necessito dir "nosaltres" quan dic "vamos a morir en esta nave", a no ser que vulgui destacar que serem només nosaltres qui morirem).

Barbaritats com les que comento a dalt fan que qualsevol amb un xic de sensibilitat per la llengua es passi les dues hores de la pel·lícula mossegant-se els punys i tancant els ulls mentre el cor se'ns atura cada cop que sona una d'aquestes perles.

Solució: aneu a cinemes on pugueu sentir els actors originals parlar (correctament) en la seva llengua original, i llegiu els subtítols. No fa mal, us ho prometo.

Google Translator fins a la sopa

Quan algú fa ús dels traductors en línia i acaba amb coses com la que us copio a continuació, em venen ganes de començar a repartir clatellots a tort i a dret:

"Peça deixeu anar per muntar" (vist en el cartell d'una botiga xinesa de venda de bijuteria a l'engròs, al costat de la plaça Urquinaona de Barcelona).

I el que imagino que han fet és buscar al traductor automàtic alguna cosa com: "pieza suelta para montar". El traductor els dóna "peça solta per muntar", "solta" els sona a castellanada (a ells o a algú que coneixen que diu que parla català), i segueixen buscant alternatives. Ara, com arriben a "deixeu anar", en segona del plural, no ho acabo de veure. ¿Alguna idea?

El món al revés

Diria que és el primer cop que experimento el que aquí us explico, o com a mínim el primer cop que ho experimento a l'inrevés.

Fa cosa d'un parell de setmanes, caminant per la meva estimada Barcelona a la recerca d'un llibre que està descatalogat (la traducció al castellà de Siete años en el Tíbet, de Heinrich Harrer) vaig trobar-ne un exemplar a la llibreria de segona mà del carrer Canuda. L'edició, de 1997, la signa Ediciones B, S.A., i és una edició especial per a Ediservicios Madrid, un exemplar que només es pot comercialitzar (segons resa una nota sota les dades de l'edició) "conjunta e inseparablemente con esta revista".

Començo a devorar el llibre que m'ha costat tant de trobar, i quina és la meva sorpresa quan em trobo expressions com les que copio a continuació:

- Por lo que hace al mobiliario, éste se reduce a la mínima expresión...

- Nadie se cuida de alimentarlos [a los animales], por lo cual se contentan...

- ...como en esta región muy poblada es más difícil encontrar un escondite, tenemos que buscar largo rato antes no lo encontramos.

I seguiria afegint-ne (el llibre n'és ple), però crec que ja m'heu entès.

Ara mateix no sé si entristir-me o alegrar-me. De fet, com he dit al començament, deu ser el primer cop que em trobo interferències del català en una traducció al castellà (l'original és alemany), per comptes de trobar el contrari, molt més comú per desgràcia: les traduccions al català estan infestades de castellanismes, no només pel que fa al lèxic sinó, més preocupant encara, a la sintaxi.

Ara que, em fa l'efecte que els lectors monolingües castellanoparlants es miraran el llibre perplexos davant d'expressions com "nadie se cuida de [+ infinitiu]". Tot i que miraran el nom de la traductora i, ai làs, resoldran el misteri: María Teresa Monguió.

"No hemos entendido ni papa"

Interessant controvèrsia suscitada per un error en la traducció d'unes declaracions d'Otegui. La jutge demana una segona traducció perquè l'experta present al judici ha comès un parell d'errors.

És més que possible (sóc una total desconeixedora de l'euskera) que no sigui fàcil traduir paraula per paraula, partint del fet que l'euskera és una llengua ergativo-absolutiva, i el castellà és nominativo-acusativa. És més que probable que qualsevol traducció d'una d'aquestes llengües a l'altra requereixi una certa "adaptació", i que les subtils diferències que aquesta adaptació implica puguin ser interpretades com a "errors" d'interpretació. ¿Pot això aturar un judici?

Recordo un cas que un professor de LSC ens va explicar a classe fa temps. En un judici a un home sord acusat d'assassinat, l'intèrpret va traslladar la pregunta del fiscal: "¿Ha mort vostè a X?" En les llengües de signes, verbs com "matar" tenen tantes realitzacions com maneres de matar existeixen, perquè aquesta mena de verbs que descriuen accions tenen un signe que, normalment, manté una relació d'iconicitat amb l'acció que designen. Tot i així, en un cas com aquest, l'intèrpret va optar per usar el signe genèric de "matar" (ara no recordo on va passar, per tant, no sé quina LS era) que, posem per cas, era un signe com "apunyalar". L'acusat va jurar que no.

Després es va saber que l'acusat sí era culpable, però la fiscal (per un error de l'intèrpret) l'estava acusant d'apunyalar la víctima, la qual cosa no era certa (el mètode havia estat un altre). Imagino que devia ser a USA, perquè allà la cinquena esmena diu que no et poden jutjar dos cops pel mateix càrrec (Perry Mason dixit). L'assassí en qüestió va quedar lliure per un error d'interpretació.

Usted tonta poco? Es necesario aumentar los ingresos? (Aquest post ha estat ampliat)

Aquest és l'assumpte d'un correu electrònic que he rebut avui. Com podeu imaginar, es tracta d'un correu d'aquells que van directes a la carpeta Correu Brossa del Gmail. Normalment no me'ls miro, els esborro definitivament. Però aquest m'ha cridat l'atenció: "Usted tonta poco?" M'he estat trencant les banyes una bona estona intentant descobrir quina paraula ha traduït el traductor automàtic per "tonta", però no l'he trobada. Potser estic assumint que l'original era anglès, quan podria ser, ves a saber, suec. O potser estic assumint que l'original devia dir alguna cosa com "¿Vostè cobra/guanya poc?", quan potser l'original deia alguna cosa com "¿És vostè poc tonta?", volent dir, no tens ni un pèl de tonta...

La resta del missatge, però, també té suc [entre claudàtors els meus comentaris], la negreta és d'ells:

Bienvenida.
Estamos interesados en le como un empleado.. [le como un empleado, o dos, siempre que estén tiernos]
Si desea ganar ademas- aprovechar la oportunidad para convertirse en remoto [¡sí, sí, sempre he volgut ser remota!] te propuesto nuestro empresa y cobrar de 10 a 30 euros por hora en la Internet. [aquesta l'ha escrit el Johan, segur]

Todos lo necesite- habilidades con ordenador personal, acceso gratuito a Internet y cuestionario enviado por correo a nosotros, que contengan datos de nombre completo, edad y lugar de residencia.

Aqui esta nuestro Manager Tommie@es-west.org

Ya un par de horas. [home, no ben bé, només un minut de fet, que el missatge fins ara no ha estat tan llarg]
Le enviaremos una carta en respuesta detallada instruccion trabajo.
Solo esperamos de usted laboriosidad. Esto no requiere ningunos archivos adjuntos! [no, la laboriositat no requereix arxius adjunts, això ho sabem tots]


Usted mismo vera, que refina - vera! [sembla la lletra d'una cançó de Franco Battiato]

Crec que els traductors automàtics estan sobrevalorats...
_____________________________

ADDENDA: Oh, oh, oh, és que n'he rebut un altre, i aquest és potser encara millor que l'anterior.

Assumpte: Vacaciones con los salarios de 1.473 euros

Usted registrado recientemente en el sitio de las vacantes.
Estamos contentos de informarles que nuestra base de vacaciones se ha recentado y nosotros abrimos un nuevo servicio - la seleccion de las vacaciones por sus datos.
Puede obtener libre garantizado y una lista de pertinentes de las vacantes usted. Enviar encuesta en esta direccion: Mickey@es-trabajo.net

Por favor, estos tres puntos:
1. Nombre, apellido.
2. Su edad y educacion.
3. Cuanto tiempo un dia esta listo para trabajar?

Por favor, no desea responder.
En promedio, se consideran encuestas durante el dia. A travis de la jornada recibira una carta de respuesta.

Adios.

(En un altre molt similar comencen amb aquesta frase: Mucho gusto le dan como nuestro usuario). Boníssims, ¿no trobeu?)

Al·là només entén l'àrab

Sembla que Al·là no és tan totpoderós com alguns creuen. Un periodista afganès ha estat condemnat a mort per traduir al darí l'Alcorà. Sobta que una religió monoteïsta i amb ànsia d'expansió no faci tots els possibles perquè els seus fidels puguin entendre la paraula divina, parlin la llengua que parlin. Si vols llegir l'Alcorà has d'aprendre àrab. I és clar, deu ser més senzill això que no pas posar tot un equip d'intèrprets al costat d'Al·là, oi?

Si s'hagués fet això mateix amb la Bíblia...

Traduttore traditore

El David (que comenta sovint els meus blogs) em parlava no fa gaire del dor romanès, un sentiment a mig camí entre l'enyor i el desig, el mal d'amor i la tristesa, el patiment, en definitiva. Un sentiment que només pot aturar-lo qui el pateix. ¿Vindria a ser com la saudade portuguesa o la morriña galega? ¿En coneixeu més d'aquesta mena?

Avui, després de dues setmanes de desconnexió del món, he abraçat una de les "ninetes dels meus ulls" (de qui he parlat en ocasions), i m'han vingut ganes de dir-li que l'havia enyorat, però no era això ben bé el que volia dir-li, perquè el sentiment era més profund, i li hauria dit en francès: "Tu m'as manqué", perquè ni tan sols era "T'he trobat a faltar", sinó que realment m'ha mancat la seva abraçada aquests dies. ¿Per què costa tant posar en paraules les coses importants?

Versio original literalment doblada

Les pel.licules que passen per televisio a Puerto Rico solen tenir dues opcions (aqui tambe estan fent el canvi de televisio analogica a TDT): versio en angles o en castella. No es com a casa nostra, que pots veure-la en versio original i doblada, sino doblada al castella o a l'angles (en el cas de les pel.licules no anglofones). Resulta incomode sentir Roberto Benigni tant en l'una com en l'altra.

El cas es que els doblatges al castella es fan a Mexic (?). Quan es tracta d'una pel.licula de dibuixos animats no em fa res, perque vaig viure la infancia de les pel.lis Disney en mexica. Pero quan es tracta d'una pel.licula amb persones de carn i os... ai... llavors em desespera. I no es l'accent el que em fa posar la pell de gallina, sino la traduccio emprada pel doblatge: gairebe paraula per paraula. A mes de comencar amb el pronom personal practicament sempre ('Nosotros pensamos que el asesino fue...', 'Yo supongo que...'), l'ordre dels constituents es purament angles: 'Nosotros encontramos el cadaver de una bonita joven mujer'. En castella no agrupem adjectius com ho fan en angles, i l'ordre no marcat es nom + adjectiu.

Es possible que els canvis sintactics que experimenta la llengua aqui puguin ser deguts a un empatx de construccions d'aquesta mena a la televisio? Se m'acud pensar en la manera tipica de fer les interrogatives amb pronom de segona persona: 'Que tu quieres?' 'Donde tu estas?' 'Cuando es que tu vienes?'. Es un calc de l'angles, pero, per que? Quan va passar l'angles per davant del castella? Va ser amb la guerra de 1898, quan Cuba i Puerto Rico es van independitzar? Va ser llavors?

Estacions

Bé, després de fer un petit recull fotogràfic en algunes estacions de Renfe (i de metro) de les nostres contrades, us puc ensenyar tot això (de moment), perquè veieu que, o bé els lingüistes es moren de gana, o bé és que encara ningú no sap que existim...

(Avís important: Algunes de les següents imatges poden ferir greument la sensibilitat lingüística dels espectadors.)

¿On diríeu que es troba aquesta cancel·ladora de bitllets? ¿Japó? Doncs no, a Martorell. Per què els caràcters que hi apareixen al visor semblen japonesos és un dels misteris de les estacions de Renfe. Potser, com que els costa això de senyalitzar en català per allò que som rarets, nosaltres, i tot ho volem en català, han decidit fer-nos la guitza i senyalitzar en japonès. Ves a saber...

I és que els catalans som atents amb els visitants... Aquest cartell és per a argentins. Són els horaris de pas dels trens per l'estació de Sant Sadurní d'Anoia. Si "laboras", pibe, tenés que tomar el tren de la lista de abajo.

A la fantàstica i acabada d'estrenar estació de Sants s'han pres tan seriosament el bilingüisme, que fins i tot l'apliquen quan és del tot innecessari.

A l'estació de Lavern, al municipi de Subirats (Alt Penedès) gairebé l'encerten amb això del guió i l'apòstrof. I és que el català és difícil...

Aquesta és del metro de Barcelona. ¿Què li està passant a la pobra preposició "de"? ¿Algú ha percebut aquesta intrusió de l'estructura anglesa "mobile coverage"?


Bé, "and the last but not the least", com dirien els invasors lingüístics, aquesta imatge deplorable de l'estat dels lavabos de noies de la biblioteca de Romàniques de la Universitat de Barcelona, que vindria a ser una metàfora de tot el que he penjat dalt. Que cadascú en tregui les seves conclusions...

Es necessiten traductors

Aquí teniu la prova de la necessitat expressada al títol. Aquesta foto ha estat presa per la meva mare a la botiga d'ONO de La Maquinista. A part d'ella, ¿algú més troba explicació a l'error? Una pista: la traducció s'ha fet amb un traductor automàtic...