Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sexisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sexisme. Mostrar tots els missatges

17/11/11

15-M (amb "m" de m'importa tres pitos la sintaxi)

No fa gaire em van donar un paper al tren, un d'aquests papers que et donen i que tens com a primer impuls rebutjar-lo, perquè penses que serà algú que demana almoina al·legant ser sord, o mut, o ambdues coses... Bé, aquest paper estava escrit per membres del moviment 15-M, i me'l vaig llegir de cap a peus. ¿I què creieu que va cridar l'atenció de la llenguaddicta en aquest panflet (perdoneu, no sé com es diu "panflet" en català?

No va ser el contingut, sinó la forma. I és que acabo de descobrir que el moviment 15-M utilitza el femení per a fer referència al col·lectiu. Imagino que el motiu és emprar "persona/persones" com a subjecte de totes les oracions, però com que el redactat és força penós (perdoneu, però algú ho havia de dir), el subjecte està elidit fins al quart paràgraf. Això provoca en el lector el dubte de si qui redacta és un col·lectiu de dones dins el moviment, o si no es tracta potser d'un error a l'hora d'escriure. Aquí en teniu uns fragments:

"El 15 de junt [sic] va ser convocada una acció [...] Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces [...] Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. [...] confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris [...] es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament. Aquell dia no eren 22 persones bloquejant el Parlament, érem milers, que ens jutgin a totes!"

I el crit final del panflet: "Si ens toquen a una ens toquen a totes!"

Bé, ja us n'heu fet una idea... ¿Com es pot redactar un text amb tan poca gràcia? ¿Que no s'adonen que la llengua està per sobre de masclismes i sexismes? ¿Que no saben que si no esmenten el referent -quan aquest no és obvi o sintàctica i semànticament lògic- a l'inici, el lector no té ni la més remota idea del que està llegint?

Demano obertament a les indignades que revisin els apunts de sintaxi (si és que mai n'han fet). O que preguntin als lingüistes, coi, que per això estem.

Signat,

Una lingüista indignada


16/6/08

¿Ho haveu vist?

¿Algú s'ha aturat mai a mirar definicions al diccionari (a part dels lingüistes i els llenguaddictes) contrastant masculins i femenins amb formes lèxiques diferents? Ja ho veieu, la llenguaddicta se salta les vacances perquè ha comprovat, esgarrifada, el que diu el DIEC (i l'Enciclopèdia Catalana, entre d'altres) a l'entrada de "pare" i de "mare":

pare 1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.

mare 1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests.

És a dir, durant els 9 mesos d'embaràs no ets més que un contenidor. Així ens van les coses...

(Atenció a l'aclariment després de la coma en ambdues definicions).