7/11/08

Traduttore traditore

El David (que comenta sovint els meus blogs) em parlava no fa gaire del dor romanès, un sentiment a mig camí entre l'enyor i el desig, el mal d'amor i la tristesa, el patiment, en definitiva. Un sentiment que només pot aturar-lo qui el pateix. ¿Vindria a ser com la saudade portuguesa o la morriña galega? ¿En coneixeu més d'aquesta mena?

Avui, després de dues setmanes de desconnexió del món, he abraçat una de les "ninetes dels meus ulls" (de qui he parlat en ocasions), i m'han vingut ganes de dir-li que l'havia enyorat, però no era això ben bé el que volia dir-li, perquè el sentiment era més profund, i li hauria dit en francès: "Tu m'as manqué", perquè ni tan sols era "T'he trobat a faltar", sinó que realment m'ha mancat la seva abraçada aquests dies. ¿Per què costa tant posar en paraules les coses importants?


2 comentaris:

SERGIBR ha dit...

És fàcil contestar això. Simplement perquè els sers humans encara no hem evolucionat prou, per donar veu i vot, a tots els nostres sentiments més enfonsats.

De totes maneres, et diré que per aquestes terres, la gent té la costum de fer la tradicional "salutació ripollenca". És a dir:

-Hola nano.
-Hola nano.
-Vinga, que et cardin.
-Igualment.

david ha dit...

Hehehe! Al final em faràs famós! ;-)
El "dor" romanès pot traduir-se per "saudade" i "morriña" en determinats contextos, però tenint sempre present l'expressió que dóna títol al teu post, "traduttore traditore", perquè aquests mots no comprenen la totalitat semàntica de "dor". Per exemple, "saudade" és un sentiment més aviat contemplatiu que es projecta envers el passat; en canvi, "dor" vindria a ser aquest sentiment però, a més a més, amb un desig actiu que pot esdevenir realitat. "Dor" pot relacionar-se també amb sentiments de melangia, enyorança, però el "dor" que surt més sovint als poemes és el dolor provocat per la separació de la persona estimada, la qual pot ser definitiva --dor de "cor trencat"-- o circumstancial.
Però sí, és una paraula com "saudade" i "morriña" en el sentit que es tracten de mots intrínsecs a una llengua i una cultura concretes.
Jo diria que has patit un brot de "dor de ninetes d'ulls".
Per cert, el difícil no és trobar les paraules exactes per a les coses importants, sinó per a les que són íntimes, subjectives i abstractes. Hi ha coses importants que no costen de definir: diners, sinceritat, treball, hipoteca... ;-)
A més a més, el fet de conèixer diverses llengües té el desavantatge de proporcionar-te un ventall més ample de significants per a significats subjectius que el que té una persona monolingüe, i cadascun amb trets semàntics específics. L'ideal seria trobar un mot que inclogués alguns trets semàntics d'aquesta paraula, d'altres d'aquella altra paraula...
També pots optar per la marca "zero": dir que nodreixes un sentiment indescriptible per determinada persona i cadascun que s'esforci en entendre-ho com pugui. ;-p