Cartells ambigus

Tots hem vist cartells similars als lavabos dels bars, restaurants i discoteques. Però el que em crida l'atenció d'aquest és el missatge que oculta. "Deje el lavabo limpio como le gustaría haberlo encontrado", ¿implica que, si te'l trobes brut (o no exactament com t'agradaria haver-lo trobat) t'has d'arromangar i posar-te a netejar? A més, t'agraeixen després la col·laboració, amb la qual cosa interpreto que sí, que et toca posar-te els guants i apa, a fregar. No deixa de ser curiós que aquesta mena de cartells són de mal escriure, perquè tots sabem que en realitat el que volen dir és "Pixa dins sense esquitxar massa; llença els productes d'higiene femenina a la paperera; passa l'escombreta després de cagar". ¿O no?

Plaça de Tiananmen

No afegiré cap enllaç a vídeos de la batalla campal d'ahir a la meva facultat. Crec que amb el que corre per Internet i el que s'ha vist a les notícies és més que suficient. És increïble que en un estat de dret passin coses com aquesta, que es violin les llibertats dels ciutadans, que s'ataqui sense miraments a persones innocents (estudiants, periodistes, i gent que passava per allà -nens inclosos-). I el més increïble de tot són les absurdes declaracions del cap de Mossos i del senyor Saura. Tots sabem que no passarà res, que d'aquí a dos dies tindrem una notícia qualsevol amb què ens distrauran l'atenció. Ja n'estem acostumats, als rentats de cervell.

¿M'ho sembla a mi o els mossos són més animals ara que tenen un conseller d'esquerres, ecologista, pacifista i antisistema?

Indignant

L'editorial Barcanova diu en el llibre de Lengua Castellana de 2n d'ESO: "En España se hablan cuatro lenguas: castellano, catalán, gallego y vasco". Punt. No es parla de l'astur-lleonés, ni de l'aranès, ni del murciano, ni de l'andalú, ni del caló, ni molt menys de les llengües de signes de l'Estat. ¿Què estem ensenyant als alumnes de 15 anys? ¿Els estem ensenyant el món tal com és o tal com a alguns els agradaria que fos? ¿Quina mena de perfil busquen els editors de Barcanova a l'hora de triar els seus redactors? ¿De debò és tan esbojarrat donar bé la informació? No dic que els nens de 15 anys hagin de saber-se la llista de totes les llengües que es parlen a l'Estat, però com a mínim que sàpiguen que existeixen, ¿no?

ADDENDA: Segons el mateix llibre de la mateixa editorial, l'andalús, l'extremeny i el murciano són dialectes del castellà... El cas és que, com passa sovint, diuen "andalús", "murciano" i "extremeny" a les variants regionals del castellà en aquelles zones de la península. Però, ¿oi que a ningú se li acudiria dir que el basc, el català i el gallec són dialectes del castellà? (Bé, sabem que sí, que aquestes bestieses s'han arribat a dir). Consulteu el llibre Llengües ignorades, de Jordi F. Fernández i Gorka Redondo (editat per Mnemosine) i sabreu de què parlo.

Petit homenatge

T'enyorarem. ¡Ets collonut!

Experiències

Ahir vaig donar una classe sobre les llengües de signes a la universitat, a alumnes de primer curs de Filologia. Com ja sabeu molts dels que em llegiu, una professora de Lingüística (la culpable que jo sigui lingüista i no filòloga) em va demanar de fer-los la classe dedicada a aquest tema "perquè en sóc l'experta". Tot i que el qualificatiu em queda mooooolt gran, l'accepto amb orgull venint de qui ve.

¿Com va ser l'experiència de passar una hora i mitja parlant a un grup de 40 persones? ¡Bestial! Òbviament, al principi em vaig sentir un pèl nerviosa: tots ells són adults, majors d'edat, res a veure amb les classes a primària... ¿I si em pregunten una cosa que no sé? ¿I si només veure'm pensen: "bufff, a veure quin rotllo ens explica ara aquesta"? ¿I si xerren a classe perquè passen de mi? ¿I si de cop se m'oblida tot el que vull explicar? Perquè heu de saber que el meu mètode per a ensenyar es basa en la meva memòria: em preparo la classe dins el meu cap, em documento, m'informo, llegeixo tot el que cal, i després no duc a sobre res més que un paper amb quatre dades que temo no recordar en el moment adequat. Res de fitxes, ni d'apunts, ni de powerpoints... El guió del contingut (per passar-lo als alumnes i que sàpiguen on som en cada moment), i la meva memòria.

Bé, doncs en acabar, la satisfacció era total. El públic havia estat atent a les meves explicacions, ¡prenien apunts!, i alguns em van fer preguntes i tot. En acabar la classe, vaig sentir una coseta a l'estómac quan una alumna ben joveneta se m'acosta i em diu que està súper interessada en el tema, que sempre l'han apassionada les llengües de signes i que en vol més informació.

Ja friso per ser doctorada i poder fer classes a la universitat (cobrant, és clar).

Poliglots

Com a lingüista que sóc, m'agrada envoltar-me de gent que estima les llengües. Una d'aquestes persones és el Nacho, el poliglot més sorprenent que conec. Amb només 28 anyets s'ha especialitzat en llengües orientals. Parla xinès, japonès i coreà, però no us penseu que aquí acaba la llista de llengües que domina. Afegiu-hi també el rus, el grec, l'anglès, el català i el castellà. I per si fossin poques, està estudiant 4t de llengua de signes catalana. En fi, una joia com aquesta no podia passar gaire més temps desapercebuda als mitjans de comunicació, i avui La Vanguardia li ha dedicat una plana.

Felicitats, Nacho!

PD: Avui 26 de febrer han entrevistat al Nacho a Catalunya Ràdio (bé, m'estalviaré l'opinió sobre la presentadora i els seus comentaris poc adequats). Nacho, carinyu, ¿com no l'has corregida quan ha dit erròniament "llenguatge de signes"? Tot i així, felicitats de nou. Ja t'ho he dit un munt de vegades: ets un crack. (I gràcies per l'al·lusió... Un petó).

¡Jo vull viure a Galícia!

Prou prínceps blaus...

...jo vull un...

La mala educació

La llenguaddicta busca feina. Això de la crisi està començant a afectar de debò, i cal posar-se les piles. Per tant, fa dies que envio el meu currículum a tort i a dret: llibreries, editorials, serveis lingüístics... Fa dos dies vaig contactar amb una empresa de serveis lingüístics del Penedès via Internet, tot omplint el formulari de l'apartat "Treballa amb nosaltres". M'interessava perquè ofereixen cursos d'idiomes, entre ells català i castellà per a estrangers, a més de classes particulars, etc. Us transcric aquí l'intercanvi de correus entre el Director d'estudis i una servidora.

Advertència: el contingut del text següent pot ferir greument la sensibilitat dels lectors
(sobretot d'aquells que aprecien la llenguaddicta).
La conversa original és l'anglesa. Afegeixo en lletra petita la traducció al català
perquè tinc lectors que, si no, no sabrien què hi diu.

Hello Raquel

Thank you for writing, would you like to send a copy of your cv?

Gràcies per escriure, et faria res enviar una còpia del teu CV?

Some important points are, do you get on well with children,

Alguns punts importants són, te'n surts bé amb la canalla,

Are you a car driver, do you have a car and how well do you speak English.

Condueixes cotxe, tens cotxe i com parles l'anglès.

Thank you.

J.

Director of studies

__________

Hello J.

Thank you for answering. I attach my CV and my IELTS certificate. As for the two questions you've asked me: yes, I deal very well with children as I am a teacher; and yes, I am a car driver but don't have a car.

Gràcies per respondre. Adjunto el meu CV i el certificat de l'IELTS [certificat d'anglès]. Quant a les dues preguntes que m'ha fet: sí, me'n surto molt bé amb la canalla perquè sóc mestra; i sí, condueixo però no tinc cotxe.

Thank you very much for considering me as a candidate for the job.

Moltes gràcies per considerar-me com a candidata per a la feina [atenció, consti que en aquell moment no havíem parlat encara de cap feina concreta...]

Yours sincerely,

Raquel

__________

Hello Raquel

The problem seems to be, how can you get to Vilafranca and home again.

El problema sembla ser, com t'ho faràs per anar a Vilafranca i cap a casa un altre cop.

We don’t exactly have a job going at the moment, but we are always interested

In talking to teachers who live close by.

No tenim exactament una feina ara mateix, però sempre ens interessa parlar amb professors que visquin a prop.

Get back to me and we can arrange to meet.

Torna'm a escriure i fem una cita per conèixer-nos.

Thank you

J.

__________

Hello J.,

I didn't realise you were at Vilafranca, but I'm sure that would not be a problem. I can use the train, that is what I use to do to get to Barcelona everyday to study (I have always done it).

No em vaig adonar que éreu a Vilafranca, però segur que no serà un problema. Puc fer servir el tren, que és el que faig normalment per anar a Barcelona cada dia a estudiar (sempre ho he fet).

If you prefer, contact me when you'll have a job, and we can meet and talk about the offer.

Si ho prefereix, contacti amb mi quan tingui una feina, i podem conèixer-nos i parlar de l'oferta.

Thank you very much for your attention and interest.

Moltes gràcies per la seva atenció i el seu interès.

See you soon,

Raquel

__________

I have been in this business for longer than you have been on this planet.

Porto en aquest negoci més del que tu portes en aquest planeta.

You do not have proficiency, your overall band score is 7.5….. good user.

No tens el proficiency, la teva nota és de 7.5... bon usuari.

Also there are grammatical errors in your last email.

A més, hi ha errors gramaticals en el teu darrer email.

If you are studying in Barcelona, when will you be available to teach in Vilafranca?

Si estàs estudiant a Barcelona, quan estaries disponible per donar classes a Vilafranca?

This week I have received 8 cvs from qualified native speakers. If you believe for one

Moment that I am going to contact you ‘’and talk about the offer’’ when a job appears

You are sadly mistaken.

Aquesta setmana he rebut 8 CVs de parlants nadius qualificats. Si has cregut per un moment que contactaré amb tu "i parlarem sobre l'oferta" quan tinguem una feina, estàs lamentablement equivocada.

_____________

I ja està, sense encapçalament, sense destinatari, sense allò de "Hello Raquel", sense signar al final, sense bones maneres, sense més. Segur que friseu per saber què li he contestat després de recuperar-me del mal tràngol (perquè us puc assegurar que m'he quedat blanca, el cor se m'ha aturat i si em punxen no em treuen sang). Aquí ho teniu:

Hello J.,

Li escric en català perquè és la meva llengua. Em sembla molt lamentable que una persona que porta en la docència més temps del que jo porto al planeta sigui tan maleducada com per no signar el seu darrer e-mail. El to despectiu amb què s'ha adreçat a mi era del tot sobrer, ja que en cap moment he pretès ser el que no sóc. No sóc nadiua anglesa, ni ganes. És el primer cop que algú em respon amb tan mala educació, però imagino que en aquest món hi ha de tot...

Quant als meus errors gramaticals en una llengua que no és la meva... bé, m'agradaria veure'l a vostè escriure en català, i ja en parlaríem. Per cert, sóc mestra de català, potser li interessaria rebre classes particulars?

Molt cordialment,

Raquel

PD: Òbviament, no cal que respongui aquest mail.

Al·là només entén l'àrab

Sembla que Al·là no és tan totpoderós com alguns creuen. Un periodista afganès ha estat condemnat a mort per traduir al darí l'Alcorà. Sobta que una religió monoteïsta i amb ànsia d'expansió no faci tots els possibles perquè els seus fidels puguin entendre la paraula divina, parlin la llengua que parlin. Si vols llegir l'Alcorà has d'aprendre àrab. I és clar, deu ser més senzill això que no pas posar tot un equip d'intèrprets al costat d'Al·là, oi?

Si s'hagués fet això mateix amb la Bíblia...

Beques

C.S.I. (com sempre incorrecte)

No és que m'entusiasmi la sèrie, molt menys després que la productora s'hagi tret de la màniga el munt de variants geogràfiques (NY, LA, Miami...). Però fa uns dies tenia la tele engegada i estaven fent C.S.I. (no em pregunteu quina, no relaciono els personatges amb les ciutats, era la saga en què apareix la Doctora Providence, gran sèrie aquella, per cert...). Doncs bé, no li estava parant excessiva atenció, com és habitual, però desgraciadament l'antena lingüística no desconnecta mai. Un dels ce-essa-ís li ensenya un tros de tela amb empremtes al cap de colla, i aquest li diu: "Todavía no hemos analizado forensemente esta huella". Aix, quin mal...

Lingüista de debò

Sí, de debò perquè ja he acabat la carrera, i això em converteix en lingüista de ple dret (fins ara era una lingüista de ple esquerre). Sé que us tinc abandonats, però això d'acabar la llicenciatura i preparar el màster a Londres és més esgotador del que em pensava. Tot i així, com ja sabeu, la llenguaddicta té una xarxa de "negres" que treballen cercant cagades lingüístiques interessants. Aquí en teniu una. Apa, ¡a destrossar-la!

Aragonès i català oficials a Aragó

A la Comunitat Autònoma d'Aragó hi ha un moviment que demana signatures per al reconeixement del català i de l'aragonès com a llengües oficials de la Comunitat juntament amb el castellà. Només cal que cliqueu aquí i llegiu la Carta por la Ley de Lenguas. Al final de la carta trobareu el formulari per a signar.

Com peix a l'aigua

Ostres, ostres, ostres... Acabo d'aterrar de Londres, on he anat per a visitar el DCAL (Deafness Cognition and Language Research Centre). Tenia cita amb la seva directora, qui si tot va bé em dirigirà la tesi i el projecte després del màster que, també si tot va bé, aniré a fer al University College of London aquest octubre (MRes on Speech, Language and Cognition, amb alguna assignatura específica d'afàsia en sords signants). En fi, que només arribar al centre els ulls ja m'han començat a fer pampallugues: m'han presentat els professors, els investigadors, alguns dels estudiants que tot i ser divendres encara corrien per allà, i he pogut constatar que al nostre país encara som a anys llum de tenir un centre de recerca en llengua de signes i sordesa com aquest. Tenen una biblioteca especialitzada amb uns 300 llibres i totes les publicacions periòdiques sobre el tema; al voltant de 20 projectes de recerca en marxa, amb subvecions estatals i col·laboracions privades... Vaja, que allà les coses funcionen d'una altra manera.

El més sorprenent: sentir que algú que amb prou feines et coneix confia en tu i aposta pel teu projecte.

Espera'm, London, que ja falta poquet...

(He afegit l'enllaç al DCAL a la llista d'enllaços de llengües de signes).