La nova presidenta del PP de Catalunya ha declarat en una entrevista a La Vanguardia que ella no signarà el famós manifest per la llengua única perquè "no és necessari". Val la pena llegir el que diu aquesta senyora, sobretot tenint al cap en tot moment el que no fa tant sortia de boca del president del seu partit, el senyor Rajoy (o Marianico el Cortico, que li diu ma mare). Fa molta gràcia la senyora Sánchez-Camacho quan diu que des del seu partit no es proposaven línies segregadores... ai... és que encara em salten les llàgrimes... Ara van de progres.
17/7/08
7/7/08
Fleur de vertu
Fleur de vertu et de couftumes tres nobles: et fi dedans fe trouve aulcun deffault ie prie la charite begniuolãce et doulce difcretion de ceulx qui le liront que fans me impofer blafine et defhonneur avecques diligente eftude et bonne examination leur plaise gratieufment le amader.
Així comença Fleur de vertu, una obra de finals del segle xiii que va ser traduïda a 14 llengües el segle xvii. Fa uns dies va arribar a les meves mans un facsímil d'aquest llibre, amb unes il·luminacions exquisides. Podeu imaginar la meva expressió de sorpresa i plaer en començar a llegir-lo. A part del fet que les "s" en posició de coda sil·làbica (excepte a final de paraula) les escriuen "f", cosa que imagino es tracta d'un recurs gràfic, tenim cosetes com el "ie" (per "je" = "jo"). ¿Era també gràfic o el so fricatiu palatal sord no formava part encara de la llengua francesa al segle xiii? ¿I què me'n dieu d'aquella preciosa "l" en paraules com "aulcun", "doulce" i "ceulx" ("algun", "dolç" i "aquells")?
Que n'és de maca la lingüística històrica... Perquè després et vinguin amb allò que l'estudi de la llengua ha de ser sincrònic...
Que n'és de maca la lingüística històrica... Perquè després et vinguin amb allò que l'estudi de la llengua ha de ser sincrònic...
1/7/08
Verbs i verbs
¿Algú sabria explicar-me per què en japonès hi ha verbs com "conèixer", l'argument dels quals no és un CD sinó un subjecte? Si en japonès vull dir "Menjo pomes" afegiré al subjecte "Jo" la partícula de tema-subjecte "-wa", i a la paraula "poma" li afegiré la partícula de CD "-wo", de manera que tindré "Jo-wa poma-poma-wo menjar" (atès que es tracta d'una llengua aglutinant i que la seva estructura és SOV -ometo els elements postverbals de persona i temps perquè encara no els hem donat). A la classe d'aquesta tarda hem vist la partícula de subjecte "-ga", inserida en oracions com la següent: "El nas de l'elefant és llarg", que en japonès s'organitza de la següent manera: "Elefant-wa nas-ga llarg ser", i que vindria a ser una cosa així com "Quant a l'elefant, el nas és llarg" (i que si no recordo malament la Valeria ens va posar d'exemple quan ens parlava de llengües aglutinants a l'assignatura de Lingüística General -que vaig fer ara fa 3 anys i mig).
Fins aquí, claríssim. La cosa ha deixat d'estar clara per a la llenguaddicta quan ens han presentat la següent oració: "El professor Tanaka coneix l'idoma xinès", en japonès: "Tanaka professor-wa idioma xinès-ga conèixer". ¿Quins són els papers temàtics que està assignant aquest verb? Si "idioma japonès" no és CD, ¿què és? O més aviat, ¿per què és subjecte? ¿"Conèixer" no és, doncs, un verb transitiu? I si no ho és, la qual cosa sembla òbvia, ¿què és i per què té 2 subjectes? ¿Té alguna cosa a veure amb el fet que estem tematitzant el que per a nosaltres seria el subjecte, "professor Tanaka"? ¿Es tracta potser d'una mena de verbs que funcionen com els verbs en passiva, amb una espècie de subjectes pacients?
¡¡¡SOCORS!!!
Fins aquí, claríssim. La cosa ha deixat d'estar clara per a la llenguaddicta quan ens han presentat la següent oració: "El professor Tanaka coneix l'idoma xinès", en japonès: "Tanaka professor-wa idioma xinès-ga conèixer". ¿Quins són els papers temàtics que està assignant aquest verb? Si "idioma japonès" no és CD, ¿què és? O més aviat, ¿per què és subjecte? ¿"Conèixer" no és, doncs, un verb transitiu? I si no ho és, la qual cosa sembla òbvia, ¿què és i per què té 2 subjectes? ¿Té alguna cosa a veure amb el fet que estem tematitzant el que per a nosaltres seria el subjecte, "professor Tanaka"? ¿Es tracta potser d'una mena de verbs que funcionen com els verbs en passiva, amb una espècie de subjectes pacients?
¡¡¡SOCORS!!!
Ventdelplà
Avui el Benet ha estat a punt d'arrepentir-se d'anar a resoldre els problemes de les dues jovenetes solteres que comparteixen pis, la mossa i la rossa; el Paco li ha cobrat 48 (amb el formatge) a la Roser, però no sé ben bé 48 què, perquè es veu que últimament menja pronoms febles, i segons el Llibert, fa masses hores que la Dora és fora. Tenint en compte que la tele estava engegada però no li estava fent gaire cas, no vull preguntar-me què hauria arribat a sentir si m'hi hagués posat amb ganes. ¿Què li estan fent a la nostra llengua?
30/6/08
LIBRAS: a Língua Brasileira de Sinais
Avui he assistit al darrer dia d'un seminari sobre la llengua de signes catalana (LSC) a la meva facultat. En ser l'última sessió i aprofitant la visita d'una experta en LSB(rasilera), Ronice Müller de Quadros, la professora que condueix el seminari li ha demanat que ens aclarís alguns dubtes sobre un article escrit recentment per Müller de Quadros i el nostre expert en LSC, Josep Quer. Després de treballar alguns aspectes de la concordança en LSC i LSB, li ha demanat que ens expliqués el projecte de grau en LSB que fa dos anys van engegar a Brasil.
Per fer-vos-en cinc cèntims us he de dir que la LSB va ser reconeguda pel govern com a llengua oficial l'any 2002, i que l'any 2005 es van aprovar els reglaments que incideixen directament en l'àmbit de l'educació. En aquell moment, es va posar en marxa un projecte de grau (el que ara encara es diu aquí llicenciatura però que amb el Pla de Bolonya canvia de nom) en el qual participa Müller de Quadros, i que consisteix a oferir una carrera de Lingüística amb especialització en LSB. Els primers dos anys fan Lingüística General, els següents 2 anys fan lingüística focalitzada en la LSB i s'especialitzen com a intèrprets o com a professors de LSB.
La particularitat d'aquest grau és que la llengua d'impartició de tots els continguts és la LSB, i no el portuguès, la qual cosa ha donat lloc a un fet tan insòlit com lloable: dels 500 estudiants que té el grau arreu del país, 447 són persones sordes.
Les classes es fan on-line per videoconferència: el professorat es troba a la Universidade Federal de Santa Catarina, i l'alumnat està dispers per tot el territori, en les diferents universitats que col·laboren amb el projecte. Una classe consta de dues parts: una primera on el professor imparteix la matèria, i una segona on s'obre un torn de preguntes. Tot aquest material queda enregistrat perquè pugui ser consultat tantes vegades com sigui necessari. Els alumnes s'organitzen en una estructura molt ben ideada en la qual hi ha aproximadament 12 alumnes per tutor, i 18 tutors per cada professor. Els treballs i activitats que es pengen al portal són consultables per tothom qui vulgui, i poden ser realitzats tant en portuguès com en LSB.
Una de les parts interessants d'aquest projecte és que els professors i organitzadors s'han vist obligats a "crear" un estàndar de la LSB, ja que té moltes variants arreu del país. Al portal els alumnes poden trobar un glossari de correspondències de signes en les diferents variants. A més, com a llengua que passa a ser eina d'ensenyament, la LSB està "demanant" amb urgència la creació d'un sistema d'escriptura que permeti transcriure els signes: és, com haureu imaginat, un obstacle enorme tenir un objecte d'estudi (com és la LSB) al qual t'has de referir, per escrit, sempre emprant una llengua pont, en aquest cas el portuguès. Actualment hi ha algunes propostes de sistema de transcripció, o sistema d'escriptura. La més interessant proposa un sistema basat en una mena de cel·les. Cada signe representat en paper ha d'estar format per 4 cel·les, que corresponen als 4 trets distintius del signe: configuració manual, orientació del signe, moviment i lloc.
Sens dubte, la llenguaddicta estarà al corrent dels avenços d'aquestes propostes per tenir-vos-en ben informats (a qui us interessi el tema). De moment, podeu fer un tast de tot això que us explico visitant el portal del grau.
Per fer-vos-en cinc cèntims us he de dir que la LSB va ser reconeguda pel govern com a llengua oficial l'any 2002, i que l'any 2005 es van aprovar els reglaments que incideixen directament en l'àmbit de l'educació. En aquell moment, es va posar en marxa un projecte de grau (el que ara encara es diu aquí llicenciatura però que amb el Pla de Bolonya canvia de nom) en el qual participa Müller de Quadros, i que consisteix a oferir una carrera de Lingüística amb especialització en LSB. Els primers dos anys fan Lingüística General, els següents 2 anys fan lingüística focalitzada en la LSB i s'especialitzen com a intèrprets o com a professors de LSB.
La particularitat d'aquest grau és que la llengua d'impartició de tots els continguts és la LSB, i no el portuguès, la qual cosa ha donat lloc a un fet tan insòlit com lloable: dels 500 estudiants que té el grau arreu del país, 447 són persones sordes.
Les classes es fan on-line per videoconferència: el professorat es troba a la Universidade Federal de Santa Catarina, i l'alumnat està dispers per tot el territori, en les diferents universitats que col·laboren amb el projecte. Una classe consta de dues parts: una primera on el professor imparteix la matèria, i una segona on s'obre un torn de preguntes. Tot aquest material queda enregistrat perquè pugui ser consultat tantes vegades com sigui necessari. Els alumnes s'organitzen en una estructura molt ben ideada en la qual hi ha aproximadament 12 alumnes per tutor, i 18 tutors per cada professor. Els treballs i activitats que es pengen al portal són consultables per tothom qui vulgui, i poden ser realitzats tant en portuguès com en LSB.
Una de les parts interessants d'aquest projecte és que els professors i organitzadors s'han vist obligats a "crear" un estàndar de la LSB, ja que té moltes variants arreu del país. Al portal els alumnes poden trobar un glossari de correspondències de signes en les diferents variants. A més, com a llengua que passa a ser eina d'ensenyament, la LSB està "demanant" amb urgència la creació d'un sistema d'escriptura que permeti transcriure els signes: és, com haureu imaginat, un obstacle enorme tenir un objecte d'estudi (com és la LSB) al qual t'has de referir, per escrit, sempre emprant una llengua pont, en aquest cas el portuguès. Actualment hi ha algunes propostes de sistema de transcripció, o sistema d'escriptura. La més interessant proposa un sistema basat en una mena de cel·les. Cada signe representat en paper ha d'estar format per 4 cel·les, que corresponen als 4 trets distintius del signe: configuració manual, orientació del signe, moviment i lloc.
Sens dubte, la llenguaddicta estarà al corrent dels avenços d'aquestes propostes per tenir-vos-en ben informats (a qui us interessi el tema). De moment, podeu fer un tast de tot això que us explico visitant el portal del grau.
27/6/08
E d'Ecologista
Avui la llenguaddicta penja el vestit de lingüista per col·locar-se el d'ecologista, perquè acaba de quedar-se bocabadada, sorpresa i del tot indignada amb un fet que ha patit en carn pròpia. Motiu: la sequera-que no és sequera amb restriccions-que no són restriccions.
Quan divendres passat vaig arribar a casa, vaig observar des del balcó com la veïna dels baixos de l'edifici del davant regava un munt de plantes i, a més, netejava curosament dues terrasses tan grans com el meu pis i unes persianes que tenia desmuntades al pati, tot amb una mànega que no ha tingut el plaer d'entrar en contacte amb un airejador ni un regulador de presió. Tenia pressa i vaig marxar sense fer res al respecte (amb una pena profunda a l'ànima, obvi). Avui, torna a ser divendres, he enganxat una altra veïna fent el mateix (avui, ¡que a la matinada ha plogut durant hores!). Aquest cop, l'he gravada amb el mòbil, i he trucat al 012.
Doncs bé, la resposta que m'han donat és que a la zona on jo vist s'aplica el grau 1 de restricció (el més baix), la qual cosa implica que es pot fer ús de la xarxa per a rec, neteja i piscines.
¿Que ens hem tornat tots bojos? ¿I què si al meu poble hi ha un tou d'aigua? ¡¡Potser al poble del costat no n'hi ha gens i tenen restricció 3!! Però així són les coses en aquest país de merda on cadascú es cuida només del que és seu i els altres que els bombin (noteu la subtilesa dels qualificadors que estic emprant...).
Com que no s'hi pot fer res, diuen, dilluns trucaré a l'Agència Catalana de l'Aigua, i si cal, engegaré una campanya per aturar aquesta bogeria. ¿Servirà d'alguna cosa? No ho crec, però com a mínim farem ús del nostre dret a queixar-nos.
Quan divendres passat vaig arribar a casa, vaig observar des del balcó com la veïna dels baixos de l'edifici del davant regava un munt de plantes i, a més, netejava curosament dues terrasses tan grans com el meu pis i unes persianes que tenia desmuntades al pati, tot amb una mànega que no ha tingut el plaer d'entrar en contacte amb un airejador ni un regulador de presió. Tenia pressa i vaig marxar sense fer res al respecte (amb una pena profunda a l'ànima, obvi). Avui, torna a ser divendres, he enganxat una altra veïna fent el mateix (avui, ¡que a la matinada ha plogut durant hores!). Aquest cop, l'he gravada amb el mòbil, i he trucat al 012.
Doncs bé, la resposta que m'han donat és que a la zona on jo vist s'aplica el grau 1 de restricció (el més baix), la qual cosa implica que es pot fer ús de la xarxa per a rec, neteja i piscines.
¿Que ens hem tornat tots bojos? ¿I què si al meu poble hi ha un tou d'aigua? ¡¡Potser al poble del costat no n'hi ha gens i tenen restricció 3!! Però així són les coses en aquest país de merda on cadascú es cuida només del que és seu i els altres que els bombin (noteu la subtilesa dels qualificadors que estic emprant...).
Com que no s'hi pot fer res, diuen, dilluns trucaré a l'Agència Catalana de l'Aigua, i si cal, engegaré una campanya per aturar aquesta bogeria. ¿Servirà d'alguna cosa? No ho crec, però com a mínim farem ús del nostre dret a queixar-nos.
24/6/08
17/6/08
Terrorisme lingüístic
Atenció a la polseguera que ha aixecat a França la intenció per part del govern de fer esment de l'existència de les altres llengües del país en la reforma constitucional. Les faccions més retrògrades i centristes (cal llegir-hi "l'Accadémie Française") han posat el crit al cel al·legant que, segons la Constitució actual, el francès és la llengua de la République. L'Acadèmia considera que aquest fet és una evidència, mentre que el reconeixement de les altres realitats lingüístiques de la France "atempta contra la identitat nacional". Vaja, en poques paraules, reconèixer el multilingüisme d'un país (i que França és un país multilingüe sí és una evidència) és fer terrorisme lingüístic. Però no us penseu que tot això hagi estat a causa d'un abandó dels polítics francesos del seu xovinisme, no, ni perquè, enverinats amb alguna mena de beuratge preparat a consciència per Panoràmix, hagin decidit considerar el bretó, el català o l'euskera com a llengües cooficials. ¡No! Tot aquest enrenou és perquè a la reforma de la Constitució hi volen afegir que "les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni". Punt.
Us enllaço l'article del País perquè pogueu llegir més bestieses, i compareu en nombre de parlants l'amenaça de la qual estem parlant.
Us enllaço l'article del País perquè pogueu llegir més bestieses, i compareu en nombre de parlants l'amenaça de la qual estem parlant.
16/6/08
Quina il·lu...
Vès, a la llenguaddicta li ha fet il·lusió que 20 minuts abans que li sonés el despertador la seva mare la truqués tota emocionada per dir-li que a Rac1 acabaven de citar el blog que esteu llegint ara mateix.
De debò, mama, m'ha fet molta il·lu, encara que no t'ho semblés (no sé ni com he contestat al telèfon: el meu cervell m'enviava ordres per llegir el nom de qui em trucava però les lleganyes no em permetien veure'l...).
De debò, mama, m'ha fet molta il·lu, encara que no t'ho semblés (no sé ni com he contestat al telèfon: el meu cervell m'enviava ordres per llegir el nom de qui em trucava però les lleganyes no em permetien veure'l...).
¿Ho haveu vist?
¿Algú s'ha aturat mai a mirar definicions al diccionari (a part dels lingüistes i els llenguaddictes) contrastant masculins i femenins amb formes lèxiques diferents? Ja ho veieu, la llenguaddicta se salta les vacances perquè ha comprovat, esgarrifada, el que diu el DIEC (i l'Enciclopèdia Catalana, entre d'altres) a l'entrada de "pare" i de "mare":
pare 1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.
mare 1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests.
És a dir, durant els 9 mesos d'embaràs no ets més que un contenidor. Així ens van les coses...
pare 1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.
mare 1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests.
És a dir, durant els 9 mesos d'embaràs no ets més que un contenidor. Així ens van les coses...
(Atenció a l'aclariment després de la coma en ambdues definicions).
4/6/08
Vacances
La llenguaddicta es pren unes merescudes vacances. Vacances dels blogs (ja heu vist que últimament no estava dedicant-los gaire temps). El cas és que el mes de juny és el pitjor mes per a una mestra: controls finals, reunions d'avaluació, preparació de la festa de fi de curs, redactar informes, i un llarg etc. que fa mandra només d'escriure'l. A més, com pràcticament tots els que em llegiu, també estic en època d'exàmens a la facultat, treballs a última hora, tutories amb els professors... I per això he decidit descansar d'algunes de les moltíssimes coses que faig. Per tant, sentint-ho molt, us deixo per una temporada. (Però serà breu, perquè el 25 de juny començo el tercer curs de llengua de signes catalana i un curs de japonès, i d'allà segur que podré treure un munt de coses per explicar-vos).
Fins d'aquí a no res.
Fins d'aquí a no res.
25/5/08
Un tomet per la geografia catalana
Ja ho sabeu, la llenguaddicta no desconnecta mai... I troba cosetes interessants per compartir-les amb els seus lectors. ¿Com pot ser que encara hi hagi senyalització amb relliscades com aquestes?
No sabia que la patata es cotitzés al mercat bursàtil...
N'hi ha que trien el bilingüisme en estat pur, altrament dit "ni pa' ti ni pa' mi":
És clar que, la resta de ciutadans també contribueix força a la tasca de la llenguaddicta:
(Aquest cartell té moltes lectures possibles, deixant de banda l'accent sobrer: la que més m'agrada és aquesta: "Estimat telèfon mòvil, fes el favor de desconnectar-te per entrar al cinema, perquè està clar que el teu amo no ho farà...")
24/5/08
Hegemonia anglòfona
Sí, ho confesso: la llenguaddicta ha vist Eurovision (¿per què negar-ho?). De vegades una necessita sentir-se d'aquest món, desconnectar les neurones i fer el que fa tothom (si no, et converteixes en la "friki" de la família).
Però -sempre hi ha un però, ¿oi?- hi ha una de les xarxes neuronals de la llenguaddicta que és impossible desconnectar... ja sabeu de què parlo.
Anava sentint una rere una altra aquell munt de cançons horribles, sense parar-hi gaire atenció, quan de sobte m'adono que fa estona que sento cantar en anglès. A partir de la cançó 7 el meu cervell ha sortit del seu estat d'hibernació; una mena de picor m'ha fet moure'm al sofà; se m'ha activat una mena de comptador en el qual anava retenint els països que, traint-se ells mateixos, triaven una llengua forana per a presentar-se al concurs. No dic que els francesos haguessin de cantar en francès (l'actuació del gal ha estat de l'estil de la de Rodolfo Chikilikuatre: el grau de mofa ha inclòs no cantar en francès, però hauria estat maco que haguessin triat el bretó, per exemple, ¿no?), no defenso les lengües majoritàries i minoritzadores -no cal dir-ho-, però és que 15 dels 25 finalistes han cantat en anglès, i tan sols un d'ells la té com a llengua pròpia. ¿Us adoneu del que aquesta xifra representa?
La meva curiositat m'ha dut a seguir consultant a Internet les edicions anteriors del concurs: l'any passat i el 2006, ¡van ser 16 -de 24- els països que cantaven en anglès!
Bé, que cadascú en tregui les seves conclusions. Jo me'n vaig a dormir.
21/5/08
¿Creuer o Egipte?
Anava la llenguaddicta passejant tranquil·lament cap a casa després de la classe de ioga, tot pensant en la proximitat de les vacances (avantatges de ser mestra) i en la manera com gastarà els 200 eurets del Zapatero (diuen que la meitat dels famosos 400 ens la donen de cop amb la paga extra d'estiu). De sobte, com si es tractés d'un missatge del destí, es troba davant l'aparador d'una agència e viatges.
Aix, si no fos perquè al "juriol" la llenguaddicta farà el tercer curs de llengua de signes catalana, segur que triava aquest viatge amb "escursions" incloses "desde" 619 euros. Evidentment, la curiositat l'ha empès a seguir mirant ofertes:
¿Què serà això de les "7 nits de crecer"?, es pregunta la llenguaddicta. ¿I les "tases d'embarc"? Encara moguda per l'anhel de trobar el viatge dels seus somnis, mira una oferta més:
¡Home! Això ja és una altra cosa, tu: "7 nits de creucer", també "tases d'embarc" i, el més important, "totinclòs". Decidit: la llenguaddicta se'n va a les illes gregues a investigar què és això de les "tases d'embarc". Tota cofoia segueix caminant. La calor a les 8 de la tarda és considerable, i li ve molt de gust alguna cosa fresqueta:
Ai, no, la cervesa light (deu ser perquè té un 15% menys de pronoms febles) li fa rum-rum... ¿I un gelat?
Amb un lema tan ben pensat (¿hi ha gent que cobra per escriure aquestes coses?) segur que deu ser boníssim. Finalment, ni creuer, ni viatge, ni cervesa, ni gelat. La llenguaddicta se'n va a casa amb el cap cot per no trobar-se cap altre cartell que la distregui...
Res, no hi ha manera...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)