No tenen vergonya

Com ja sabeu, la llenguaddicta està preparant-se per anar a estudiar a l'estranger. I com ja sabeu, m'han denegat totes les beques que he demanat. Els seus motius tindran, dic jo. Els del Ministeri d'Afers Exteriors (és a dir, el Govern central) han tingut la barra de mentir als candidats: fa una setmana, veient que els dies passaven i no tenia resposta de la beca del MAE, vaig trucar-hi. La persona que em va contestar al telèfon em va informar molt amablement que el MAE havia decidit anul.lar la convocatoria per manca de pressupost, i que havien prioritzat les beques demanades per anar a estudiar a països en vies de desenvolupament (obvi: és més car fer un màster a Londres que a Nicaragua). No és només que el Govern hagi mentit quan el senyor Zapatero va dir que per sortir de la crisi es prioritzaria la recerca, l'ensenyament, etc., és que han tingut la poca vergonya de comunicar-m'ho (de manera oficial) aixi:

Estimado/a solicitante:
Su solicitud de Beca MAEC-AECID, Convocatoria 2009-10 para el Programa III-B: Becas para Españoles para Estudios de Postgrado, Doctorado e Investigación en Universidades y Centros Superiores Extranjeros de Reconocido Prestigio y para Prácticas en Organismos Internacionales no ha sido seleccionada por la Comisión de Evaluación.

Lamentando que su petición no haya sido seleccionada en esta ocasión, reciba un cordial saludo.

Departamento de Cooperación Universitaria y Científica
Dirección de Relaciones Culturales y Científicas
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación

V Setmana de les Llengües de Signes (Vth Week on Sign Languages)

Gasteiz, May 24th 2009. The city is grey and rainy. And it will be for the next 3 days. It's Sunday (funny irony, it seems typical linguists humour). The catalan group of research (Guillem, Marta and Raquel -Gemma is still in Barcelona) gets to the train station at lunch time. We are in the mood for having a great week in Euskadi.

May 25th. The Fifth Week on Sign Languages starts with a conference: Elisabeth Engberg-Pedersen's "Pointing Signs. An overview". Then Martha Kaperotxipi (from the basque group of research) and Guillem Massó drive a workshop on Corpus and Phonology. Interesting comments from the experts in the audience (Martha, have you made a note of it?). Shared luch time at the vegetarian's restaurant. Afternoon with Roland Pfau starting the PhD Course on Sign Languages of the World: an introduction to the theory of the gesture's origin of language. Simply amazing.

May 26th. Conference on "Eye Gaze and Agreement" by Robin Thompson. Workshop on "Non-manual features" by Brendan Costello and Marta Mosella. Lunch time at the university's cantina. Afternoon with Roland Pfau: from gesture to sign. Night of celebration: it's Raquel's birthday. Some of us go for a couple of pintxos and txakolis. Nice evening, indeed.

May 27th. Last conference of the week: "Transcription of phonological features in a sign language corpus" by Onno Crasborn (also named Cono Crasborn). Workshop on "Deixi" by Gemma Barberà and Javier Fernández. Cantina again and siesta on the green grass of the campus, just strengthening our boundaries. Afternoon with Roland: secondary sign languages. Memorable night: Barça's winning of the Champions League Cup, dinner at an indian restaurant, disco until 3.00.

May 28th. Presentation of a TV programe in LSE (most of the crew just left the ship: too much dancing yesterday). Lunch at the vegetarian: today the food tastes weird (is the sad taste of goodbye). Afternoon with Roland: village sign languages. Quite night.

May 29th. The last day. Free morning (museums, flowers and sun). Last lunch at the vegetarian: just 4 of us left. Afternoon with Roland: sign language typology. It's always hard to say goodbye.

But... we will always have Lille.

PS: These photos reflect just a tinny part of the week. The rest, of course, is top secret.

V Setmana de les Llengües de Signes

Com molts de vosaltres sabeu, sóc a Vitòria, a la VSLS. Quan torni a casa penjaré el post que estic preparant per tal de compartir amb vosaltres aquest event: fotos, anècdotes, pinzellades d'una setmana ben interessant.

As many of you may know, I'm in Vitoria, at the V Week of Sign Languages. Back home I'll upload the post that I'm preparing, in order to share with you this event: photos, anecdotes, and a few strokes of the brush (sorry for my literal translation, my English is not as good as Onno's) of a really interesting week.

Sense comentaris

"Mi abuelo les prohibió que hablaran en vasco en su casa [...] y así no se encerraron en el granero", Jaime Mayor Oreja (y Menor Cerebro).

Seguim per a BINGO

I com que no n'hi ha dos sense tres... Vicens Vives, llibre de castellà de 4t de primària:

"Se escriben con b todos los verbos terminados en -bir menos hervir, servir y vivir".

Ep, que és tot un capítol d'un tema titulat "Los verbos terminados en -bir". Bravo pel mètode...

Juego de niños

¿Recordeu aquell concurs on uns famosos havien d'esbrinar paraules, conceptes, personatges, fets, descrits o definits per una colla de marrecs vestits amb bata d'escola? Va, per un gallifante:

"són els que formen dos costats"

Difícil, ¿no? Doncs imagineu com ho tenen els alumnes de 4t de primària que tinguin el llibre de mates de l'editorial Vicens Vives (sí, m'ha agafat per aquesta, ara), quan intenten aprendre els següents conceptes (tema: els polígons):

"Costats: segments que formen la línia poligonal tancada.
Vèrtexs: punts on s'uneixen els costats.
Angles: són els que formen dos costats."

O com dirien en aquell concurs: "es una cosaaaaaa...".

¿Què és el verb?

Segurament tots recordem quan érem petits i a l'escola ens deien que el verb és la paraula que ens serveix per expressar accions. Alguns potser recorden haver-se qüestionat aquesta definició quan tocava buscar el verb en una frase com "La Maria és la meva veïna", o "Demà plourà". Sembla que és més que obvi, avui dia, que aquesta definició és incompleta (a més de lingüísticament incorrecta), i els editors de llibres de text s'esforcen per tal d'afinar les definicions dels seus productes. És clar que, com sempre, uns s'esforcen més que d'altres... Mireu si no el que diuen al llibre de castellà de Vicens Vives (Segundo Ciclo, 4º curso):

"Los verbos son palabras que expresan acciones (Laura corre y Andrés esquía), estados (Mario duerme y Encarna reposa) y sucesos (Hoy llueve y ayer granizó)."

Com si no n'hi hagués prou amb aquesta barbaritat, en un dels exercicis els demanen de classificar els verbs segons siguin acciones, estados o sucesos:

avanzar
existir
investigar
parecer
acaecer
saber
suceder
acontecer
retroceder
dividir

Suposant que un nen de 10 anys català hagi sentit alguna vegada en el seu entorn proper paraules com "acaecer" o "acontecer" (cosa que dubto bastant), ¿on se suposa que les ha de classificar? ¿Són sucesos perquè són sinònims de suceder? ¿Són accions similars a Laura corre? ¿S'han oblidat d'una categoria en aquesta classificació completament ad hoc?

Cartells ambigus

Tots hem vist cartells similars als lavabos dels bars, restaurants i discoteques. Però el que em crida l'atenció d'aquest és el missatge que oculta. "Deje el lavabo limpio como le gustaría haberlo encontrado", ¿implica que, si te'l trobes brut (o no exactament com t'agradaria haver-lo trobat) t'has d'arromangar i posar-te a netejar? A més, t'agraeixen després la col·laboració, amb la qual cosa interpreto que sí, que et toca posar-te els guants i apa, a fregar. No deixa de ser curiós que aquesta mena de cartells són de mal escriure, perquè tots sabem que en realitat el que volen dir és "Pixa dins sense esquitxar massa; llença els productes d'higiene femenina a la paperera; passa l'escombreta després de cagar". ¿O no?

Plaça de Tiananmen

No afegiré cap enllaç a vídeos de la batalla campal d'ahir a la meva facultat. Crec que amb el que corre per Internet i el que s'ha vist a les notícies és més que suficient. És increïble que en un estat de dret passin coses com aquesta, que es violin les llibertats dels ciutadans, que s'ataqui sense miraments a persones innocents (estudiants, periodistes, i gent que passava per allà -nens inclosos-). I el més increïble de tot són les absurdes declaracions del cap de Mossos i del senyor Saura. Tots sabem que no passarà res, que d'aquí a dos dies tindrem una notícia qualsevol amb què ens distrauran l'atenció. Ja n'estem acostumats, als rentats de cervell.

¿M'ho sembla a mi o els mossos són més animals ara que tenen un conseller d'esquerres, ecologista, pacifista i antisistema?

Indignant

L'editorial Barcanova diu en el llibre de Lengua Castellana de 2n d'ESO: "En España se hablan cuatro lenguas: castellano, catalán, gallego y vasco". Punt. No es parla de l'astur-lleonés, ni de l'aranès, ni del murciano, ni de l'andalú, ni del caló, ni molt menys de les llengües de signes de l'Estat. ¿Què estem ensenyant als alumnes de 15 anys? ¿Els estem ensenyant el món tal com és o tal com a alguns els agradaria que fos? ¿Quina mena de perfil busquen els editors de Barcanova a l'hora de triar els seus redactors? ¿De debò és tan esbojarrat donar bé la informació? No dic que els nens de 15 anys hagin de saber-se la llista de totes les llengües que es parlen a l'Estat, però com a mínim que sàpiguen que existeixen, ¿no?

ADDENDA: Segons el mateix llibre de la mateixa editorial, l'andalús, l'extremeny i el murciano són dialectes del castellà... El cas és que, com passa sovint, diuen "andalús", "murciano" i "extremeny" a les variants regionals del castellà en aquelles zones de la península. Però, ¿oi que a ningú se li acudiria dir que el basc, el català i el gallec són dialectes del castellà? (Bé, sabem que sí, que aquestes bestieses s'han arribat a dir). Consulteu el llibre Llengües ignorades, de Jordi F. Fernández i Gorka Redondo (editat per Mnemosine) i sabreu de què parlo.

Petit homenatge

T'enyorarem. ¡Ets collonut!

Experiències

Ahir vaig donar una classe sobre les llengües de signes a la universitat, a alumnes de primer curs de Filologia. Com ja sabeu molts dels que em llegiu, una professora de Lingüística (la culpable que jo sigui lingüista i no filòloga) em va demanar de fer-los la classe dedicada a aquest tema "perquè en sóc l'experta". Tot i que el qualificatiu em queda mooooolt gran, l'accepto amb orgull venint de qui ve.

¿Com va ser l'experiència de passar una hora i mitja parlant a un grup de 40 persones? ¡Bestial! Òbviament, al principi em vaig sentir un pèl nerviosa: tots ells són adults, majors d'edat, res a veure amb les classes a primària... ¿I si em pregunten una cosa que no sé? ¿I si només veure'm pensen: "bufff, a veure quin rotllo ens explica ara aquesta"? ¿I si xerren a classe perquè passen de mi? ¿I si de cop se m'oblida tot el que vull explicar? Perquè heu de saber que el meu mètode per a ensenyar es basa en la meva memòria: em preparo la classe dins el meu cap, em documento, m'informo, llegeixo tot el que cal, i després no duc a sobre res més que un paper amb quatre dades que temo no recordar en el moment adequat. Res de fitxes, ni d'apunts, ni de powerpoints... El guió del contingut (per passar-lo als alumnes i que sàpiguen on som en cada moment), i la meva memòria.

Bé, doncs en acabar, la satisfacció era total. El públic havia estat atent a les meves explicacions, ¡prenien apunts!, i alguns em van fer preguntes i tot. En acabar la classe, vaig sentir una coseta a l'estómac quan una alumna ben joveneta se m'acosta i em diu que està súper interessada en el tema, que sempre l'han apassionada les llengües de signes i que en vol més informació.

Ja friso per ser doctorada i poder fer classes a la universitat (cobrant, és clar).

Poliglots

Com a lingüista que sóc, m'agrada envoltar-me de gent que estima les llengües. Una d'aquestes persones és el Nacho, el poliglot més sorprenent que conec. Amb només 28 anyets s'ha especialitzat en llengües orientals. Parla xinès, japonès i coreà, però no us penseu que aquí acaba la llista de llengües que domina. Afegiu-hi també el rus, el grec, l'anglès, el català i el castellà. I per si fossin poques, està estudiant 4t de llengua de signes catalana. En fi, una joia com aquesta no podia passar gaire més temps desapercebuda als mitjans de comunicació, i avui La Vanguardia li ha dedicat una plana.

Felicitats, Nacho!

PD: Avui 26 de febrer han entrevistat al Nacho a Catalunya Ràdio (bé, m'estalviaré l'opinió sobre la presentadora i els seus comentaris poc adequats). Nacho, carinyu, ¿com no l'has corregida quan ha dit erròniament "llenguatge de signes"? Tot i així, felicitats de nou. Ja t'ho he dit un munt de vegades: ets un crack. (I gràcies per l'al·lusió... Un petó).

¡Jo vull viure a Galícia!

Prou prínceps blaus...

...jo vull un...