Masolino da Panicale
c. 1425
Detalle de Adán y Eva
en el Paraíso (el Pecado ori-
nal), Capilla Brancacci, iglesia
de Santa Maria del Carmine, Florencia.
¿Què us sembla l'obra? ¿Quants de vosaltres heu vist l'errata? Jo no la vaig veure el meu primer any com a correctora de castellà en una editorial especialitzada en llibres d'art (editorial per a la qual he estat treballant des de llavors -tenia 18 anyets acabats de fer- fins fa dos mesos).
Llavors ho vaig atribuir a la meva poca experiència en el camp de la correcció (fins a aquell moment havia fet de negra per a una amiga que també feia de negra d'un corrector a sou d'una editorial conegudeta, i tot el que havia arribat a les meves mans eren novel·les d'Agata Christie i alguna altra cosa amb molt poc suc). Ara sé què em va passar, i és que es tracta d'un error dels més habituals en lectura (segons proven molts experiments de psicolingüística).
Potser alguns de vosaltres encara us esteu preguntant de quina errata parlo. Bé, no us frustreu per això. Quan li vaig passar el llistat de peus d'il·lustracions ja corregit al meu company maquetista (polonès, amb un castellà que llavors em recordava molt el del jugador de futbol Stoichkov -segur que l'he escrit malament), em va cridar perquè m'ho mirés, amb una rialleta estranya als llavis. Us asseguro que ho vaig llegir més de quatre vegades abans de dur-me les mans al cap. Jo era llavors l'única persona que corregia els peus d'il·lustració, i us podeu imaginar que després d'allò m'he mirat del dret i del revés tooooots els peus que han passat per les meves mans (accepto aquí la relació d'idees poc glamurosa* provocada per la polisèmia del mot "peus").
I és que el fet que el polonès trobés l'errata tan bon punt s'ho va llegir és degut a la seva necessitat de llegir totes les lletres de les paraules que tenia al davant, ja que el seu lexicó llavors en llengua castellana era limitat i poc assentat. Coses del cervell... ¿què li farem?
*Tot i que el DIEC2 accepta "glamur", no hi ha cap entrada per a l'adjectiu corresponent. Aplico les normes morfològiques i ortogràfiques que em semblen adients per a aquest mot. Qui tingui res a dir, que ho digui ara o calli per sempre. ;-)
4 comentaris:
Sabia que el primer pecat era dolent, pero no que fos res escatologic, jijiji.
Jo tampoc ho diré tot i que per el que dic ja et pots imaginar que l'he vist. Confesso qe ha estat a la segona i sabent que n'hi havia una.
Un peto.
Post coment. (Ja que es tard pero dir post-data)
Aixo a spaces t'ho farien treure, alla es pecat mortal del mes grossos. jajajaja.
Dos petons.
Ostres, jo a la de primer tampoc l'he vist.
Té gràcia l'error... ja el podries haver deixat, jo ara estic estudiant història de l'art i la veritat és que s'agraeix trobar coses així entre els apunts, per trencar la monotonia.
ATZAGAIA: Sí, l'error té gràcia, però imagino que la meva durada en aquella editorial no hauria estat de 13 anys, sinó de 13 segons. Com a correctora, a mi m'empipa trobar errors quan llegeixo, perquè penso que a més d'estar mal pagats, és que hi ha editorials que ni tenen correctors. Es creuen que amb el corrector del programet de tractament de text n'hi haurà prou, però amb l'exemple que he posat al post queda clar que no és així.
Ara que, totalment d'acord que aquestes cosetes trenquen la monotonia... i la concentració (almenys a mi: deformació professional).
Publica un comentari a l'entrada