Babel (o la insuportable vulgaritat de l'ésser)

La llenguaddicta ha conegut un grup de polonesos al Regne Unit, al poble al qual anirà a viure d'aquí a un mes i mig (sí, lectors, deixo la residència d'estudiants i marxo als afores de la gran ciutat: necessito aire fresc). En algun post anterior ja us havia explicat com el context pot ajudar a entendre una conversa curta malgrat no coneguem la llengua de l'altre. Fa poc, dinant amb els polonesos a casa seva (casa meva d'aquí a poc), el context em va fer entendre perfectament un diàleg entre dos d'ells: érem tots a taula, un d'ells s'aixeca, marxa a la cuina, torna amb una pita que fumeja i la deixa caure en un plat, l'altre li diu alguna cosa en polonès, aquest respon. En la resposta entenc l'arrel de la paraula "torradora". Res més. Tan sols això. I com que ja em coneixen, m'arrisco i els dic en anglès: "Us he entès. Tu li has preguntat on està escalfant la pita i ell t'ha dit que ho ha fet amb la torradora". Em miren sorpresos. Es miren, i un d'ells diu: "A partir d'ara, quan parlem en polonès davant d'aquesta, haurem d'actuar com si parléssim d'una altra cosa, perquè amb això del context no es pot tenir intimitat. Coi de lingüista".

Però, no cal ser lingüista per a entendre un context en una llengua que no coneixes. Diumenge dinava en un pub del centre de Londres amb dos amics que van venir a passar el cap de setmana. A taula hi havia també un polonès, amic dels meus futurs companys de pis (un ros d'ulls verds, metre noranta, somriure encisador... dades absolutament necessàries perquè entengueu la situació). En un moment donat, la meva amiga marxa al bany, i ens quedem sols el meu amic, el polonès i jo. Em miro el meu amic (català) i li dic (en català) que marxi al bany ell també perquè em vull quedar sola un moment amb el polonès. Òbviament, les paraules que vaig triar van ser prou allunyades de qualsevol arrel anglesa, francesa, llatina com vaig poder, perquè el polonès en qüestió entén el castellà. El meu amic, gens discret, tal com li dic s'aixeca i marxa. El polonès, que no és lingüista (consti), em pregunta: "¿Li has dit que foti el camp?" I la llenguaddicta, vermella com un tomàquet, va haver de reconèixer que entendre el que els altres parlen basant-se en el context no et fa extraordinari. (Això, o el polonès ros de metre noranta i ulls encisadors és tan extraordinari com jo).

PD: Sí, el títol és ambigu, ho sé.