¿Coincidència o préstec?

Ahir la llenguaddicta escrivia un email a l'Eduart Abelenda per a preguntar-li el seu parer sobre una troballa (bé, troballa res especial) tot mirant una guia turística de Montenegro: platja es diu pràcticament igual el serbi que en castellà, català i francès. L'Eduart, com era d'esperar, ha fet tota una recerca per mirar de respondre la pregunta. Aquí la teniu. (Un milió de gràcies, Eduard):

"He investigat una mica i he vist diverses coses, però no tinc una resposta concloent.

El primer que he vist és que moltes llengües tenen gairebé la mateixa paraula: moltes són eslaves, però unes altres no. 

Serbi: plaža, žalo, molo, obala

Búlgar: плаж

Macedoni: плажа

Ukraïnès: пляж

Rus: пляж

Txec: pláž

Polonès: plaża

Albanès: plazha

Turc: Plaj

Romanès: plajă
Grec: Παραλία

Una semblança tan general fa pensar en el manlleu. 

A internet he trobat això: Пляж plyazh is simply french loan "plage" word which came in 19th century probably when French was popular among aristocracy. 

Però jo pensava que potser això només passava en el cas del rus o polonès però que pels de la costa mediterrània podia ser que tots vinguessin del llatí en algun moment de la història en què la paraula es pogués haver difós pel comerç marítim, per exemple, a través de la lingua franca mediterrània o qui sap com. Això ja és més difícil de saber.

He consultat diccionaris de rus, polonès i serbi en paper a la biblio i aquests tres indiquen manlleu del francès.

L'origen més remot de la paraula és grec. Del grec antic en deu derivar el grec modern. Però sembla que el llatí vulgar usava una paraula provinent del grec que era "plagia". El llatí clàssic usava una altra paraula. D'una llengua llatina no clàssica, doncs, algunes llengües en van prendre aquest mot: el catalanooccità, les llengües itàliques (italià: spiaggia, sicilià: praia) i el mossàrab (la llengua llatina extingida de la costa mediterrània valenciana-andalusa). Segons el mestre Coromines el francès plage i el castellà playa són manlleus. El francès de l'occità i el castellà del mossàrab. El principi en pl- del castellà ens ha de fer sospitar, ja que en castellà els principis pl- són cultes i playa no és culte. El que sol passar: pluja-lluvia, plorar-llorar etc. és a dir, palatalització. Playa hauria de ser llaya, però com que venia del mossàrab la van prendre així. 

És a dir que pel que fa a totes aquestes llengües eslaves i mediterrànies tenim dues possibilitats de les quals no sé quina és certa:

Transmissió via:

grec-una llengua llatina-occità-francès-serbi

aquesta implica una transmissió en serbi al segle xix

grec-una llengua llatina-una llengua itàlica-una possible llengua intermitja-serbi

aquesta permet una transmissió al serbi més antiga, potser al segle xv o vxi

Només caldria que algú et digués ara quina és la primera vegada que apareix aquesta paraula en serbi. Algú et pot consultar en un momentet un diccionari etimològic de serbi, croat, búlgar o macedoni? Seria interessant també veure el cas del romanès.

De tota manera sembla que s'hagi d'anar en compte amb les traduccions literals, ja que pot ser que platja no sigui totalment equivalent a плажа:

On the other hand, four English words denoting the land beside water (bank, beach, coast, shore) relate to three lexemes both in Polish (brzeg, wybrzeże, plaża) and in Ukrainian (берег, узбережжя, пляж).

The coast suitable for usual human activities, is close to the Polish plaża and is different from the Ukrainian пляж naming the part of the coast mainly fit for rest."