Volava jo no fa gaire amb una companyia aèria normal, d'aquelles que tracten al client com a tal (i no com a una maleta), d'aquelles on et diuen "sisplau" i "gràcies" per tot... *sospir*, quan una assistent de vol em va oferir un aperitiu (sí, en les companyies de vol normals et donen menjar i beguda ¡gratis!): entrepà de pernil dolç, que vaig demanar per raons òbvies que em canviessin per un de formatge. En acabar-me l'entrepà, rebrego el paper i és llavors que m'adono: ¡l'etiquetatge està fet en totes les llengües oficials del país! No puc contenir una llagrimeta que se m'escapa en llegir: "Buen provecho / Bon profit / Bo proveito / On egin"...
L'assistenta de vol em sacseja: "Excuse me, madam, we've already landed"*. Vaja, no volava pas amb Iberia...
*"Disculpi, senyora, ja hem aterrat".
5 comentaris:
Et descobreixo i és un plaer llegir-te. Estem d'acord en tantes coses...
Pues sí, pocas compañías dan el servicio que deberían dar. Lo de recortar servicios al cliente hace años que las líneas aéreas lo aprendieron.
Y sí, deberían estar los letreros y avisos en todas las lenguas del Estado.
Petons
Salud y República
Eastriver, benvingut als meus blogs. És un plaer que em llegeixis ;)
Rafa, és ben trista la retallada de serveis (i de tracte humà) que fan les companyies low cost: no fa gaire, en una companyia de la qual no vull dir el nom (li direm, com va fer l'humorista anglès, Brianair), l'assistent de vol em va intentar timar 1 euro en tornar-me el canvi en lliures, i quan li vaig dir que s'havia equivocat encara em va posar mala cara :(
Ai, una mica de normalitat seria taaaaaaaan bonica.
Bentornada.
Gràcies, Joan. Sí... normalitat (o normalització): ¿quan n'aprendrem dels altres països?
Publica un comentari a l'entrada