No fa gaire em van donar un paper al tren, un d'aquests papers que et donen i que tens com a primer impuls rebutjar-lo, perquè penses que serà algú que demana almoina al·legant ser sord, o mut, o ambdues coses... Bé, aquest paper estava escrit per membres del moviment 15-M, i me'l vaig llegir de cap a peus. ¿I què creieu que va cridar l'atenció de la llenguaddicta en aquest panflet (perdoneu, no sé com es diu "panflet" en català?
No va ser el contingut, sinó la forma. I és que acabo de descobrir que el moviment 15-M utilitza el femení per a fer referència al col·lectiu. Imagino que el motiu és emprar "persona/persones" com a subjecte de totes les oracions, però com que el redactat és força penós (perdoneu, però algú ho havia de dir), el subjecte està elidit fins al quart paràgraf. Això provoca en el lector el dubte de si qui redacta és un col·lectiu de dones dins el moviment, o si no es tracta potser d'un error a l'hora d'escriure. Aquí en teniu uns fragments:
"El 15 de junt [sic] va ser convocada una acció [...] Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces [...] Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. [...] confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris [...] es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament. Aquell dia no eren 22 persones bloquejant el Parlament, érem milers, que ens jutgin a totes!"
I el crit final del panflet: "Si ens toquen a una ens toquen a totes!"
Bé, ja us n'heu fet una idea... ¿Com es pot redactar un text amb tan poca gràcia? ¿Que no s'adonen que la llengua està per sobre de masclismes i sexismes? ¿Que no saben que si no esmenten el referent -quan aquest no és obvi o sintàctica i semànticament lògic- a l'inici, el lector no té ni la més remota idea del que està llegint?
Demano obertament a les indignades que revisin els apunts de sintaxi (si és que mai n'han fet). O que preguntin als lingüistes, coi, que per això estem.
Signat,
Una lingüista indignada
3 comentaris:
És tan exagerat que fins i tot és dada, iconoclasta, i veritablement reivindicatiu. Si anessin alternant el gènere seria massa seriós i perdira l'efectiviat.
Lamentablement, el nivell lingüístic del país queda massa ben reflectit en totes aquestes coses.
Per cert, es diu pamflet, amb m de m'importa, m'importa. :P
Però, Eduard, ¿vols dir que cal alternar el gènere? ¿I si ens estem de punyetes i fem servir la llengua com cal? A mi em sembla genial que facin servir la paraula "persona/es" com a genèric per a parlar del seu col·lectiu, però llavors que redactin comme il faut, fent servir el subjecte explícitament a la primera frase, per tal que el lector sàpiga que aquesta és la tria dels qui redacten. Si no, masculí i au.
Joan, gràcies: massa temps fora de Catalunya... sembla que hagi oblidat la meva llengua. :S
Publica un comentari a l'entrada