Fa cosa d'una setmana, un noi em va aturar pel carrer per preguntar-me com arribar a una adreça. Li vaig preguntar d'on era -veient que no era d'aquí-, i quan m'ho va dir em vaig posar a fer bots d'alegria: era el primer parlant d'aquesta llengua que jo coneixia. En donar-li les indicacions per a arribar allà on volia anar, es va acomiadar amb això:
"დიდი მადლობა" (pronunciat [didi'madla'va]).
Premi per qui encerti què em va dir i en quina llengua -o d'on era el noi (no val fer servir el Google*).
(Una pista: el noi era humà...)
*Rectifico: si feu servir Google perquè no podeu més, llavors no comenteu donant la resposta (deixeu que els que "juguen net" hi diguin la seva) :)
(Una pista: el noi era humà...)
*Rectifico: si feu servir Google perquè no podeu més, llavors no comenteu donant la resposta (deixeu que els que "juguen net" hi diguin la seva) :)
12 comentaris:
Ote, t'he tret el comentari perquè tu fas trampes (l'Ote hi era, allà amb mi, veient com saltava d'alegria enmig de la Diagonal). I no se t'acudeixi tornar a escriure com a anònim que m'emprenyaré :P
Sànscrit? ;-)
Fred fred... Segona pista: és parlant d'una llengua viva ;)
Fa pinta de llengua caucàsica, però sóc incapaç d'anar més enllà.
És caucàsica. (Calent calent...)
És indoeropea, oi?
És indoeuropea, sí. :)
Reconec que ho he mirat al google, però no ha estat fácil. He hagut d'anar probant idiomes fins a trobar quin era. (I no penso dir-ho, tot i que amb les pistes dels altres comentaris ja m'imaginava que era de per allá).
Petons.
Gràcies per mantenir el secret... :)
No ho sé la veritat, potser és kurd? o bé armeni?
Veig clar que és una llengua caucàsica i indoeuropea però ja no arribo a més!
No és kurd. La solució és *repic de tambors*
GEORGIÀ
Gràcies a tots els que hi heu participat. Ben aviat, un altre repte lingüístic.
;)
Publica un comentari a l'entrada