"Potser el futur serà dels poliglots". Amb aquestes paraules acabava avui la seva última classe el professor Jesus Tusón, a l'aula 203 de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La sala era plena de gom a gom: alumnes d'ara, antics alumnes, professors... Amb la rigorosa puntualitat que sempre l'ha caracteritzat, a les 18.15 hores ha entrat a l'aula, ha connectat el micròfon i ha començat a parlar: "És la primera vegada que faig l'última classe".
Com que de fet era una classe de Lingüística General per als alumnes del grup T6, ha dedicat bona part de l'hora i mitja a fer una revisió del curs (LG és una assignatura anual). M'aturaré a destacar el final de l'exposició: el futur de les llengües. "La uniformitat va contra la dinàmica pròpia dels humans [...]. La pluralitat permet l'intercanvi de maneres de fer, permet el contacte [... ]. Si mai arribem a parlar una sola llengua, ja no serem humans, no serem homo sapiens, com a molt homo insipidus [...]. La diferència és garantia de vida".El torn dels "Precs i preguntes", com ell l'ha titulat, ha estat encetat per la professora Carme Junyent, qui li ha demanat que expliqués quines diferències trobava ell entre la seva primera classe i la d'avui, des del punt de vista dels canvis que ha experimentat la Lingüística. "En 39 anys les coses han canviat". Jesus Tusón ha recordat una època en la qual no s'estudiava psicolingüística, ni neurolingüística, o sociolingüística, antropologia lingüística, lingüística computacional, pragmàtica, retòrica... matèries que actualment formen part de l'itinerari curricular de la carrera. Ha rememorat uns temps en què predominava l'enfocament diacrònic. La lingüística estructural posterior i la gramàtica generativa de Chomsky van anar desprestigiant aquella diacronia, i tothom s'hi va afegir. El professor Tusón ha hagut de reconèixer: "Em vaig equivocar", ja que sense diacronia no hi ha dialectologia, ni gramàtica històrica.Però el que ha destacat especialment ha estat el canvi "en l'aspecte humà", referint-se a la manera de fer classe, recordant aquells professors que no permetien que els alumnes els fessin preguntes."¿Us han creuat l'esquena a cops de porra?" Jesus Tusón ha volgut aprofitar l'ocasió per recordar que estudiar en època franquista va ser molt dur.Llavors la Carme Junyent li ha demanat que esmentés els 5 lingüistes de la seva vida. Tothom sabíem qui serien els dos primers: Sapir i Chomsky, el primer com a humanista, el segon com a geni creador. Els dos següents han estat Benveniste i Jakobson. En Tusón no ha volgut donar un cinquè nom, però ha afegit: "Sóc molt conscient que no he dit Saussure", l'arbitrarietat del signe lingüístic no és cosa seva, Aristòtil ja n'havia parlat...A continuació, el professor Ramon Cerdà li ha demanat l'opinió sobre el fet que una tecnologia extremadament avançada pugui limitar el nostre poliglotisme a un aparell traductor instantani. Jesus Tusón ha evidenciat que la tecnologia avança a passes de gegant, afortunadament, però que, malgrat que en un futur és possible que existeixi un mòvil que tradueixi simultàniament una conversa entre un japonès i un català, aquesta faceta de la tecnologia serà aplicable a la comunicació utilitària (fer la reserva d'un avió, o d'un hotel), però sens dubte en les relacions personals seguirà dominant el contacte. A més, ha dit, per més que pugui connectar-se amb el seu fill, que actualment viu a Nova York, via e-mail, i enviar-li fotos, documents, vídeos..., "no puc enviar-li un pernil de Jabugo, i no crec que es pugui arribar a fer mai. No sé què en pensarà el professor Serrano".I en Sebastià Serrano, el professor més mediàtic que tenim, profetitzant com ja és costum en ell, ha esmentat la possibilitat que en un futur no gaire llunyà sí que es podrà enviar la sensació d'estar degustant un pernil, a partir d'una combinació de zeros i uns.Un cop donada per finalitzada la seva última classe, l'ovació dels assistents ha superat el minut: als ulls del professor Tusón s'hi llegia una certa nostàlgia, i la satisfacció que dóna la feina ben feta.

