Els DictaSMS són analfabets

Ahir nit vaig trucar a una companya de feina per explicar-li que me n'anava a urgències i que avui no aniria a treballar. Em vaig trobar el seu contestador, i una gravació que em deia que digués el meu missatge alt i clar, que seria transcrit en forma de sms a través del sistema DictaSMS. Més o menys, el meu missatge venia a dir:

"Hola Anabel, sóc la Raquel. Me'n vaig a urgències perquè mentre tornava cap a casa aquest vespre el meu cos ha acabat de petar. Tinc mal de queixal a més a més de la grip, tinc febre i em fa mal tot el cos. He trucat al Manel però m'ha sortit la bústia de veu. Li he deixat un missatge. Intentaré tornar-lo a trucar demà, però si pots avisar tu a algú dels que entren demà a les 8 i dir-los que no hi aniré, em fas un favor. Gràcies, guapa".

Això és el que el DictaSMS li va enviar a l'Anabel:

"Hola Lorenzo soy Raquel. A donde estes. Es __ Estuve aca en el maletero para nada y es que ya os avisare en el que estoy que no se no no se me dices algo Jose Miguel una cosa para decirle que pase algo al final no se no se si se me ocurre algo que queria Luisa ya se encienda que no se lo estas".

I tenen la barra d'afegir al final: "Servicio ahora disponible en castellano, catalan, ingles, frances, portugues, aleman".

:S

Google Translator fins a la sopa

Quan algú fa ús dels traductors en línia i acaba amb coses com la que us copio a continuació, em venen ganes de començar a repartir clatellots a tort i a dret:

"Peça deixeu anar per muntar" (vist en el cartell d'una botiga xinesa de venda de bijuteria a l'engròs, al costat de la plaça Urquinaona de Barcelona).

I el que imagino que han fet és buscar al traductor automàtic alguna cosa com: "pieza suelta para montar". El traductor els dóna "peça solta per muntar", "solta" els sona a castellanada (a ells o a algú que coneixen que diu que parla català), i segueixen buscant alternatives. Ara, com arriben a "deixeu anar", en segona del plural, no ho acabo de veure. ¿Alguna idea?

¡Marranos!

L'Eulàlia ens deixa aquesta troballa del Mercadona de Santa Eulàlia. (Jo sempre he dit que els cigrons tenen una forma una mica sospitosa).

Anivellem-nos tots

El més greu és que el cartell l'han fet els del departament de català de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes... :(

Traduttore traditore

¿Hi ha algun lingüista a la sala?

Barcelona, Portal de l'Àngel, 11 del matí (a la llenguaddicta se li passa la son de cop).

Opció A: Error de traducció (han fet servir l'anglès com a llengua origen a l'hora de traduir "Fira", i han escrit la primera accepció sense ni tan sols sorprendre's que en anglès "fair" se semblés més a "fira" que en francès -"équitable").

Opció B: Els que venen en paradetes amb el cartell en català i francès venen artesania de comerç just, però els altres no.

Opció C: No sabe/No contesta.

Quina vergonya...

L'alcaldessa de Torrent (al País Valencià), demana disculpes en un acte del PP per parlar valencià.

I tu, ¿a quina espècie pertanys?

Parlàvem ahir, ma mare i jo, del llibre del Màrius Serra que em van portar els Reis l'any passat: Verbàlia 2.0. I em deixa anar: "A ti como lingüista seguro que te va a resultar más interesante que a mí como persona normal".

(Quan fins i tot ta mare creu que ets d'una altra espècie, és que ha arribat l'hora d'acceptar-ho...).

Y todo a media luz...

I jo em pregunto: "¿en cuartos oscuros o con luz?"

Ens falta una persona verbal

Ahir amb un bon amic, a altes hores de la matinada, en un NitBus, parlàvem de llengua. Sí, la llenguaddicta (i algun dels seus amics) és tan freak que parla de llengua fins i tot a la matinada... Parlàvem de les mancances de la nostra llengua (allò del "nosaltres" inclusiu i l'exclusiu, que jo resolc afegint "nosaltres [tu+jo]" o bé "nosaltres [ell+jo]"), i d'altres peculiaritats. I llavors vam anar a petar en aquesta persona verbal que ens manca. ¿No us ha passat mai que us heu trobat amb la necessitat de dir, d'una manera econòmica, "va, home, que ja em coneixes" i alhora "va, home, que ja em conec"? ¿Com ho diríeu tot junt en una sola frase amb un sol verb? Fa molts anys, quan jo vivia amb el meu nòvio de llavors i una amiga (tots tres teníem una relació molt estreta -fruit de la convivència- i ens coneixíem força bé tots tres), un dia qualsevol, comentant una decisió que jo havia pres, impulsiva i precipitada, com sempre, els vaig dir:

"Nois, no sé de què us sorpreneu, si ja em coneixem".

I és que en anglès, això es pot fer, perquè l'anglès no té flexió verbal: "We know me", però en català ens falta una persona verbal que ens permeti expressar que el subjecte sigui múltiple i l'objecte sigui alhora un dels subjectes.

En totes les llengües que sé:

BON


NADAL

FELIZ NAVIDAD

               MERRY            CHRISTMAS

        JOYEUX                                    NOËL

EGUBERRI ON

Ai, el subconscient...

Avui, escrivint un email a l'equip que porta la pàgina web de Sign Linguistics (els continguts de la qual estic traduint a català i a castellà), he escrit "Fatalan" en lloc de "Catalan"... ¿Serà que el meu subconscient m'està enviant missatges subliminals?

Harrijasotzaileak* és una paraula molt llarga

Revisant els apunts d'èuscar, perquè dimarts tenim un examen, intento reproduir la pronúncia de la mestra: "accent a la segona síl·laba, compte amb la [tz] que no és una sonora, la [i] davant la [l] que la converteix en palatal...".  No importa quantes vegades m'ho repeteixi: no crec que sigui capaç mai de dir correctament aquesta paraula.

*És el nom dels aixeca-pedres. Segons el Jordi, és l'onomatopeia de l'esforç d'aixecar un pedrot de moltes tones... En el meu cas, és l'onomatopeia de l'esforç de pronunciar correctament l'onomatopeia en qüestió.

Ni una

¿Juguem?

Fa cosa d'una setmana, un noi em va aturar pel carrer per preguntar-me com arribar a una adreça. Li vaig preguntar d'on era -veient que no era d'aquí-, i quan m'ho va dir em vaig posar a fer bots d'alegria: era el primer parlant d'aquesta llengua que jo coneixia. En donar-li les indicacions per a arribar allà on volia anar, es va acomiadar amb això:

"დიდი მადლობა" (pronunciat [didi'madla'va]).

Premi per qui encerti què em va dir i en quina llengua -o d'on era el noi (no val fer servir el Google*).

(Una pista: el noi era humà...)


*Rectifico: si feu servir Google perquè no podeu més, llavors no comenteu donant la resposta (deixeu que els que "juguen net" hi diguin la seva) :)

15-M (amb "m" de m'importa tres pitos la sintaxi)

No fa gaire em van donar un paper al tren, un d'aquests papers que et donen i que tens com a primer impuls rebutjar-lo, perquè penses que serà algú que demana almoina al·legant ser sord, o mut, o ambdues coses... Bé, aquest paper estava escrit per membres del moviment 15-M, i me'l vaig llegir de cap a peus. ¿I què creieu que va cridar l'atenció de la llenguaddicta en aquest panflet (perdoneu, no sé com es diu "panflet" en català?

No va ser el contingut, sinó la forma. I és que acabo de descobrir que el moviment 15-M utilitza el femení per a fer referència al col·lectiu. Imagino que el motiu és emprar "persona/persones" com a subjecte de totes les oracions, però com que el redactat és força penós (perdoneu, però algú ho havia de dir), el subjecte està elidit fins al quart paràgraf. Això provoca en el lector el dubte de si qui redacta és un col·lectiu de dones dins el moviment, o si no es tracta potser d'un error a l'hora d'escriure. Aquí en teniu uns fragments:

"El 15 de junt [sic] va ser convocada una acció [...] Aquell dia vàrem demostrar que més enllà de les paraules estàvem disposades a passar a l'acció. Quan han vist de què som capaces [...] Kale borroka, guerrilla urbana, provocadores professionals... són algunes de les paraules que des dels mitjans de comunicació, els polítics i la policia ens han ofert. [...] confrontació entre una minoria violenta i els i les parlamentàries on les ingènues indignades i la desbordada policia només eren personatges secundaris [...] es pretenien aprovar els pressupostos que validaven les retallades que ens afecten a totes. El conflicte és entre aquelles que ens precaritzen encara més la vida i aquelles que ens hi resistim obertament. Aquell dia no eren 22 persones bloquejant el Parlament, érem milers, que ens jutgin a totes!"

I el crit final del panflet: "Si ens toquen a una ens toquen a totes!"

Bé, ja us n'heu fet una idea... ¿Com es pot redactar un text amb tan poca gràcia? ¿Que no s'adonen que la llengua està per sobre de masclismes i sexismes? ¿Que no saben que si no esmenten el referent -quan aquest no és obvi o sintàctica i semànticament lògic- a l'inici, el lector no té ni la més remota idea del que està llegint?

Demano obertament a les indignades que revisin els apunts de sintaxi (si és que mai n'han fet). O que preguntin als lingüistes, coi, que per això estem.

Signat,

Una lingüista indignada