9/3/12

Monolingües go home

"A veure què n'opinen [a l'ONU], sobre el fet que als nens castellanoparlants se'ls impedeixi estudiar en la llengua materna", diu a Catalunya Ràdio la Consuelo Santos, una de les mares que ha denunciat el nostre sistema d'immersió lingüística al TSJC. Una dona que es compara ella mateixa amb Rosa Parks, la dona negra que va negar-se a seure en els bancs per a negres als EUA.

Senyora Santos, jo li diria més aviat: a veure què n'opinen a l'ONU sobre el fet que vostè estigui no només intentant carregar-se un sistema educatiu que fa 30 anys que funciona, un sistema educatiu que viu un moment de terribles retallades i que fa que el professorat hagi de fer mans i mànigues per tal de donar-li al seu fill l'educació que la Constitució (i la Declaració dels Drets Humans, i la dels Drets dels Infants) li garanteixen. Una escola que, vès per on, es troba a Catalunya, una terra que acull i que és trepitjada i menyspreada constantment per alguns dels acollits. A veure què n'opinen, a l'ONU, sobre el fet que vostè li estigui negant al seu fill el dret d'aprendre llengües, el dret d'integrar-se, el dret de desenvolupar-se en una societat que, vès per on, és bilingüe. Però no oblidem que ho és per imposició. No oblidem que la llengua de Catalunya és el català. Senyora Santos, ¿faria el mateix si anés a viure a Berlín? ¿Oi que no? Doncs si no li sembla bé el sistema educatiu de Catalunya, marxi a un altre lloc de l'Espanya monolingüe.

PD: Sàpiga, senyora Santos, que el monolingüisme és una malaltia que es pot curar.

In English, please!

Ahir sopava en un restaurant vegetarià del Born amb una amiga, i durant un instant no vaig poder concentrar-me en el que m'estava explicant (sort que els amics em coneixen i saben que, de tant en tant, la meva atenció es veu atreta per situacions lingüístiques peculiars que el meu radar de llenguaddicta capta sempre): a la taula del costat una dona alternava la mirada, de la carta al seu home -que era a la barra en aquell moment- i del seu home a mi, i de nou a la carta, amb cara d'indiganció i, com si de cinema mut es tractés, un moviment de llavis tot insinuant la paraula "English". Òbviament, es queixava en un silenci a crits que la carta no estigués escrita en anglès (estava tan sols en castellà -jo també m'hauria pogut posar a aixecar els braços amb indignació perquè no estava en català, la meva llengua).

La meva amiga em diu: "Tradueix-li", i jo, tota orgullosa: "Ni parlar-ne, ¿oi que quan anem a Anglaterra, a França o on sigui no ens trobem la carta en català? Doncs que s'espavili soleta".

La sorpresa va venir quan, en sentir-la parlar amb el seu acompanyant, vam descobrir que eren italians.

6/3/12

La doble negació i el trastorn bipolar de les paraules-N en català

Aquesta tarda hem obert la caixa de Pandora a classe. Parlàvem de negació, de partícules, adverbis, paraules i afixos, i han sortit el que anomenem paraules-N. Les paraules-N són aquests adverbis que (normalment, tot i que no sempre) comencen per la lletra "n" i que acostumen a tenir (en la majoria de les llengües) una càrrega negativa. Un exemple de paraula-N és "nobody" en anglès, "nadie" en castellà,  "ningú" en català, etc.

La doble negació

Ningú no dubta (he he... ja m'avanço amb aquest inici de paràgraf al que he de comentar aquí) que en la majoria de les llengües una doble negació cancel·la el valor negatiu de l'oració (allò de "menys per menys és més"), és a dir, que si una oració conté dos elements negadors, el resultat és una oració afirmativa. Vegeu-ne un exemple de l'anglès:

"Nobody didn't come"
("Ningú no va venir", que en anglès implica que sí que hi ha vingut gent)

En català i castellà, en canvi, com en francès, la doble negació no cancel·la el valor negatiu de l'oració. El reforça i, en ocasions (com quan la paraula-N té posició post-verbal), és del tot obligatori i necessari per tal que la frase sigui gramatical:

"Nadie vino" i "No vino nadie" vs "*Vino nadie"

El català funciona com el castellà:

"Ningú va venir" i "No va venir ningú" vs "*Va venir ningú"

Però, ¿realment el castellà i el català se semblen tant? ¡No pas! (he he... en van dos).

En català, tal com us he deixat veure en un parell d'ocasions, en el que porto escrit aquí, podem fer una cosa que en castellà no poden:

"Ningú no va venir" vs "*Nadie no vino"

En català significa exactament el mateix que "No va venir ningú" que "Ningú va venir", mentre que en castellà, amb una entonació neutra, "Nadie no vino" és del tot agramatical. És gramatical, en canvi, si  hi donem un èmfasi que denoti que sí que va venir algú:

"Hombre, NADIE (nadie) no vino: estaban Pedro y Ana"
(amb una duplicació opcional emfàtica de la paraula-N)

Aquesta possibilitat de fer dobles negacions sense cancel·lar el valor negatiu de l'oració porta de bòlit als guiris que venen a visitar-nos. Mai no saben (he he... i en van tres) del tot si el que els estem dient és que sí o que no. (Preneu-ne nota, nois i noies, si voleu lligar amb gambes potencials aquest estiu: les dobles negacions, ben claretes, no fos cas que no us entenguessin pas i us duguéssiu un disgust).

El trastorn bipolar de les paraules-N en català

Ningú no dubta tampoc que les paraules-N acostumen a tenir una càrrega negativa, tot i que en algunes llengües (el català entre elles) experimenten una polaritat interessant. Vegeu-ne uns exemples d'oracions negatives comparades amb condicionals i amb interrogatives:

(càrrega negativa) "No hi aniré mai" vs "Si mai hi vaig, t'avisaré abans" (càrrega positiva).
(càrrega negativa) "No hi ha res" vs "¿Que has sentit res?" (càrrega positiva)

Doncs bé, aquesta tarda a classe una companya s'ha queixat que el professor estés comparant (posant-les dins el mateix sac) paraules-N del castellà o l'anglès amb paraules-N del català, atesa la naturalesa bipolar d'aquestes paraules en català (que, segons ella, no es troba en el castellà o l'anglès). Llavors el professor ha contraatacat amb aquest exemple del castellà:

"Trabajaré más que nadie"

I ara és on us pregunto: segons vosaltres, aquesta paraula-N, ¿té càrrega negativa o positiva? (I no val dir-me que és un neutró).

28/2/12

I Love English

L'anglès és una llengua que permet la col·locació de substantius (o composició) gairebé fins a l'infinit:

Puc posar el substantiu "film" davant el substantiu "studio" per a crear un "film studio", traduïble al català per "estudi de cinema" o "de pel·lícules" ("estudi" en la seva accepció d'espai físic). Si vull modificar el substantiu "film" (que en la parella anterior s'ha convertit en modificador de "studio"), hi puc anteposar un altre substantiu, com per exemple "war", i ja tenim un trio: "war film studio", trio per al qual necessitaríem en català tota una col·lecció de preposicions: "estudi de pel·lícules de guerra".

I encara puc anteposar-hi un altre substantiu ("world") que modificarà el substantiu "war" que en el trio anterior s'havia convertit en modificador: "world war film studio" ("estudi de pel·lícules de la guerra mundial"). Però aquí no acaben les possibilitats de l'anglès, no... ¡ni de lluny! Tota aquesta fila de substantius que estan modificant a d'altres substantius pot convertir-se, alhora, en modificadora d'un nou substantiu que posposarem a "studio": "world war film studio committee", o el que és el mateix: "comitè de l'estudi de pel·lícules de la guerra mundial").

Per si algú encara en dubtava, encara no he acabat. ¿En voleu una més? Aquí la teniu:
"world war film studio committee session" ("sessió del comitè de l'estudi de pel·lícules de la guerra mundial").

Va, ¿qui s'atreveix a allargar-la?


*Nota: només és meva l'aportació "world". La resta del sintagma l'ha escrit avui a la pissarra el professor Boban Arsenijević quan explicava els moviments dels arguments.

23/2/12

Els DictaSMS són analfabets

Ahir nit vaig trucar a una companya de feina per explicar-li que me n'anava a urgències i que avui no aniria a treballar. Em vaig trobar el seu contestador, i una gravació que em deia que digués el meu missatge alt i clar, que seria transcrit en forma de sms a través del sistema DictaSMS. Més o menys, el meu missatge venia a dir:

"Hola Anabel, sóc la Raquel. Me'n vaig a urgències perquè mentre tornava cap a casa aquest vespre el meu cos ha acabat de petar. Tinc mal de queixal a més a més de la grip, tinc febre i em fa mal tot el cos. He trucat al Manel però m'ha sortit la bústia de veu. Li he deixat un missatge. Intentaré tornar-lo a trucar demà, però si pots avisar tu a algú dels que entren demà a les 8 i dir-los que no hi aniré, em fas un favor. Gràcies, guapa".

Això és el que el DictaSMS li va enviar a l'Anabel:

"Hola Lorenzo soy Raquel. A donde estes. Es __ Estuve aca en el maletero para nada y es que ya os avisare en el que estoy que no se no no se me dices algo Jose Miguel una cosa para decirle que pase algo al final no se no se si se me ocurre algo que queria Luisa ya se encienda que no se lo estas".

I tenen la barra d'afegir al final: "Servicio ahora disponible en castellano, catalan, ingles, frances, portugues, aleman".

:S

2/2/12

Google Translator fins a la sopa

Quan algú fa ús dels traductors en línia i acaba amb coses com la que us copio a continuació, em venen ganes de començar a repartir clatellots a tort i a dret:

"Peça deixeu anar per muntar" (vist en el cartell d'una botiga xinesa de venda de bijuteria a l'engròs, al costat de la plaça Urquinaona de Barcelona).

I el que imagino que han fet és buscar al traductor automàtic alguna cosa com: "pieza suelta para montar". El traductor els dóna "peça solta per muntar", "solta" els sona a castellanada (a ells o a algú que coneixen que diu que parla català), i segueixen buscant alternatives. Ara, com arriben a "deixeu anar", en segona del plural, no ho acabo de veure. ¿Alguna idea?

29/1/12

¡Marranos!


L'Eulàlia ens deixa aquesta troballa del Mercadona de Santa Eulàlia. (Jo sempre he dit que els cigrons tenen una forma una mica sospitosa).

Anivellem-nos tots


El més greu és que el cartell l'han fet els del departament de català de l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes... :(

15/1/12

Traduttore traditore

¿Hi ha algun lingüista a la sala?

Barcelona, Portal de l'Àngel, 11 del matí (a la llenguaddicta se li passa la son de cop).



Opció A: Error de traducció (han fet servir l'anglès com a llengua origen a l'hora de traduir "Fira", i han escrit la primera accepció sense ni tan sols sorprendre's que en anglès "fair" se semblés més a "fira" que en francès -"équitable").

Opció B: Els que venen en paradetes amb el cartell en català i francès venen artesania de comerç just, però els altres no.

Opció C: No sabe/No contesta.

30/12/11

28/12/11

I tu, ¿a quina espècie pertanys?

Parlàvem ahir, ma mare i jo, del llibre del Màrius Serra que em van portar els Reis l'any passat: Verbàlia 2.0. I em deixa anar: "A ti como lingüista seguro que te va a resultar más interesante que a mí como persona normal".

(Quan fins i tot ta mare creu que ets d'una altra espècie, és que ha arribat l'hora d'acceptar-ho...).

23/12/11

Ens falta una persona verbal

Ahir amb un bon amic, a altes hores de la matinada, en un NitBus, parlàvem de llengua. Sí, la llenguaddicta (i algun dels seus amics) és tan freak que parla de llengua fins i tot a la matinada... Parlàvem de les mancances de la nostra llengua (allò del "nosaltres" inclusiu i l'exclusiu, que jo resolc afegint "nosaltres [tu+jo]" o bé "nosaltres [ell+jo]"), i d'altres peculiaritats. I llavors vam anar a petar en aquesta persona verbal que ens manca. ¿No us ha passat mai que us heu trobat amb la necessitat de dir, d'una manera econòmica, "va, home, que ja em coneixes" i alhora "va, home, que ja em conec"? ¿Com ho diríeu tot junt en una sola frase amb un sol verb? Fa molts anys, quan jo vivia amb el meu nòvio de llavors i una amiga (tots tres teníem una relació molt estreta -fruit de la convivència- i ens coneixíem força bé tots tres), un dia qualsevol, comentant una decisió que jo havia pres, impulsiva i precipitada, com sempre, els vaig dir:

"Nois, no sé de què us sorpreneu, si ja em coneixem".

I és que en anglès, això es pot fer, perquè l'anglès no té flexió verbal: "We know me", però en català ens falta una persona verbal que ens permeti expressar que el subjecte sigui múltiple i l'objecte sigui alhora un dels subjectes.

En totes les llengües que sé:



BON


NADAL


FELIZ NAVIDAD


               MERRY            CHRISTMAS


        JOYEUX                                    NOËL


EGUBERRI ON