Com tots sabeu, la tendència general en el món és subtitular les pel·lícules (sèries i similars). El nostre país és un dels pocs que encara dobla. Havia sentit molts cops que els estudis de doblatge catalans són els millors del món (la Neus us ho podria corroborar), ja que busquen que en la mesura en què sigui possible, l'actor de doblatge interpreti (per això se li diu "actor"). A més, el doblatge català vigila molt l'inici i el final de les tires fòniques (per tal que la boca no segueixi movent-se sense so de fons, o a l'inrevés), així com el fet que algunes consonants estiguin ben sincronitzades (especialment les bilabials, ja que és on es nota més el punt d'articulació).
Tot i que no sóc partidària del doblatge, he de reconèixer que és cert: els doblatges catalans són els millors del món. ¿Amb què els comparo? Amb els polonesos: el doblatge polonès és més semblant a la traducció d'un documental que al doblatge pròpiament dit. Mirant una pel·lícula horrible en un canal polonès, a casa del meu germà a Rochester, sento la banda sonora original en anglès, i per sobre un sol lector polonès que, sense cap mena d'intenció en la seva entonació, tradueix el que diu cadascun dels personatges. Podeu imaginar que la solució polonesa resulta inquietant, perquè sentir la veu del lector quan parla una dona desorienta.
Tot i que no sóc partidària del doblatge, he de reconèixer que és cert: els doblatges catalans són els millors del món. ¿Amb què els comparo? Amb els polonesos: el doblatge polonès és més semblant a la traducció d'un documental que al doblatge pròpiament dit. Mirant una pel·lícula horrible en un canal polonès, a casa del meu germà a Rochester, sento la banda sonora original en anglès, i per sobre un sol lector polonès que, sense cap mena d'intenció en la seva entonació, tradueix el que diu cadascun dels personatges. Podeu imaginar que la solució polonesa resulta inquietant, perquè sentir la veu del lector quan parla una dona desorienta.