30/6/08

LIBRAS: a Língua Brasileira de Sinais

Avui he assistit al darrer dia d'un seminari sobre la llengua de signes catalana (LSC) a la meva facultat. En ser l'última sessió i aprofitant la visita d'una experta en LSB(rasilera), Ronice Müller de Quadros, la professora que condueix el seminari li ha demanat que ens aclarís alguns dubtes sobre un article escrit recentment per Müller de Quadros i el nostre expert en LSC, Josep Quer. Després de treballar alguns aspectes de la concordança en LSC i LSB, li ha demanat que ens expliqués el projecte de grau en LSB que fa dos anys van engegar a Brasil.

Per fer-vos-en cinc cèntims us he de dir que la LSB va ser reconeguda pel govern com a llengua oficial l'any 2002, i que l'any 2005 es van aprovar els reglaments que incideixen directament en l'àmbit de l'educació. En aquell moment, es va posar en marxa un projecte de grau (el que ara encara es diu aquí llicenciatura però que amb el Pla de Bolonya canvia de nom) en el qual participa Müller de Quadros, i que consisteix a oferir una carrera de Lingüística amb especialització en LSB. Els primers dos anys fan Lingüística General, els següents 2 anys fan lingüística focalitzada en la LSB i s'especialitzen com a intèrprets o com a professors de LSB.

La particularitat d'aquest grau és que la llengua d'impartició de tots els continguts és la LSB, i no el portuguès, la qual cosa ha donat lloc a un fet tan insòlit com lloable: dels 500 estudiants que té el grau arreu del país, 447 són persones sordes.

Les classes es fan on-line per videoconferència: el professorat es troba a la Universidade Federal de Santa Catarina, i l'alumnat està dispers per tot el territori, en les diferents universitats que col·laboren amb el projecte. Una classe consta de dues parts: una primera on el professor imparteix la matèria, i una segona on s'obre un torn de preguntes. Tot aquest material queda enregistrat perquè pugui ser consultat tantes vegades com sigui necessari. Els alumnes s'organitzen en una estructura molt ben ideada en la qual hi ha aproximadament 12 alumnes per tutor, i 18 tutors per cada professor. Els treballs i activitats que es pengen al portal són consultables per tothom qui vulgui, i poden ser realitzats tant en portuguès com en LSB.

Una de les parts interessants d'aquest projecte és que els professors i organitzadors s'han vist obligats a "crear" un estàndar de la LSB, ja que té moltes variants arreu del país. Al portal els alumnes poden trobar un glossari de correspondències de signes en les diferents variants. A més, com a llengua que passa a ser eina d'ensenyament, la LSB està "demanant" amb urgència la creació d'un sistema d'escriptura que permeti transcriure els signes: és, com haureu imaginat, un obstacle enorme tenir un objecte d'estudi (com és la LSB) al qual t'has de referir, per escrit, sempre emprant una llengua pont, en aquest cas el portuguès. Actualment hi ha algunes propostes de sistema de transcripció, o sistema d'escriptura. La més interessant proposa un sistema basat en una mena de cel·les. Cada signe representat en paper ha d'estar format per 4 cel·les, que corresponen als 4 trets distintius del signe: configuració manual, orientació del signe, moviment i lloc.

Sens dubte, la llenguaddicta estarà al corrent dels avenços d'aquestes propostes per tenir-vos-en ben informats (a qui us interessi el tema). De moment, podeu fer un tast de tot això que us explico visitant el portal del grau.

27/6/08

E d'Ecologista

Avui la llenguaddicta penja el vestit de lingüista per col·locar-se el d'ecologista, perquè acaba de quedar-se bocabadada, sorpresa i del tot indignada amb un fet que ha patit en carn pròpia. Motiu: la sequera-que no és sequera amb restriccions-que no són restriccions.

Quan divendres passat vaig arribar a casa, vaig observar des del balcó com la veïna dels baixos de l'edifici del davant regava un munt de plantes i, a més, netejava curosament dues terrasses tan grans com el meu pis i unes persianes que tenia desmuntades al pati, tot amb una mànega que no ha tingut el plaer d'entrar en contacte amb un airejador ni un regulador de presió. Tenia pressa i vaig marxar sense fer res al respecte (amb una pena profunda a l'ànima, obvi). Avui, torna a ser divendres, he enganxat una altra veïna fent el mateix (avui, ¡que a la matinada ha plogut durant hores!). Aquest cop, l'he gravada amb el mòbil, i he trucat al 012.

Doncs bé, la resposta que m'han donat és que a la zona on jo vist s'aplica el grau 1 de restricció (el més baix), la qual cosa implica que es pot fer ús de la xarxa per a rec, neteja i piscines.

¿Que ens hem tornat tots bojos? ¿I què si al meu poble hi ha un tou d'aigua? ¡¡Potser al poble del costat no n'hi ha gens i tenen restricció 3!! Però així són les coses en aquest país de merda on cadascú es cuida només del que és seu i els altres que els bombin (noteu la subtilesa dels qualificadors que estic emprant...).

Com que no s'hi pot fer res, diuen, dilluns trucaré a l'Agència Catalana de l'Aigua, i si cal, engegaré una campanya per aturar aquesta bogeria. ¿Servirà d'alguna cosa? No ho crec, però com a mínim farem ús del nostre dret a queixar-nos.

17/6/08

Terrorisme lingüístic

Atenció a la polseguera que ha aixecat a França la intenció per part del govern de fer esment de l'existència de les altres llengües del país en la reforma constitucional. Les faccions més retrògrades i centristes (cal llegir-hi "l'Accadémie Française") han posat el crit al cel al·legant que, segons la Constitució actual, el francès és la llengua de la République. L'Acadèmia considera que aquest fet és una evidència, mentre que el reconeixement de les altres realitats lingüístiques de la France "atempta contra la identitat nacional". Vaja, en poques paraules, reconèixer el multilingüisme d'un país (i que França és un país multilingüe sí és una evidència) és fer terrorisme lingüístic. Però no us penseu que tot això hagi estat a causa d'un abandó dels polítics francesos del seu xovinisme, no, ni perquè, enverinats amb alguna mena de beuratge preparat a consciència per Panoràmix, hagin decidit considerar el bretó, el català o l'euskera com a llengües cooficials. ¡No! Tot aquest enrenou és perquè a la reforma de la Constitució hi volen afegir que "les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni". Punt.

Us enllaço l'article del País perquè pogueu llegir més bestieses, i compareu en nombre de parlants l'amenaça de la qual estem parlant.

16/6/08

Quina il·lu...

Vès, a la llenguaddicta li ha fet il·lusió que 20 minuts abans que li sonés el despertador la seva mare la truqués tota emocionada per dir-li que a Rac1 acabaven de citar el blog que esteu llegint ara mateix.

De debò, mama, m'ha fet molta il·lu, encara que no t'ho semblés (no sé ni com he contestat al telèfon: el meu cervell m'enviava ordres per llegir el nom de qui em trucava però les lleganyes no em permetien veure'l...).

¿Ho haveu vist?

¿Algú s'ha aturat mai a mirar definicions al diccionari (a part dels lingüistes i els llenguaddictes) contrastant masculins i femenins amb formes lèxiques diferents? Ja ho veieu, la llenguaddicta se salta les vacances perquè ha comprovat, esgarrifada, el que diu el DIEC (i l'Enciclopèdia Catalana, entre d'altres) a l'entrada de "pare" i de "mare":

pare 1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.

mare 1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests.

És a dir, durant els 9 mesos d'embaràs no ets més que un contenidor. Així ens van les coses...

(Atenció a l'aclariment després de la coma en ambdues definicions).

4/6/08

Vacances

La llenguaddicta es pren unes merescudes vacances. Vacances dels blogs (ja heu vist que últimament no estava dedicant-los gaire temps). El cas és que el mes de juny és el pitjor mes per a una mestra: controls finals, reunions d'avaluació, preparació de la festa de fi de curs, redactar informes, i un llarg etc. que fa mandra només d'escriure'l. A més, com pràcticament tots els que em llegiu, també estic en època d'exàmens a la facultat, treballs a última hora, tutories amb els professors... I per això he decidit descansar d'algunes de les moltíssimes coses que faig. Per tant, sentint-ho molt, us deixo per una temporada. (Però serà breu, perquè el 25 de juny començo el tercer curs de llengua de signes catalana i un curs de japonès, i d'allà segur que podré treure un munt de coses per explicar-vos).

Fins d'aquí a no res.