29/8/11

Tesina, segon capítol

A petició del Lletraferit, aquí teniu el rotllo del segle: de què va la meva tesina.

Carol Padden va presentar l'any passat en una conferència un projecte de recerca (no hi ha article publicat) en el qual afirmava que les llengües de signes (LLSS) tenen una forta preferència (pel que fa als signes que denoten objectes que fem servir amb les mans: e.g. raspall de dents) a generar signes amb una configuració manual (CM)* o bé de manipulació o bé d'instrument (seguint amb l'exemple, RASPALL-DE-DENTS amb una CM de manipulació seria amb el puny tancat, l'índex i el polze tocant-se 'com si agafessis un raspall de dents'; mentre que amb una CM d'instrument seria amb el puny tancat, l'índex completament estirat 'com si el dit fos el raspall de dents').

Està clar que les LLSS fan un ús molt extens de la iconicitat*, perquè els articuladors* així ho permeten: és més fàcil representar amb les mans el món que ens envolta -basant-nos en trets físics tangibles, e.g. l'ús que en fem -o la forma que té- un raspall de dents, per a crear el substantiu RASPALL-DE-DENTS, o el verb RASPALLAR-SE-LES-DENTS, en les LLSS-, que no pas representar-lo amb la veu havent-nos de basar en els trets sonors d'aquesta mateixa realitat (en català, doncs, "raspall de dents" hauria de ser quelcom com "xxxfffxxx glglglglg"). Les llengües orals, per tant, són menys icòniques que les de signes, però no vol dir que no ho siguin gens: mentre que el català i el castellà en fan un ús poc lingüístic ('quiquiriquí' és el so del gall, però no significa 'gall'), l'anglès en fa un ús més ampli (slam és un mot -que pot ser verb o substantiu- que significa tancar la porta de cop, perquè aquest és el soroll que fa més o menys una porta en tancar-se).

Havent dit tot això, us explico la pel·lícula: l'estudi de la Carol Padden va aixecar gran rebombori en el món dels signolingüistes*, bàsicament per dos motius: 1. En la seva conclusió va suggerir aquest paràmetre morfo-fonològic (CM de manipulació vs d'instrument) com a possible classificació tipològica de les LLSS, i 2. el seu estudi es basa en només 27 paraules comparades en 6 llengües de signes (els seus resultats, doncs, són força discutibles: és com si ara jo agafés -m'ho invento- 27 paraules del català (de les quals casualment 19 són aglutinants), i amb això conclogués que el català és una llengua aglutinant).

La meva supervisora em va proposar de generar una llista d'objectes d'ús manual més extensa que la de Padden, agrupar els objectes en grups diferents, i buscar en diccionaris de diverses LLSS aquestes paraules, tot classificant-les segons la CM. La meva llista de mots conté 155 objectes, classificats en 4 grans grups -inicialment amb subgrups, però els he acabat fusionant:

1. Eines i estris
2. Menjar
3. Roba i complements
4. Higiene i cosmètica

I estan classificats en 4 tipus de CM -inicialment amb subgrups que també he acabat fusionant:

1. Manipulació
2. Instrument
3. SaSS*
4. Altres

Tinc 5 llengües de signes:

British Sign Language (BSL)
New Zealand Sign Language (NZSL)
Hong Kong Sign Language (HKSL)
Lengua de Signos Española (LSE)
Llengua de Signes Catalana (LSC)

Com era d'esperar, no tots els diccionaris contenen les 155 paraules de la meva llista, però això no representa un problema estadísticament. Tinc 5 grups de dades independents (un per a cada LLSS) i un 6è grup de dades que anomeno "common data set", que són les úniques 36 paraules que he trobat en tots 5 diccionaris.

Ara és on comença la part que fa por: les meves preguntes de recerca.

1. ¿És la diferència entre una CM i les altres significativa, per a cada llengua de signes? És a dir, ¿mostren les meves dades que les LLSS tenen una forta tendència cap a Manipulació o cap a Instrument, tal com Padden afirma? (e.g. si trobés que un 85% dels signes de BSL són de manipulació, comparat amb un 10% d'instrument, un 3% de SaSS i un 2% d'altres, podria dir que BSL té una forta tendència a generar signes de manipulació pel que fa als signes que denoten objectes manuals).

2. El tipus d'objecte, ¿té un efecte en la CM? És a dir, ¿es dóna el cas, per exemple, que les LLSS tendeixin a fer 'Eines i estris' amb una d'aquestes dues CM més "fortes" (manipulació / instrument), mentre que 'Roba i complements' potser es representa majoritàriament amb una altra CM? Si aquest fos el cas, les conclusions de Padden només s'apliquen a un tipus molt reduït de mots dins d'un tipus de mots que ja de per sí és reduït. (¿M'explico?)

I conte contat, ja s'ha acabat.

Vaig començar amb chi-squared perquè no veia cap altra opció: freqüències independents, quantitats desiguals en cada cel·la de la meva graella, d'alguna manera el que m'interessa anar a mirar són proporcions, i si aquestes proporcions són significativament diferents. Però Pearson no em respon a cap de les preguntes (i no només perquè ja és mort), perquè només informa d'associacions entre factors, però no en quin sentit és l'associació.

El profe d'estadística (aka Stats Superhero), li ha estat donant moltes voltes, i al final ha decidit que el millor era aplicar un anàlisis de models lineals generalitzats (aix, que em sona raro això en català, en diré GZLM a partir d'ara). Depenent de si fem servir una distribució Poisson o una Negative Binomial, obtinc resultats diferents. A més, si intento analitzar els 5 grups de dades per separat, SPSS (el programa d'anàlisi estadística) es torna boig, per tant, només puc fer-ho si analitzo totes les dades alhora, la qual cosa em fa l'efecte que em fa perdre-hi fidelitat. Per a més inri he hagut de carregar-me la categoria 'Higiene i cosmètics', perquè en els diccionaris hi ha tan poques entrades que m'esguerra tota l'anàlisi.

Les assumpcions de GZLM són força complexes, i és per això que el profe s'ho està mirant. Jo, tret de fer l'anàlisi tal com ell m'ha ensenyat i mirar d'entendre'n els resultats, poca cosa més puc fer: espero resposta d'ell per tal donar per bons els resultats que de moment he trobat i tirar endavant (i.e. escriure d'una punyetera vegada la tesina dels trons), o bé dedicar-me al macramé.

Lletraferit, espero que amb aquestes dades en tinguis prou per a donar-li unes quantes voltes. Ja em diràs el què.


*Glossari:

Configuració manual: un dels trets fonològics (i.e. distintius) de les llengües de signes. És la selecció de dits -i la seva posició- en la representació d'un signe. Els altres trets fonològics són moviment i ubicació (e.g. moviment des del cos cap enfora, circular, de dalt a baix; ubicació: a la zona del cap, del tors, en contacte, sense contacte...).
Iconicitat: representació de la realitat basada en trets físics o conceptuals de la mateixa.
Articuladors: l'aparell fonador, en les llengües orals; mans, tors i cara, en les llengües de signes.
Signolingüista: friki entre frikis.
SaSS: Size and Shape Specifiers (especificadors de forma i mida). Són uns signes abastament estudiats, on les mans tan sols denoten el contorn de l'objecte, basant-se en la mida i la forma.

28/8/11

Tesina

La llenguaddicta està intentant analitzar les dades de la seva tesina de màster, però no se'n surt. El professor d'estadística també ho està intentant, i tampoc no se'n surt. ¿Serà que les aspiracions investigadores de la llenguaddicta són massa agosarades?

També cal tenir en compte diversos factors: 1. M'hi he posat tard. 2. No estic fent una tesina sobre la meva especialitat. 3. En aquests moments estic asseguda al terra de la meva antiga casa a Rochester (UK), mirant d'entendre una colla de números i de valors mentre a l'habitació del costat el meu ex-company de casa discuteix sobre l'entonació del xinès (via Skype) amb una companya de classe.

El factor 1 ja no té solució (a no ser que algú inventi la màquina del temps en les properes hores): vaig fer el ronso durant uns mesos, què voleu, era a Anglaterra amb un munt de coses per descobrir... El factor 2 tampoc no té solució a aquestes alçades: em vaig deixar convèncer per la meva supervisora, tot i que ella sap quina és la meva especialitat, perquè em va saber vendre la moto (a aquestes alçades, triar un altre tema, recollir unes altres dades, llegir unes altres desenes d'articles, és més que inviable). El factor 3 té solució (¿taps a les orelles? ¿canviar d'habitació?), però he de reconèixer que la lingüista que duc a dins no pot evitar parar l'orella quan algú crida amb alegria: "¡Ja entenc què fa aquest accent damunt d'aquesta vocal!"

Si no me'n surto amb la tesina, sempre puc dedicar-me al macramé.

6/8/11

Pobrets pronoms febles...

"És que els francesos  apart de no importarl'his la vida personal tampoc els importa tenir de president un mentider?". Això trobava jo avui escrit en una opinió del diari El Punt Avui. Analitzem-ho.

L'autor de la frase té clar que aquí hi ha d'haver algun pronom, però ¿quin? També té clar que els pronoms no van enganxats als verbs, li sona que hi ha apòstrofs, però ¿on? És possible que fins i tot aquesta persona sàpiga, perquè li hauran dit deu mil vegades, que "lis" no existeix, malgrat que es resisteix a fer-lo desaparèixer del tot... Resultat: una orgia de verb, pronoms i apòstrof digna d'entrar al meu blog.

5/8/11

Parole parole parole...

Aquest agost faig classes de català a una amiga navarresa per tal que es tregui el títol de català C. Segons una prova de nivell que li van fer, es troba en el nivell B2, i per tant necessita accedir al B3 abans de fer el salt al C.

Apart del fet que tots aquests nous nivells i subnivells de català no segueixen la codificació del marc europeu de les llengües (cosa que sempre m'ha fet molta ràbia, però contra la qual no s'hi pot fer res), em té del tot intrigada el fet que en els exercicis de lèxic del llibre de nivell B2 hi hagi paraules com "eixorivir".

Va, ¿qui és el guapo que em fa una frase amb aquest mot -sense buscar-la al diccionari?