12/1/15

Espècies invasores

Molt bones, lectors. Ho sé, us he tingut abandonats dos anys sencers. ¡Dos anys! Això és molt de temps, massa... És per això que em proposo reprendre l'activitat lingüística (llenguaddictiva) amb aquest post dedicat a les construccions passives que han entrat al territori català vingudes de terres anglòfones, i que posen en greu perill els verbs autòctons de tres arguments.

De ben segur que els aficionats a la ràdio haureu sentit des de fa uns mesos expressions del tipus: *"Preguntat sobre les declaracions de la diputada, el president ha dit que...", o bé, *"El ministre va ser preguntat sobre els pressupostos...". ¿No us criden l'atenció? ¿No us molesten? Potser faig tard, i les teniu tan integrades que ja ni les reconeixeu com a agramaticals, incorrectes, i altament perilloses.

Els verbs de tres arguments (on A "dóna" B a C) requereixen d'un subjecte, d'un objecte (o complement) directe, i d'un objecte (o complement) indirecte. És a dir, malgrat que algun dels elements no aparegui, el verb els té com a obligatoris. Són verbs d'aquesta mena el famós "donar" (A dóna B a C), "regalar" (A regala B a C), "preguntar" (A pregunta B a C), o "robar" (A roba B a C), tot i que de vegades, com en els dos darrers exemples, C es pot obviar. El que no podrem obviar mai és A ni B.

Els verbs de tres arguments es passen a passiva (en català) exactament igual que els de dos arguments, agafant el complement directe i convertint-lo en subjecte pacient de la passiva. "La Maria ha regalat els pastissos al Pere" es converteix en "Els pastissos han estat regalats per la Maria al Pere". Val a dir que el català no és una llengua que triï la forma passiva a la babalà: som més d'activa, nosaltres.

El problema que presento en aquest post rau en un gir periodístic infestat d'anglofília on per art de màgia en passar la frase a passiva el complement indirecte (i no el directe) s'ha convertit en subjecte pacient i el complement directe ha quedat intacte, de manera que "La Maria ha preguntat l'hora al Pere" es converteix en *"El Pere ha estat preguntat l'hora". Senyors de la ràdio, la cosa preguntada és l'hora, no pas en Pere. Preguntem coses, preguntes, opinions, no preguntem persones. Igual com regalem coses, objectes, regals, no pas persones (vaja, vull pensar que no...), i robem coses, objectes, no pas persones (ídem). Encara us diré més, per als verbs de tres arguments (recordeu A dóna B a C) cal que l'argument B sigui inanimat.

No recordo qui dels meus molts professors de la carrera de Lingüística (potser en van ser més d'un) va dir-nos que els manlleus no són una amenaça per a una llengua, mentre que els canvis estructurals ho són. Hi ha puristes que s'exclamen quan senten "running" per comptes de "córrer", però en canvi es queden muts davant d'abusos lingüístics com el que aquí denuncio.

Si us plau, periodistes dels mitjans catalans, parleu el català correcte, tot i que us suposi dos segons més d'emissió. I posats a queixar-nos, aquesta moda de presentar unes declaracions amb un simple "Fulano de Tal és el director de l'agència", afegit al final d'una frase, trenca del tot el fil -que ja prou costa de seguir per ràdio. Tan rica que és la nostra llengua, ¿tant costa introduir com cal la declaració? "Aquestes són les declaracions de Fulano de Tal, director de l'agència".

Ho deixo aquí, que no voldria perdre els lectors recuperats per un atac de verborràgia.

¡Bona nit, i feliç any nou!