23/11/09

Caçadors de bolets

El passat 18 de novembre els protagonistes del programa de TV3, Caçadors de Bolets, eren un grup d'homes sords usuaris de la Llengua de Signes Catalana (LSC). M'ha semblat oportú inserir el vídeo per tal que pugueu veure com es creen noves paraules: ¿com es creen noms per als bolets?

El món boletaire, i el de la botànica en general, juga amb els llatinismes com a nom científic i les adaptacions a les llengües diguem-ne vernàcules, normalment basats en colors, mides, formes, o en similituds amb altres realitats (e.g. peu de rata, camallarg, mataparents, cep...). Si el català ho fa, ¿per què no ho hauria de fer la LSC? Mireu el vídeo i veureu com es generen noms per als bolets, emprant exactament les mateixes tècniques (però en aquest cas, amb una llengua visual i força icònica).

Addenda: és una pena que el vídeo que han penjat a TV3 no estigui subtitulat per a sords. Les parts amb veu no són accessibles per a ells. (Ja he escrit al defensor de l'audiència per a alertar-los). Apa, ¡bona cacera!


21/11/09

Barbaritats (que no barbarismes)

Us devia un post sobre algunes de les barbaritats que la professora del curs d'anglès ha deixat anar a classe. Només perquè passeu una estona entretinguts:

1. L'explicació del genitiu saxó (a partir dels exemples del llibre que ella fa servir):

-The professor's secretary
-Students' marks

Professora: "Com podeu veure, amb els plurals l'apòstrofe va darrere de la s".

I es queda tan ampla. Cap esment al fet que quan el nom al qual modifica el genitiu és un nom acabat en s, la s del genitiu cau per motius més que probablement fonètics (de fet, dubto que la professora sàpiga que es tracta d'una marca de cas residual de l'anglès).

2. Sobre l'estructura del paràgraf: topic sentence (frase que conté el tema a tractar, aquí li direm "frase temàtica" --perdó per la traducció patillera), supporting sentences (frases que donen suport a la frase temàtica), concluding sentence; això és el que diu el llibre:

"The topic sentence is usually the first sentence in a paragraph. It gives the topic and the main idea. The first sentence of a paragraph can be indented. The supporting sentences come after the topic sentence, and they explain the topic sentence. The concluding sentence comes at the end of a paragraph".

(Traducció al català: "La frase temàtica és normalment la primera en un paràgraf. Ens presenta el tema i la idea principal. La primera frase d'un paràgraf pot estar sagnada [entrada amb el tabulador, per als no entesos en la matèria]. Les frases de suport venen després de la frase temàtica, i expliquen la frase temàtica. La frase de conclusió ve al final del paràgraf").

¿Enteneu ara per què em sento com si estés a P5? Només li falta afegir una imatge d'en Coco fent la distinció entre "davant" i "darrere". I això per no comentar el fet que la primera frase d'un paràgraf només està sagnada si tries un estil concret de paràgraf. ¿D'on coi ha tret el llibre? ¿Li va sortir dins una capsa de cereals?

3. Exercici d'omplir forats: gramàtica.

-I look forward ...... you soon. (Que en català seria una cosa com: "Tinc ganes de veure't aviat").

a) seeing b) to seeing c) to see

Resposta correcta: b. I look forward to seeing you again.

Pregunta dels companys de classe (gairebé tots havíem triat la c): "Però, ¿per què -ing en aquest cas i no l'infinitiu?"

Resposta de la professora: "Perquè en aquesta expressió el verb ha d'anar amb -ing". Vaja, més clar l'aigua. Ara només m'he d'aprendre uns quants centenars d'expressions per l'estil, i com flexionen el verb cadascuna d'elles. És molt més fàcil que aprendre's una norma, ¿oi? (¿O era a l'inrevés?)

De fet, l'únic motiu que tinc actualment per a seguir assistint a les seves classes és el de tenir teca per al blog. Però ja us informo ara: em canvio de grup.

Nota: ser parlant nadiu d'una llengua no et converteix en mestre d'aquesta llengua.


18/11/09

Bilingüisme, o com dir un munt de mentides en dos paràgrafs

¿No us ha passat mai que buscant el sucre al supermercat trobeu de tot menys el sucre? O a casa, buscant la cinta mètrica o una tirita (aquelles coses que no feu servir sovint), ¿no us ha passat que heu trobat la funda de les ulleres o una carta d'un amic de la infantesa?

Avui he obert un llibre a la biblioteca pensant-me que hi trobaria el que estava buscant (bilingüisme en llengües de signes --digueu-me rara, però el llibre es diu Sign Bilingualism. Language development, interaction, and maintenance in sign language contact situations), i quina ha estat la meva sorpresa en trobar-me això:

"In theoretical terms, Catalan/Spanish bilingualism [està parlant de les llengües orals] can be considered to have achieved the highest level of equality (this parity has also been maintained in the latest legal forms), as both languages receive the same number of teaching hours, as well as additional time dedicated to the reflection and comparison of the structures that are common to both languages [està parlant de l'educació obligatòria]. In the teaching of other subjects, Catalan is the most commonly used language, as it represents the vehicular language for the entire period of compulsory education. Indeed, this bias discriminates against Spanish, and has been the object of constant criticism from certain social/political groups (details of the most recent of these are available on the following web site: www.ciutadansdecatalunya.info).

Considering that rights correspond to people, and not to territories, the Ciutadans de Catalunya Association defends the notion that both languages form part of the heritage of the people of Catalonia, and that their equal consideration at the institutional level would represent an example of tolerance and mutual respect between these two communities, and contribute to reduce the widely spread association of low working class with Spanish in the Catalan society".

L'autora d'aquesta aberració és una de les editores del llibre, i signa el capítol titulat "Sign bilingualism in Spanish deaf education". No només dóna una versió bastant esbiaixada de la realitat que vivim al nostre país (pel que fa a les llengües orals), sinó que al llarg del capítol omet deliberadament l'existència de la Llengua de Signes Catalana. Fins i tot quan parla de la llei de 2007 que regula l'ús de les llengües de signes del territori espanyol, i les reconeix com a cooficials, tan sols esmenta la Lengua de Signos Española. Encara més, en una graella on presenta el projecte lingüístic de les diferents escoles de la província de Barcelona que usen la LSC a l'aula (ja sigui com a llengua vehicular o com a matèria curricular), l'autora la cita com a "Sign Language", sense especificar que és "Catalan Sign Language". El més preocupant és que el mateix títol del llibre és fals: no hi ha un sol dels capítols que parli del que s'esperaria trobar en un llibre amb un títol com el d'aquest, és a dir, en cap cas parlen de contacte entre llengües de signes, sinó del contacte entre una llengua de signes i una  (o dues) d'oral(s).

Sens dubte, a Londres estic aprenent un munt de coses: especialment, com no s'ha d'escriure un llibre.

(Nota: aquesta senyora ha escrit un article sobre el sistema verbal en LSC juntament amb Rosa Boldú, una eminència en sintaxi de la LSC).

17/11/09

¿Per què parlem?

La BBC ha editat un documental sobre el llenguatge: "Why do we talk?" És un documental d'una hora que us recomano. Experts de diferents universitats i diferents disciplines presenten els seus experiments i les seves troballes, i ho fan d'una manera molt accessible per als no entesos en la matèria. Alguns d'aquests experiments no us seran desconeguts, perquè se'ns han explicat a classe o els hem trobat descrits en articles i llibres. El documental fa un ampli recorregut per l'adquisició de la primera llengua i l'anatomia del tracte vocal, passant per l'autisme i els trastorns del llenguatge.

Malauradament s'obliden de les llengües de signes, com és habitual. Tan sols en un moment en fan esment, però amb tan poca gràcia que la informació que en donen és incorrecta: "La llengua de signes és tan sols una d'entre les 6.000 llengües que es parlen al món". Mira que era fàcil construir una frase que donés una informació més acurada sobre les llengües de signes...

Tampoc no han aprofitat el fet que la recerca en llengües de signes des del punt de vista neurolingüístic i psicolingüístic ha ajudat a esclarir molts dels misteris del naixement d'una llengua, així com a entendre el funcionament del cervell quan pateix una lesió que afecta a alguna de les àrees del llenguatge.

Malgrat tot, el documental val molt la pena (i conec a dos dels experts que hi apareixen: en Gary Morgan i en Gerardo Ortega, la qual cosa sempre fa il·lusió compartir).

(¿M'ho sembla a mi o l'estructura del meu català comença a patir les conseqüències de passar el dia envoltada d'anglès?)

12/11/09

El Parlament

Avui he escrit un correu electrònic al servei lingüístic del Parlament (arran d'un parell d'errades que he trobat en l'article publicat a la pàgina web, que parlava de l'aprovació del projecte de llei que reconeix la llengua de signes catalana).

En enviar el correu electrònic he rebut una resposta automàtica, un avís de confidencialitat, escrit en cinc llengües diferents: català, aranès, castellà, anglès i francès.

D'acord amb el francès, per allò que són el país veí, però, ¿anglès?

4/11/09

Cinema en valencià

Avui m'ha sorprès aquest titular de El País: Aprender valenciano en el cine. A primer cop d'ull pot semblar que del que parlen és del doblatge de pel·lícules a la variant nord-occidental (ara que hi penso, ¿per què en diem nord- i no simplement occidental?). Però si llegiu l'article veureu que en un moment donat El País escriu: "...se reunieron ayer en el UGC Cine Cité de Valencia para la proyección de varias películas dobladas al catalán".

Com diu la Carme Junyent, tant me fa com li diguin... mentre el parlin.

1/11/09

Escala pentatònica

Avui, sessió doble al blog de la llenguaddicta. M'han enviat aquest enllaç i no me n'he pogut estar de compartir-lo amb vosaltres.







Triga una mica a carregar-se: premeu la pausa, espereu que carregui i mireu-lo tot d'una tirada (si l'aneu mirant tallat no té gràcia).

The Language Show


Aquest cap de setmana Londres ha acollit The Language Show, un esdeveniment anual en el qual es troben els representants de les diferents institucions que s'encarreguen de la difusió lingüística arreu del món. L'Institut Ramon Llull hi ha tingut un estand, en el qual jo mateixa he estat treballant avui.

Una de les coses que m'ha sorprès gratament és descobrir el munt de gent que coneix la nostra llengua, que coneix els seus origens i que, a més, estan interessats a aprendre-la. El tast de català (una classe introductòria de mitja horeta) ha estat avui un èxit: 15 "alumnes". No us sabria dir quanta gent ha passat per l'estand demanant informació en les 6 hores que jo hi he estat, però segurament em quedo curta si us dic que he atès a 50 persones (i a l'estand érem 4 i no hem parat).

Molta de la gent que hi passava venien amb l'estès estereotip del català com a "barreja entre el castellà i el francès", la qual cosa he mirat de corregir ben educadament tot explicant (again and again) que de fet van néixer totes més o menys al mateix temps i que, per tant, més aviat podem considerar-les llengües germanes o cosines entre elles. Alguns se sorprenen de saber que el català i el castellà són tan distants l'una de l'altra com ho poden ser el castellà de l'italià o el francès i del portuguès; la llenguaddicta ha exercit de mestra quan algun dels visitants preguntava per què el català se sembla més a l'italià que no pas al castellà; molts tenien coneixements d'una d'aquestes llengües i ens explicaven experiències personals: els anglòfons que han après alguna llengua romànica se senten encoratjats a aprendre'n alguna de nova, perquè entenen que un cop que n'han après una, les altres els semblaran més senzilles.

Malauradament, en un esdeveniment multitudinari sempre t'acabes topant amb la poma podrida: jo avui me n'he hagut d'empassar dues. La primera, un home anglès que presumia de parlar 6 llengües, algunes de les quals havia hagut d'aprendre per motius laborals: "He estat vivint 6 anys a Luxemburg, i m'he negat a aprendre luxemburguès: és una llengua horrible, quan la sents parlar sembla que vomitin; és una llengua estúpida". Aquest senyor tan intel·ligent que parla 6 llengües m'ha explicat que el seu pare viu a Alacant: "Allà parlen català, ¿oi? Si vaig a Alacant a viure amb el meu pare, amb les nocions de castellà que tinc, ¿podré fer vida normal, podré anar a un bar i demanar un cafè, o he d'aprendre català? És que a aquestes alçades, com que ja parlo 6 llengües, no tinc ganes d'aprendre una llengua petita que no em servirà per a res en la meva feina". La llenguaddicta, tot mantenint la calma (tot i que li han vingut ganes de fotre-li un mastegot), li ha preguntat, molt subtilment: "Potser per motius laborals no, però, ¿què me'n diu dels motius personals? Conèixer gent i poder-s'hi comunicar en la seva llengua és molt gratificant". Crec que l'home tan intel·ligent que parla 6 llengües ha captat el meu sarcasme.

La segona poma podrida me l'he empassada amb cor i cua incloses: un home força brut s'acosta a l'estand, em parla amb veu més alta del que és necessari per demanar-me si pot agafar un llapis. Li contesto amb un somriure, "és clar", i m'aixeco del tamboret per a acostar-m'hi i iniciar la meva tasca d'informadora. L'home em mira i em diu (en un castellà força estrany, sorprenentment fluït): "¿Qué miras? No soy un ladrón. Solo he cogido dos". En aquell moment la proximitat entre la seva cara i la meva era prou com per detectar un excés d'alcohol al seu estómac. Evidentment, no he contestat. He continuat somrient i no he obert la boca, no fos cas que es pensés que li volia donar conversa. Però ja sabeu que els borratxos et parlen malgrat que tu no els hagis fet cap pregunta, i aquest, a més d'anar molt borratxo, era un maleducat: "No me hables de Cataluña ni del catalán que ya sé de qué vais". Ha començat així, i ha acabat dient-me que no em puc sentir catalana perquè sóc espanyola (perquè ho diu el meu passaport i perquè Espanya és un país i Catalunya no ho és). També m'ha dit que el català no serveix per a res (si hagués estat més ràpida li hauria dit un insult ben groller en català i després li hauria dit que, com a mínim, per a insultar sí que serveix). Llavors ha començat a riure del nom de la institució a la qual jo representava en aquell moment: "¿Llull? ¿Quién es Llull? ¡Nadie lo conoce! ¡Qué nombre tan absurdo! ¡Cervantes! Ese sí es conocido. Tendríais que llamaros Gaudí. Todo el mundo conoce a Gaudí". La llenguaddicta no se n'ha pogut estar, i ha evidenciat la ignorància supina de l'individu que tenia al davant: "¿Qué sentido tendría poner el nombre de un arquitecto a una institución lingüística? Cervantes fue el primer escritor en lengua castellana. Llull fue el primer escritor en lengua catalana". L'individu em mira i em pregunta: "¿Aún vive?" Li contesto: "Espero que no: nació en 1232". Llavors se m'ha acudit preguntar-li al meu interlocutor d'on era. Premi per qui l'encerti.

Afortunadament, la valoració global del Language Show és del tot positiva.

(Per cert, el nostre estand estava situat davant mateix del de l'Instituto Cervantes. M'he quedat amb les ganes d'anar-los a preguntar per què tenien un pòster de Salvador Espriu a la paret).