Sí, ho confesso: la llenguaddicta ha vist Eurovision (¿per què negar-ho?). De vegades una necessita sentir-se d'aquest món, desconnectar les neurones i fer el que fa tothom (si no, et converteixes en la "friki" de la família).
Però -sempre hi ha un però, ¿oi?- hi ha una de les xarxes neuronals de la llenguaddicta que és impossible desconnectar... ja sabeu de què parlo.
Anava sentint una rere una altra aquell munt de cançons horribles, sense parar-hi gaire atenció, quan de sobte m'adono que fa estona que sento cantar en anglès. A partir de la cançó 7 el meu cervell ha sortit del seu estat d'hibernació; una mena de picor m'ha fet moure'm al sofà; se m'ha activat una mena de comptador en el qual anava retenint els països que, traint-se ells mateixos, triaven una llengua forana per a presentar-se al concurs. No dic que els francesos haguessin de cantar en francès (l'actuació del gal ha estat de l'estil de la de Rodolfo Chikilikuatre: el grau de mofa ha inclòs no cantar en francès, però hauria estat maco que haguessin triat el bretó, per exemple, ¿no?), no defenso les lengües majoritàries i minoritzadores -no cal dir-ho-, però és que 15 dels 25 finalistes han cantat en anglès, i tan sols un d'ells la té com a llengua pròpia. ¿Us adoneu del que aquesta xifra representa?
La meva curiositat m'ha dut a seguir consultant a Internet les edicions anteriors del concurs: l'any passat i el 2006, ¡van ser 16 -de 24- els països que cantaven en anglès!
Bé, que cadascú en tregui les seves conclusions. Jo me'n vaig a dormir.