17/5/08

Castells per a somiar

¿Algú ha vist La Vanguardia d'avui? Jo sí, i m'he quedat de pasta de moniato quan he obert la secció "Vivir". Tres pàgines senceres dedicades al món casteller: als concursos de castells, a les proeses de les diferents colles, una descripció completíssima de les parts d'un castell... Només això ja és tot un aconteixement digne de celebració, però el que realment ha deixat sense paraules la llenguaddicta ha estat la redacció del reportatge. La convivència textual entre el català i el castellà (obligada, en part, pel fet que molta de la terminologia castellera és intraduïble, com és el cas de les manilles o l'enxaneta) ha arribat fins i tot a la denominació dels castells: tres de deu, quatre de nou sense folre... (haurien pogut fer-la amb xifres: 3 de 10, o fins i tot traduir-la, ¡quin espant!). M'ha meravellat -no sabeu fins a quin punt- llegir "baixos", "cap de colla", "acotxador"; he xalat amb coses com "[...] los Castellers de Vilafranca podrían probar un primer castell de este nivell, el espectacular tres de vuit aixecat per sota". ¡¡¡I tot això sense ni una sola cursiva!!! Bé, no és del tot cert: "[...] la creación de una nueva colla, los Salats de Súria, formada en esta localidad del Bages a partir del ambiente caramellaire".

És cert, però, que la lectura es fa farragosa i lenta per als bilingües, o potser és tan sols que tot just m'acabava de llevar i la sorpresa m'ha agafat desprevinguda. D'altra banda, el dia d'avui té una llum diferent.

Deixeu-me somiar amb aquests castells, tal com proposa el títol.


Post post: En un dels comentaris s'ha copiat un enllaç de El País on podem comparar el tracte que en fan d'aquest mateix tema. Si el voleu llegir, cliqueu aquí.

9 comentaris:

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Em sembla que a mi no em costaria gens de llegir, però potser la cursiva ajudaria una mica a interpretar ràpid. Però certament, el respecte de La Vanguardia algunes vegades és elogiable. I a la part de cultura de tant en tant parlen de literatura catalana, i com que escriuen els articles en castellà, potser algun lector llunyà n'aprèn una mica.

Frikilandi ha dit...

La convivència textual entre les dos llengues com dius , és obligada. Els castellers utilitzem un argot únic i com bé dius, intraduïble. Hi ha casos com el diari EL SEGRE (diari pioner en publicar edició bilingüe) on l'informació castellera no es tradueix en el cas de l'edició en castellà .
Una fet curiós i realment bonic, és el cas de les colles castelleres recentment creades a Xile. Curiós veure com els Xilens parlen de la "enxaneta" el "acotxador" las "crosses" ,, los "contraforts" , la "agulla" , sense haver de recórrer a la traducció . I és que aquesta gent ho fan intencionadament, volen respectar l'argot casteller al 100% en català. Sentir dir a un casteller d'allà : "Yo hago de "baixos" realment és d'admirar.

El teu post, m'ha encoratjat a fer-ne un sobre un article casteller centenari publicat en un diari ja desaparegut. Penseu que fa més de 150 anys que els diaris parlen d'actuacions castelleres, tot i que algunes donen peu a les confusions, la majoría han servit de base per conèixer l'història d'aquesta tradició.

M'agradat que parléssis del tema, si voleu podeu visitar el diccionari del termCat per conèixer aquest argot .
http://www.termcat.cat/dicci/casteller/

llenguaddicta ha dit...

EDUARD: No sóc lectora habitual de La Vanguardia, però sé que és un diari força curós amb la nostra realitat lingüística. Potser la cursiva hauria ajudat, potser no (penso de fet que potser hauria estat incòmode visualment). M'ha agradat precisament que no la fessin servir perquè d'aquesta manera el text quedava totalment cohesionat tipogràficament, i donava una certa naturalitat a la lectura d'una frase com la que he copiat al post.

FRIKILANDI: Benvingut al meu blog de Lingüística. Sóc conscient que ets un lector asidu dels meus articles (potser més dels altres dos blogs) però ja trobava a faltar que em deixessis algun comentari... Gràcies per la recomanació del diccionari terminològic. Veig que ets un expert en matèria castellera. Qualsevol dia d'aquests fem un post plegats.

PD: M'agrada molt el teu blog. ;)

Anònim ha dit...

Dieu-me conservadora, però jo crec que la cursiva no sols hauria ajudat, sinó que fins i tot era obligada: m'agrada la convivència dels codis (en aquests cas, tant adient!) però no la barreja, la confusió. Pregunta de comprovació: què us hauria semblat un text en català amb termes castellans sense una marca tipogràfica que indiqui el canvi conscient de codi?
Salutacions companys!
Montse

llenguaddicta ha dit...

MONTSE: Crec que tractant-se de la terminologia pròpia del món casteller (com podria haver estat terminologia del món de la informàtica, de la medicina, de l'alta costura o de la caça de bolets), la convivència de codis era factible sense recórrer a la cursiva. Pensem en un article de medicina, o de física, on la profusió de termes en anglès (segurament) obligaria a saltar-nos la norma tipogràfica de l'ús de la cursiva per a mots no propis. De la mateixa manera, si posem per cas em trobo un text escrit en català parlant d'un tema la terminologia del qual sigui en castellà, hauré de defensar això que comento (¿toros? ¿sevillanas? ¿processons?)

PD: Perdó per l'estereotipisme extrem del darrer parèntesi.

frikilandiVerdusco ha dit...

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Castellers/Vilafranca/logran/primer/nou/ano/elpepiespcat/20080519elpcat_12/Tes

En aquest enllaç podeu comparar el tracte a la mateixa qüestió...

llenguaddicta ha dit...

Fèlix: Llàstima que l'enllaç no ha sortit sencer. L'afegeixo al post.

Gràcies!

;)

Maria ha dit...

Hola!!
Aquest missatge poc té a veure amb els castellers, però no sabia on deixar-te'l. Volia dir-te q a aquest pas, el teu blog apareixerà a la bibliografia docent recomanada de la Carme Junyent. O d'on creus que m'estic baixant l'article del gènere gramatical?! Besets.
Per cert, ara que ja tinc el teu número de mòbil sóc molt més feliç ;)

llenguaddicta ha dit...

MARIA: Ets un sol... Acabes de fer que la meva autoestima pugi 20 punts.

Espero que t'agradi l'article. Hi ha una referència directa a la llenguaddicta (quan diu que hi ha qui defensa que en alguns àmbits caldria no usar els genèrics, com per exemple l'ús d'"home" per designar la humanitat).

Va molar molt que els exemples que va emprar fossin tots nostres (els buscàvem i els posàvem al fòrum de l'assignatura; va ser amb aquells escrits que la Carme va fer l'article).

Ens veiem demà (¡no t'oblidis els meus apunts!)