2/3/10

Silent Babel

Fa cosa d'una setmana vaig anar de festa amb una amiga anglesa sorda. Tots sabeu ja (i els que no, ara ho sabreu) que quan empro "sord/a" ho faig exactament igual com qualsevol altre adjectiu de tipus gentilici: anglès, danès, polonès... Per tant, quan parlo dels meus amics sords, ho faig tenint en ment que la seva llengua és diferent de la meva. I en aquest cas, diferent per partida doble, perquè la meva amiga anglesa, òbviament, utilitza British Sign Language (BSL), i malgrat que jo ja començo a incorporar molts dels signes de BSL en el meu lexicó, segueixo signant LSC (pel que fa a l'estructura, i a la majoria dels signes).

Bé, com anava dient, estava jo en una cafeteria de Camden Town amb ella, signant apassionadament parlant d'això i d'allò, quan m'adono que a la taula de darrere meu, un brasiler li està ensenyant portuguès a una catalana. Somric dins meu i penso: "Com m'agraden les llengües..."

Una estona després, camí del Soho (per seguir la festa), ens trobem amb una companya meva del curs de BSL, una noia de Sevilla que sap signar en LSEspanyola. I comença el caos preciós i fantàstic de les llengües: en aquesta part de la història, la sevillana i els seus dos amics (cap relació amb les llengües de signes o els sords), parlen castellà entre ells, jo signo una barreja de BSL i LSC mentre parlo en anglès, però evidentment no puc evitar passar-me al castellà de tant en tant (especialment, quan prenc la tercera copa de la nit). La sevillana, tres quarts del mateix, barreja BSL i LSE mentre parla espanyol i anglès a estones, i la meva amiga anglesa s'ho passa teta amb el munt de malentesos que es generen en la conversa.

Ahir, a classe de Linguistics of Signed Languages, amb l'amiga anglesa, vam conèixer un estudiant d'intercanvi alemany, sord, que òbviament signa DGS (Deutsche Gebärdensprache). Al descans vam estar xerrant una estona amb ell, i la llenguaddicta va sentir un formigueig que la va fer somriure un cop més:

com m'agrada el que faig