2/6/12

FEAST 2012

¡Hola, lectors! Un cop més, us escric des d'un congrés dedicat a la lingüística de les llengües de signes. Aquest cop, a Varsòvia. El congrés compta amb la participació i/o la presència d'alguns dels signolingüistes de més renom: Bencie Woll, Diane Lillo-Martin, Ronnie Wilbur, Diane Brentari, Onno Crasborn, Roland Pfau, Markus Steinbach, Carlo Cecchetto, Chiara Branchini... Us els citaria tots, però potser val més que feu una ullada al programa que us he enllaçat amunt.

Com sempre, aquest escrit el dedico a descriure-us com estic vivint el congrés des del punt de vista de l'audiència. Com és habitual en congressos dedicats a les llegües de signes, tenim interpretació simultània a llengües signades, i llengües orals. En aquest cas tenim 4 equips: l'equip (que no veiem perquè estan a la cabina) que tradueix d'anglès a polonès, l'equip de llengua de signes polonesa (PJM), l'equip de sistema de signes internacional (SSI -que no és una llengua sinó una mena de pidgin en què els signants del món han acordat certes paraules d'ús més freqüent per tal de tenir una mena de llengua de contacte, però que alhora de fer servir aquest lèxic acordat cada signant l'usarà incorporat a l'estructura de la seva pròpia llengua de signes), i un tercer equip que ha cridat l'atenció d'alguns de nosaltres: l'equip polonès de lip-speakers, que el que fan és reproduir el que diu el ponent, però amb una vocalització més exagerada (i en polonès, és clar) per al públic sord oralista que no domina la llengua de signes.

Algunes diferències que he trobat interessants entre els dos equips d'intèrprets a llengües de signes és que la mitjana d'edat dels intèrprets sembla una evidència del temps que fa que la llengua de signes està considerada pel govern d'un país (o té un impacte i rellevància en la població). M'explico: la mitjana d'edat dels membres de l'equip de SSI, que signen llengua de signes americana (ASL) amb el lèxic acordat per a SSI, és d'uns 35-40, mentre que la mitjana de l'equip polonès és de 25 (consti que jutjo per l'aparença física). Als EUA la llengua de signes és habitual, i fa molts més anys que està integrada en la societat, universitat, etc., i per tant fa més anys que tenen intèrprets. Per això, els intèrprets experts (que són els que van als congressos especialitzats) acostumen a ser persones que fa molt que s'hi dediquen. Per contra, la joventut dels membres de l'equip polonès fa palès que fa molt poc que tenen estudis d'interpretació a PJM. No és una dada rellevant, però m'ha semblat curiosa. També és curiós que els intèrprets més experimentats (els de l'equip de SSI) han pres la decisió d'estructurar el temps de manera que cada intèrpret s'ocupa d'una xerrada sencera (que duren 50 minuts més el temps de preguntes), mentre que l'equip polonès manté aquella norma de 15-20 minuts per intèrpret: ahir vaig enxampar una conversa entre 3 Sords polonesos del públic que es mostraven sorpresos pel fet que els seus intèrprets canvien 3 cops durant una xerrada i els altres cap.

Val a dir que l'equip de SSI té (i demostra) molta més experiència en el camp de la lingüística general que no pas l'equip de PJM: els 3 intèrprets de SSI han treballat en la majoria dels congressos més rellevants sobre signolingüística, i això es nota en la tranquil·litat amb què tradueixen. Contràriament, l'equip de PJM (com acostuma a passar a qualsevol altre país que no sigui EUA o Anglaterra) no està especialitzat, i això es nota en la superficialitat de les seves traduccions i en el fet que sovint es perden i deixen sense interpretar tot un apartat/paràgraf/conjunt de frases/argument...

Situacions interessants es donen en les tandes de preguntes, quan algú del públic pregunta en PJM: l'equip de PJM tradueix a polonès, llavors l'equip de cabina tradueix a anglès, perquè els intèrprets de SSI sàpiguen quina és la pregunta i puguin fer-ne la traducció a SSI, i llavors algú tradueix a anglès per tal que el públic no signant i no parlant de polonès pugui seguir la conversa. És a dir, una barreja interessant...

Només a tall informatiu, al congrés hi ha gent representant al voltant de 20 llengües de signes, entre elles: llengua de signes catalana, anglesa, americana, polonesa, italiana, grega, turca, espanyola, portuguesa, brasilera, danesa, alemanya, holandesa, francesa, russa i islandesa.

És en trobades com aquesta que em torno a enamorar de la meva carrera...