28/4/12

Assegurances de viatge


Quan compres un vol amb Ryanair, abans de fer el pagament t'ofereixen un munt de serveis: que si vols un cotxe de lloguer, que si vols una habitació a un hotel, que si vols una maleta amb les mides reglamentàries per anar a cabina... i, per descomptat, una assegurança. Ahir vaig fer captura de pantalla de l'avís de l'assegurança, perquè em va semblar una perleta lingüística. Analitzem-la acuradament.

"Una emergència a l'estranger li pot costar MILERS" (¿milers? ¿milers de què?)

Interessant "ce doblement trencada" a la paraula "assegurança", trencada per baix i també per dalt: segur que aquesta ce no tenia assegurança...

"El cost mitjà de repatrició": això és cosa de les retallades, segur. Em jugo el que volgueu que una "a" deu ser caríssima en el món de la publicitat.

Atenció al botonet verd: aquest és cosa dels de Ciutadans, hi poso la mà al foc.

Però "the Oscar goes to", la cobertura pròpiament de l'assegurança, que inclou:

"Accident a un viatge": és a dir, si ets a Londres d'escapada de cap de setmana i tens un accident al matí, al bus, i a la tarda, al metro, tu tries per a quin vols l'assistència... (¿o serà que volien dir "viatger"?)

24/4/12

Dues noves doctores

Les dues doctores després de la defensa de la tesi de la Gemma.

La setmana passada es van presentar a Barcelona dues tesis doctorals centrades en la recerca lingüística de la llengua de signes catalana (LSC).

La primera tesi presentada va ser la de Marta Mosella, de la Universitat de Barcelona: "Les construccions relatives en llengua de signes catalana". La defensa va tenir lloc dimecres 18 d'abril a la sala de graus de la UB. La presentació es va fer en català, amb interpretació a la LSC, i va ser enregistrada per al canal de notícies en LSC WebVisual TV.

La segona tesi va ser la de Gemma Barberà, de la Universitat Pompeu Fabra: "The meaning of space in LSC", defensada divendres 20 d'abril a la sala de graus de la UPF. Gemma Barberà va defensar la tesi íntegrament en anglès, i la sessió va tenir també interpretació a la LSC. Tan bon punt tingui els enllaços de WebVisual TV de les dues notícies, us els afegiré aquí.

Vaig conèixer la Marta a Llesig, fa molts anys, quan jo estudiava 3r de LSC. En aquell moment, jo encara feia la carrera de Lingüística, i val a dir que tot i que ja sentia una atracció molt forta cap a la llengua de signes, encara no havia decidit convertir-la en el meu objecte d'estudi. La Marta, però, sí que ho feia: tot just començava el doctorat a la UB i mirava de decidir cap on tirar...

Poc després de conèixer la Marta vaig conèixer la Gemma, que també començava la seva tesi doctoral. Totes dues formaven part d'un grup de recerca en sintaxi de la LSC, al qual vaig entrar a formar part a finals del 2008. Dirigien aquest grup la Joana Roselló i el Josep Quer (que més tard esdevindria el meu director de tesi). També venien a les sessions el Guillem Massó (que està a punt de presentar la seva tesi en lingüística computacional aplicada a les llengües de signes) i la Celia Alba (actualment en el seu segon any de doctorat sobre interrogatives en LSC, a la UPF, i amb qui tinc la sort de compartir despatx), i dos informants Sords, signants nadius de LSC, el Santi Frigola i la Delfina Aliaga. Tots junts formem part en aquest moment del LSC Lab.

Ara que totes dues han acabat els seus doctorats, caldria preguntar-los quins plans tenen: ¿Post-doc? ¿Feina? ¿Viatjar? ¿Totes les anteriors? ¿Cap de les anteriors? És ben cert que quan acabes una etapa de la vida sembla com si després no hi hagués res més... Les transicions són sempre estranyes.

Facin el que facin, de ben segur que seguiran inspirant a molta gent que ve al darrere, igual com m'han servit d'inspiració a mi durant tots aquests anys.

¡Felicitats, doctores!

3/4/12

Un examen de llengua abans de volar

Sorprenent la notícia del sistema "per a detectar passaports falsos" ideada per la companyia aèria Air Lingus. ¿Us imagineu que, abans de sortir de l'aeroport, com que el vostre passaport és espanyol, us fan un examen de castellà per a comprovar que no és un passaport fals? ¿Us imagineu que algú que viu en un poblet perdut de Catalunya, o d'Euskadi, o de Galícia, algú gran, que fa anys que només fa servir la seva llengua, la de casa, falla l'examen? ¿Us imagineu que l'examen el falla fins i tot un espaÑol dels de debò?

¿Quina mena d'examen, de preguntes, els devien fer?, us deveu estar preguntant. ¿Tot un test de competència lingüística? ¿Només escrit? ¿I si resulta que la persona és analfabeta? ¿O que domina la llengua oral, però no l'escrita? I a un cec, ¿com li faran l'examen?

Aquí teniu un parell de fotos. El test (per als viatgers amb anglès com a L1), és ben obvi: si entens el que se't demana en les preguntes, voles. Si no, no voles.