Les dues doctores després de la defensa de la tesi de la Gemma.
La setmana passada es van presentar a Barcelona dues tesis doctorals centrades en la recerca lingüística de la llengua de signes catalana (LSC).
La primera tesi presentada va ser la de Marta Mosella, de la Universitat de Barcelona: "Les construccions relatives en llengua de signes catalana". La defensa va tenir lloc dimecres 18 d'abril a la sala de graus de la UB. La presentació es va fer en català, amb interpretació a la LSC, i va ser enregistrada per al canal de notícies en LSC WebVisual TV.
La segona tesi va ser la de Gemma Barberà, de la Universitat Pompeu Fabra: "The meaning of space in LSC", defensada divendres 20 d'abril a la sala de graus de la UPF. Gemma Barberà va defensar la tesi íntegrament en anglès, i la sessió va tenir també interpretació a la LSC. Tan bon punt tingui els enllaços de WebVisual TV de les dues notícies, us els afegiré aquí.
Vaig conèixer la Marta a Llesig, fa molts anys, quan jo estudiava 3r de LSC. En aquell moment, jo encara feia la carrera de Lingüística, i val a dir que tot i que ja sentia una atracció molt forta cap a la llengua de signes, encara no havia decidit convertir-la en el meu objecte d'estudi. La Marta, però, sí que ho feia: tot just començava el doctorat a la UB i mirava de decidir cap on tirar...
Poc després de conèixer la Marta vaig conèixer la Gemma, que també començava la seva tesi doctoral. Totes dues formaven part d'un grup de recerca en sintaxi de la LSC, al qual vaig entrar a formar part a finals del 2008. Dirigien aquest grup la Joana Roselló i el Josep Quer (que més tard esdevindria el meu director de tesi). També venien a les sessions el Guillem Massó (que està a punt de presentar la seva tesi en lingüística computacional aplicada a les llengües de signes) i la Celia Alba (actualment en el seu segon any de doctorat sobre interrogatives en LSC, a la UPF, i amb qui tinc la sort de compartir despatx), i dos informants Sords, signants nadius de LSC, el Santi Frigola i la Delfina Aliaga. Tots junts formem part en aquest moment del LSC Lab.
Ara que totes dues han acabat els seus doctorats, caldria preguntar-los quins plans tenen: ¿Post-doc? ¿Feina? ¿Viatjar? ¿Totes les anteriors? ¿Cap de les anteriors? És ben cert que quan acabes una etapa de la vida sembla com si després no hi hagués res més... Les transicions són sempre estranyes.
Facin el que facin, de ben segur que seguiran inspirant a molta gent que ve al darrere, igual com m'han servit d'inspiració a mi durant tots aquests anys.
¡Felicitats, doctores!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada