26/12/09

American Indian Sign Language

Molt abans que arribessin els anglesos a nord-amèrica, els indis ja tenien una llengua de signes amb diverses varietats regionals. En aquest enllaç podeu trobar informació interessant i alguns vídeos ben antics.



19/12/09

Una ONU casolana

El mateix dia que penjava el post anterior, vaig anar a sopar amb la companya de pis i els seus amics per a celebrar el seu aniversari i el d'una altra noia, una francesa que viu a la mateixa residència que jo.

A taula érem: una alemanya (la meva companya de pis), una francesa i jo, i quatre (homes) serbis. Els serbis entre ells parlaven serbi, i amb l'alemanya també parlaven serbi (són companys de màster). La llengua franca en aquella taula era l'anglès. Jo de tant en tant amb la francesa parlava francès, especialment si no volia que els altres sabessin què li deia. Quan l'alemanya i la francesa s'havien de dir alguna cosa que no volien que els homes entenguessin, parlaven alemany, amb la qual cosa, tampoc jo me n'enterava, tot i que... això de signar m'ha despertat les habilitats de comprendre el tema d'una conversa observant gestos, mirades i expressió facial. Exemple pràctic: l'alemanya li diu alguna cosa en alemany a la francesa, mentre treu el tabac de la butxaca; la francesa li diu alguna cosa i dirigeix una mirada ràpida, completament involuntària, al plat de l'alemanya; jo li dic a l'alemanya en anglès "ella té raó, t'hauries d'acabar primer la carn", totes dues em miren i em pregunten "¿com has sabut de què parlàvem?" Quan algú es queda de pedra amb les meves dots adivinatòries en situacions similars, sempre dic: "Sóc lingüista".

La nota divertida de la taula la va posar un noi romanès que va arribar pel cafè (venia de la seva graduació). Era amic de la francesa, i amb ella parlava en francès. La noia ens va presentar, un per un, dient d'on érem. "Ell és en ..., és de serbia", i el romanès li va dir alguna cosa en serbi que no vaig entendre. Tots ens vam quedar sorpresos, "uau, parles serbi", "només una miqueta". "Ella és la ..., és d'Alemanya", i el romanès li va dir alguna cosa en alemany que només ella i la francesa van entendre, i es va reproduir el mateix diàleg. "Ella és la ..., és de Catalunya", i el romanès em va dir "oh, de Catalunya, molt de gust, m'encanta el teu país". I ens vam quedar tots de pedra.

Fa un parell de setmanes vaig estar en una taula, sopant, amb una situació similar. Era el comiat del meu (mig)germà, que fins ara estava vivint a pocs kilòmetres de Londres i se'n tornava al seu país d'origen, França. Aquella nit a taula érem ell i el seu germà (francesos), quatre polonesos, un d'Estònia, un altre francès, un anglès i jo. La llengua franca era l'anglès. Els polonesos, entre ells, parlaven polonès, i amb el noi d'Estònia també. El meu germà i son germà parlaven francès. El meu germà amb mi parlava català. Amb l'altre noi francès parlàvem francès i anglès. Amb l'anglès, només parlàvem anglès. I, sorprenentment, un dels polonesos coneixia la llengua de signes anglesa (BSL), i vam passar una estona compartint els nostres coneixements súper bàsics de BSL: el noi és veterinari, i sabia els noms dels animals, jo llavors només havia fet una classe: nombres i transports...

M'encanten aquestes situacions multilingües, encara que em perdi converses. Em sento com peix a l'aigua.

16/12/09

Creixent en un món multilingüe

Avui l'Eduard m'ha enviat uns enllaços que he volgut compartir amb vosaltres: són blogs de gent que viu unes situacions lingüístiques ben peculiars a casa, i la canalla creix en un entorn on s'usa més d'una llengua. Feu-hi una ullada:

Bringing Up Baby Bilingual
BabelKid - Raising a Multilingual Child
Bilingual Babes
Multi Tongue Kids

12/12/09

¿Música per a sords?

Fa poc més de tres anys que un cantant de rap finlandès, Marko Vuoriheimo, s'ha fet famós en la Comunitat Sorda mundial. ¿Per què la Comunitat Sorda s'interessa per un cantant de rap? Perquè Marko (Signmark) és sord.

Fins ara, les expressions artístiques de la Comunitat Sorda abastaven la poesia (en llengües de signes fa molt que existeix) i el teatre, apart de l'escultura i la pintura que, òbviament, no necessiten de la llengua oral per a ser enteses. Pel que fa al cinema, recentment s'han engegat festivals de cinema sord en què els directors són sords, així com els actors, la qual cosa ha significat un pas endavant, més enllà del típic paper de sord amb problemes d'integració que estem acostumats a veure en pel·lícules dirigides i interpretades per oients (Fills d'un Déu menor, per citar-ne una que tots coneixeu). L'esfera musical, però, es limita a facilitar un intèrpret en llengües de signes per als concerts, per tal que els Sords tinguin accés a les lletres de les cançons (lletres escrites en una llengua oral i adaptades a la llengua de signes a la qual són interpretades).

Signmark ha suposat una revolució en el món de la música. És un cantant sord, i canta amb les mans, amb el cos, amb la seva expressió facial. Per a les seves cançons fa servir la Llengua de Signes Americana (ASL), tot i que la seva llengua primera és la Llengua de Signes Finlandesa (Suomalainen Viittomakieli, en finès). El seu company interpreta les cançons a l'anglès, perquè els oients també les puguin seguir. Curiós, ¿no?

Aquí teniu un exemple del que fan (la música i l'adaptació a l'anglès és de Heikki Soini i Kim Eiroma):



















(La primera cançó parla de conflictes. La segona parla del fet de ser Sord).

El debat és inevitable: una cançó en una LS no pot ser emesa per la ràdio. Les cançons de Signmark sonen a les ràdios de tot el món, i només els oients hi tenim accés. ¿Discrimina això la Comunitat Sorda?

(Recomanació per als oients: un cop l'hagueu vist i escoltat, torneu-lo a posar però sense veu. No importa si no enteneu tot el que signa Marko, segurament tampoc enteneu tot el que diu l'intèrpret que canta en anglès, però sentireu com és la música per a sords).


9/12/09

Per fi...

Finalment, els companys de màster (tots lingüistes) hem sortit a fer una cervesa. Ens ha costat tot un trimestre, però al final ens hi hem llançat. I és que els lingüistes les tenim, aquestes coses... Som freaks per naturalesa, ¿què voleu?

El més interessant és que ha sorgit una mena de compromís, de cara al proper trimestre, d'ajuntar-nos un cop a la setmana per a discutir articles d'interès comú. Un altre dels objectius de les trobades serà presentar els nostres treballs amb la idea de "fer el ridícul i equivocar-nos davant dels companys abans de fer-ho davant les autoritats competents encarregades de posar-nos la nota". Genial, ¿no trobeu? Un grup de 13 lingüistes, especialitzats en diferents àrees, compartint els seus coneixements amb els altres. Sona fantàstic (i el gotet de vi blanc que m'he fotut mentre ho decidíem no té res a veure amb l'eufòria que m'envaeix mentre escric aquest post).

:)

Usted tonta poco? Es necesario aumentar los ingresos? (Aquest post ha estat ampliat)

Aquest és l'assumpte d'un correu electrònic que he rebut avui. Com podeu imaginar, es tracta d'un correu d'aquells que van directes a la carpeta Correu Brossa del Gmail. Normalment no me'ls miro, els esborro definitivament. Però aquest m'ha cridat l'atenció: "Usted tonta poco?" M'he estat trencant les banyes una bona estona intentant descobrir quina paraula ha traduït el traductor automàtic per "tonta", però no l'he trobada. Potser estic assumint que l'original era anglès, quan podria ser, ves a saber, suec. O potser estic assumint que l'original devia dir alguna cosa com "¿Vostè cobra/guanya poc?", quan potser l'original deia alguna cosa com "¿És vostè poc tonta?", volent dir, no tens ni un pèl de tonta...

La resta del missatge, però, també té suc [entre claudàtors els meus comentaris], la negreta és d'ells:

Bienvenida.
Estamos interesados en le como un empleado.. [le como un empleado, o dos, siempre que estén tiernos]
Si desea ganar ademas- aprovechar la oportunidad para convertirse en remoto [¡sí, sí, sempre he volgut ser remota!] te propuesto nuestro empresa y cobrar de 10 a 30 euros por hora en la Internet. [aquesta l'ha escrit el Johan, segur]

Todos lo necesite- habilidades con ordenador personal, acceso gratuito a Internet y cuestionario enviado por correo a nosotros, que contengan datos de nombre completo, edad y lugar de residencia.

Aqui esta nuestro Manager Tommie@es-west.org

Ya un par de horas. [home, no ben bé, només un minut de fet, que el missatge fins ara no ha estat tan llarg]
Le enviaremos una carta en respuesta detallada instruccion trabajo.
Solo esperamos de usted laboriosidad. Esto no requiere ningunos archivos adjuntos! [no, la laboriositat no requereix arxius adjunts, això ho sabem tots]


Usted mismo vera, que refina - vera! [sembla la lletra d'una cançó de Franco Battiato]

Crec que els traductors automàtics estan sobrevalorats...
_____________________________

ADDENDA: Oh, oh, oh, és que n'he rebut un altre, i aquest és potser encara millor que l'anterior.

Assumpte: Vacaciones con los salarios de 1.473 euros


Usted registrado recientemente en el sitio de las vacantes.
Estamos contentos de informarles que nuestra base de vacaciones se ha recentado y nosotros abrimos un nuevo servicio - la seleccion de las vacaciones por sus datos.
Puede obtener libre garantizado y una lista de pertinentes de las vacantes usted. Enviar encuesta en esta direccion: Mickey@es-trabajo.net

Por favor, estos tres puntos:
1. Nombre, apellido.
2. Su edad y educacion.
3. Cuanto tiempo un dia esta listo para trabajar?

Por favor, no desea responder.
En promedio, se consideran encuestas durante el dia. A travis de la jornada recibira una carta de respuesta.

Adios.

(En un altre molt similar comencen amb aquesta frase: Mucho gusto le dan como nuestro usuario). Boníssims, ¿no trobeu?)

1/12/09

Una miqueta cansada de repetir la mateixa història

Aquesta darrera setmana me l'he passada explicant per què s'ha de vetllar perquè les llengües no desapareguin. El primer va ser el company de pis (a recordar: novaiorquès de 28 anys que tan sols parla anglès i japonès, i aquest darrer per obligació). El seu argument era per què cal mantenir una llengua com el japonès que perpetua les diferències entre homes i dones (parlant de la flexió que pateixen els verbs i de la tria d'alguns elements lèxics quan una dona s'adreça a un home o a l'inrevés). Jo li explicava que a casa meva fem servir el "vostè", flexionant el verb com toca, per a parlar amb la gent que no coneixem i/o que són més grans que nosaltres, però no el vaig convèncer. També vaig fer ús de l'argument del suposat sexisme del castellà i del català (bé, de tota llengua que té gènere morfològic i usa el masculí com a no marcat), defensant que el nom no fa la cosa, que si som sexistes ho som perquè ho som, no pas perquè la llengua ens hi porti; però no li va servir. Ell seguia creient que tots hauríem de parlar una sola llengua (això sí, tant li era quina, i tant se li en fotia si era anglès com swahili). També vaig treure les armes per a mirar de fer-li veure que el que convindria seria acostar-nos als altres comprenent la seva llengua, de manera que poguem comprendre la manera com expressen els seus pensaments, sentiments, etc., perquè tot i que en totes les llengües es pot parlar de tot, la manera canvia d'una llengua a una altra, etc. Però res. Llavors em va explicar que al Japó els joves fan servir una adaptació fonètica de "I love you" per a dir-se que s'estimen, la qual cosa vaig trobar estúpida: si en la teva llengua tens una manera de dir-ho, ¿per què necessites la d'una altra llengua?

Ahir a la tarda, un altre noi, en aquest cas un que parla unes 6 llengües (indi de naixement, viu a Londres des dels 7 anys), em va sortir amb el mateix tema: tots hauríem de parlar una sola llengua i, si volem, aprendre les llengües dels altres.

Grrr... Prou, dimiteixo. ¡Se m'acaben les energies!

Addenda: Sort que hi ha iniciatives que em fan recarregar les piles. Cliqueu aquí (espero que pogueu veure l'enllaç).