1/12/09

Una miqueta cansada de repetir la mateixa història

Aquesta darrera setmana me l'he passada explicant per què s'ha de vetllar perquè les llengües no desapareguin. El primer va ser el company de pis (a recordar: novaiorquès de 28 anys que tan sols parla anglès i japonès, i aquest darrer per obligació). El seu argument era per què cal mantenir una llengua com el japonès que perpetua les diferències entre homes i dones (parlant de la flexió que pateixen els verbs i de la tria d'alguns elements lèxics quan una dona s'adreça a un home o a l'inrevés). Jo li explicava que a casa meva fem servir el "vostè", flexionant el verb com toca, per a parlar amb la gent que no coneixem i/o que són més grans que nosaltres, però no el vaig convèncer. També vaig fer ús de l'argument del suposat sexisme del castellà i del català (bé, de tota llengua que té gènere morfològic i usa el masculí com a no marcat), defensant que el nom no fa la cosa, que si som sexistes ho som perquè ho som, no pas perquè la llengua ens hi porti; però no li va servir. Ell seguia creient que tots hauríem de parlar una sola llengua (això sí, tant li era quina, i tant se li en fotia si era anglès com swahili). També vaig treure les armes per a mirar de fer-li veure que el que convindria seria acostar-nos als altres comprenent la seva llengua, de manera que poguem comprendre la manera com expressen els seus pensaments, sentiments, etc., perquè tot i que en totes les llengües es pot parlar de tot, la manera canvia d'una llengua a una altra, etc. Però res. Llavors em va explicar que al Japó els joves fan servir una adaptació fonètica de "I love you" per a dir-se que s'estimen, la qual cosa vaig trobar estúpida: si en la teva llengua tens una manera de dir-ho, ¿per què necessites la d'una altra llengua?

Ahir a la tarda, un altre noi, en aquest cas un que parla unes 6 llengües (indi de naixement, viu a Londres des dels 7 anys), em va sortir amb el mateix tema: tots hauríem de parlar una sola llengua i, si volem, aprendre les llengües dels altres.

Grrr... Prou, dimiteixo. ¡Se m'acaben les energies!

Addenda: Sort que hi ha iniciatives que em fan recarregar les piles. Cliqueu aquí (espero que pogueu veure l'enllaç).

7 comentaris:

Lletraferit ha dit...

Llenguaddicta,

Pel que expliques, les idees del subjecte del primer cas son resultat de la ignorancia, no de la rao, i pensa que es molt dificil fer servir arguments racionals per canviar opinions que no tenen una base racional. Com a experta que ets, jo et recomanaria seguir el codi dels cavallers medievals i no lluitar en desigualtat de condicions (ja saps, e.g. mai atacar un enemic desarmat, un cavaller nomes pot lluitar contra un altre cavaller, etc.). Un metge ha de discutir de medicina amb altres metges, no te sentit que en discuteixi amb els escombraires perque ni tan sols seran capacos de donar-li la rao si la te.

Dit aixo,

a) segons les teories del continuum linguistic, efectivament no hi ha llengues. El que el teu company de pis, en la seva ignorancia, confon amb llengues diferents, son nomes els subconjunts relatius d'estimuls linguistics que cada parlant coneix. Com l'experiencia ens exposa a estimuls diferents, tots coneixement una part diferent del mateix continuum (que es unic) i ni tan sols tots els anglesos s'entenen entre tots (e.g. un angles de Tennesse parlant amb accent tancat i amb el seu "slang" amb un angles de Londres ja et dic jo que parla, a tots els efectes, una llengua diferent. Que la gramatica d'ambdos sigui aparentment semblant es nomes una consequencia indirecte del fet que l'angles gairebe no tingui morfologia, sintaxi ni gramatica propiament dites -per tant, els dos parlants comparteixen la mateixa manca de gramatica per defecte, pero en tota la resta parlen dues llengues lexicament i fonetica diferents). Per tant, es impossible demanar una "unica llengua" perque el continuum ja es unic pero tambe perque, en ser un continuum, hi ha virtualment inifinites subdivisions possibles d'aquest continuum -la demostracio matematica es trivial-, la qual cosa deixa oberta la porta a infinites llengues possibles. Encara sort que el grau de superposicio es notablement alt! :-)

Lletraferit ha dit...

b) Si al teu company de pis tant li molesta que al japones es facin servir formes de cortesia perque es "sexista/classista", a veure com et justifica la distincio lexica "boy" vs. "girl" en angles, igual de "sexista", o el fet que cotxes i vaixells, en angles, es puguin tractar afectivament de "she/her". Vol dir aixo que les dones en angles estan "cosificades" i es perceben amb rodes i portes? Bajanades, com ben dius. Ell nomes s'ho pensa d'en japones perque es l'unica llengua que ha apres formalment, pero la llengua que ell ha adquirit a casa tambe ho fa, aixo que denuncia, i sembla que es veu amb cor d'oposar-s'hi quan es tracta d'altres llengues pero no de la seva. Llastima que l'angles no l'hagi ensenyat equitat i coherencia, que nomes s'aprenen, obviament, a traves de l'estudi objectiu i cientific dels fenomens (incloses les llengues), com el que tu has fet en aquest cas. Pero si no et reconeix l'autoritat, aleshores ets un cavaller (o una dama, en el teu cas) lluitant contra un pages.

c) L'anecdota dels nens japonesos tindria alguna rellevancia si no fos perque els propis nens americans, quan fan servir un emoticon en comptes de les paraules de la seva llengua, tambe fan servir un codi extern per expressar intimitats, un fet forca comu en moltes llengues d'arreu del mon (llenguatges secrets i en codi, llengues d'homes vs. llengues de dones en cultures primitives, llenguatge dels adolescents vs. llenguatge dels pares entre totes les generacions de la humanitat, etc. Les paraules estan carregades de sociologia i molts grups busquen diferenciar-se a traves de marques identificatives en el seu llenguatge, un altre dels motors de canvi que dona lloc a la diversitat linguistica que observem i que garanteix que mai no hi haura una unica llengua).

A banda de tot aixo, el concepte de "llengua" esta obsolet. Ni tan sols hi ha un "unic llenguatge de programacio", tot i que els 1s i 0s son universals i, en ser un camp totalment artificial, hom s'ho esperaria. Com diriem en angles, "it stands to reason" que diferents llenguatges de programacio parteixen de diferents suposits i son bons per a diferents coses (programacio web vs. manipulacio de text vs. automatitzacio d'aplicacions vs. disseny d'interficies). El mateix es aplicable a les llengues naturals (diacronicament), explica la seva diversitat i la fa totalment valida.

En fi, no m'estenc mes perque tinc feina. Com et deia, Llenguaddicta a) o fas a l'antiga i esculls les batalles o b) pren-t'ho amb humor i cada cop que et diguin que hi hauria d'haver una llengua, pregunta'ls com es posaran tots d'acord per parlar-ne una si ja en parlen mes d'una! :-D

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ui, vas fer bé, amb el segon ja no podies, espera un dia o uns dies, no hi pensis, i no et preocupis que tornaràs a tenir forces. No cal convèncer la gent: només donar-los una idea que els arribi. Un altre dia, en una altre context, aquella idea que els has dit els pot obrir els ulls.

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, ¿puc trucar-te quan em surti la propera batalla i te n'encarregues tu? :)

A mi el que se m'acaben són els arguments, especialment quan són les 4 de la matinada i estic parlant en anglès amb un anglòfon.

Eduard, quan vingui la propera batalla tornaré a carregar les piles (o li passaré el mort al Lletraferit).

Per cert, ¿com és que havia oblidat l'argument del continuum i la no existència de llengües? Si se n'entera la Carme Junyent em fa esquaterar.

Lletraferit ha dit...

Hola,

"""¿puc trucar-te quan em surti la propera batalla i te n'encarregues tu? :)"""

Ara mateix trucar-me segurament et sortiria un pèl car :-), però sempre que tinguis temps de preveure la següent batalla, no dubtis a enviar-me un email si et falta munició. Els debats esportius són la meva especialitat ;-)

"""A mi el que se m'acaben són els arguments, especialment quan són les 4 de la matinada i estic parlant en anglès amb un anglòfon."""

Comprensible. No pateixis, ens ha passat a tots. De fet, jo ho porto per la mà perquè en el passat ja m'he berallat el suficient :-)

"""Per cert, ¿com és que havia oblidat l'argument del continuum i la no existència de llengües? Si se n'entera la Carme Junyent em fa esquaterar."""

És una conseqüència de treure conclusions. El teu cervell, un cop exposat als arguments rellevants, va concloure que no té sentit voler parlar una única llengua i, un cop tens aquesta certesa, pots desestimar els arguments al respecte, que deixen de ser-hi immediatament accessibles (en cas contrari, se t'amuntegarien al cap tots els arguments per a totes les discussions i segurament no podries derivar mai cap conclusió vàlida sobre cap ni un, arran de la confusió). És com a la ciència, la física actual parteix de les conclusions de tota la física anterior, però un físic d'ara serà incapaç de demostrar-te ell sol totes i cada una de les bases sobre les quals es fonamenta la seva pròpia recerca (tot i que podria fer-ho tot repassant els arguments en qüestió, per poder tirar endavant ha d'assumir que allò és cert, que la feina anterior és correcta, i que ell ara pot abordar un altre problema).

Això passa molt en les discussions d'evolucionistes vs. creacionistes aquí als EUA. Els segons fan servir una tècnica molt coneguda, consistent a escampar mentides sobre tants temes diferents com sigui possible. Per exemple, si parlen amb un biolèg, li sortiran amb els arguments creacionistes relatius a la geologia, la física i la teoria dels colors. D'aquesta manera, sempre eviten parlar amb l'especialista de la seva especialitat (perquè perdrien) i poden donar un munt d'arguments que són totalment falsos però que ningú no refutarà perquè tot especialista ho és, per definició, en menys camps dels que existeixen. Només que donin un argument per cada camp que el seu interlocutor ignori, semblarà que tenen molts més arguments.

Passa el mateix quan tu (que com a especialista que ha estudiat un tema, tens molt clares totes les conclusions rellevants al respecte), et veus davant l'obligació d'explicar no la teva feina, sinó les assumpcions fonamentals sobre les quals es basa. Como no estàs acostumada a rebaixar-te tant, no tens els arguments quan toca i sembla que els altres et treguin la raó, quan simplement són inoportuns :-)

llenguaddicta ha dit...

M'encanta... M'has fet pujar l'autoestima: no és que els meus arguments no siguin prou forts, és que intento argumentar pomes quan el meu oponent m'ha plantejat tota una cistella de fruites exòtiques... Entre això i els cavallers, estic en forma per a la següent batalla. A veure qui és el valent que s'hi atreveix.

miq ha dit...

…val la pena ser incansable i continuar fent-ne pedagogia.