4/11/09

Cinema en valencià

Avui m'ha sorprès aquest titular de El País: Aprender valenciano en el cine. A primer cop d'ull pot semblar que del que parlen és del doblatge de pel·lícules a la variant nord-occidental (ara que hi penso, ¿per què en diem nord- i no simplement occidental?). Però si llegiu l'article veureu que en un moment donat El País escriu: "...se reunieron ayer en el UGC Cine Cité de Valencia para la proyección de varias películas dobladas al catalán".

Com diu la Carme Junyent, tant me fa com li diguin... mentre el parlin.

6 comentaris:

Jesús ha dit...

I que l'escriguen, també. Trobe que n'hi han maneres particularment corprenedores. L'article de El País reproduïx la sinonímia dels dos térmens que es dóna al País Valencià (o Comunitat Valenciana: mentre que en respecten les ciutadanes i els ciutadans, que li diguen com vullguen; el greuge és que el nom no acompanya la decència). Prou saps que no és l'única llengua (valga el que valga el propi terme de «llengua») que té dos glotònims (o més) per a la mateixa cosa. No cal tindre massa «prevencions», que prevencions se'n troben de tot arreu tant com tant com històries certes, sí, però gens tràgiques. I de vegades, ben poca vergonya, en català (del barri de Gràcia) i a la Generalitat Valenciana, se'n troba també, com la poca que gasta Concha Gómez Ocaña (minuts 10'24'' a 10'55''), secretària d'Educació de la Generalitat Valenciana. Cal córrer moltes terres.

Jesús ha dit...

(El segon «tant com» és un lapsus clauiaturae. Disculpes).

Burg ha dit...

Diria que el nord-occidental no és la variant valenciana, sinó la que es parla a les comarques occidentals de Catalunya. Ara, de tota manera a la variant valenciana (amb els 3 subdialectes i variants diverses) no li diem sud-occidental... ;)

Fins aviat!

Dídac López ha dit...

Efectivament, el català nord-occidental és la llengua que es parla a Pallars, Ribagorça, Urgell, Lleida-Fraga-Mequinensa, Garrigues, Segarra, etc. Encara que el ribagorçà i el pallarès tenen característiques ben diferenciades. Tot sovint, en el català nord-occidental s'inclouen també les comarques de més al sud, en uns límits que són difícils de definir. Per això també pot parlar-se d'un català centre-occidental, de les Terres de l'Ebre, els Ports i el Maestrat.

llenguaddicta ha dit...

Evidentment, Jesús, que l'escriguin també a més de parlar-lo. Però el que volia dir amb això és que el nom no fa la cosa, i el que cal perquè la llengua es mantingui viva és deixar-nos de pamplines amb l'etiqueta que li posem i usar-la, usar-la sempre, a tot arreu, en tots els àmbits, públics i privats. És així com la mantenim. ¿I per què tanta tonteria amb el nom? L'anglès del Regne Unit i el dels EUA també és molt diferent, però no he sentit cap nordamericà dir que parla "americà" ni res per l'estil. Parlen anglès, i ben orgullosos que estan de la seva llengua.

Burg i Dídac, gràcies per l'apreciació dialectològica. Ja sabeu que no és el meu fort...

Jesús ha dit...

La fantasia onomàstica, efectivament, crea fantasmes i hi ha qui troba delit d'entestar-s'hi. Pura gossera d'eixir del propi petit catau. Però això no discrimina: va en totes les direccions i cap a totes les bandes. La resta, al meu parer, és pura sinonímia, que no hauria de fer més de mal que tant com volen fer-ne.