17/11/09

¿Per què parlem?

La BBC ha editat un documental sobre el llenguatge: "Why do we talk?" És un documental d'una hora que us recomano. Experts de diferents universitats i diferents disciplines presenten els seus experiments i les seves troballes, i ho fan d'una manera molt accessible per als no entesos en la matèria. Alguns d'aquests experiments no us seran desconeguts, perquè se'ns han explicat a classe o els hem trobat descrits en articles i llibres. El documental fa un ampli recorregut per l'adquisició de la primera llengua i l'anatomia del tracte vocal, passant per l'autisme i els trastorns del llenguatge.

Malauradament s'obliden de les llengües de signes, com és habitual. Tan sols en un moment en fan esment, però amb tan poca gràcia que la informació que en donen és incorrecta: "La llengua de signes és tan sols una d'entre les 6.000 llengües que es parlen al món". Mira que era fàcil construir una frase que donés una informació més acurada sobre les llengües de signes...

Tampoc no han aprofitat el fet que la recerca en llengües de signes des del punt de vista neurolingüístic i psicolingüístic ha ajudat a esclarir molts dels misteris del naixement d'una llengua, així com a entendre el funcionament del cervell quan pateix una lesió que afecta a alguna de les àrees del llenguatge.

Malgrat tot, el documental val molt la pena (i conec a dos dels experts que hi apareixen: en Gary Morgan i en Gerardo Ortega, la qual cosa sempre fa il·lusió compartir).

(¿M'ho sembla a mi o l'estructura del meu català comença a patir les conseqüències de passar el dia envoltada d'anglès?)

5 comentaris:

Burg ha dit...

Ep! Que no podem veure la BBC si no som al Regne Unit! Quin horror, ara m'havies fet venir unes ganes de veure'l... Bé, si algú el penja al Youtube no direm qui ho ha fet... :)

david ha dit...

Si et refereixes al fet d'anteposar una preposició als ODs, tranquil·la. Ho fas ara i ho feies abans. ;-)

llenguaddicta ha dit...

Ostres, no ho havia pensat... Quin greu em sap, Burg.

No, David, em refereixo a tota l'estructura en general (el tema de les preposicions i els CD és difícil de resoldre quan es parlen dues llengües tan properes... Hauré de viure amb això, què li farem...).

:)

david ha dit...

HAHAHA! Em sembla que el que cada vegada està més british és el teu sentit de l'humor! Ves amb compte! :-D
Sé exactament a què et refereixes. Jo vaig passar pel mateix, i de fet crec que ja he travessat "the point of no return"... Parlo un portuguès afectadíssim, forçat i completament contaminat! El pitjor és realment l'estructura perquè el lèxic "estrany" és molt evident però l'estructura s'interioritza i és molt difícil depurar-la... Com a mínim, aquesta és la meva experiència però la que està fent un màster en neurofrikades ets tu. ;-)
Em sembla que va ser en Vladimir Ashkenazi (un pianista virtuós) qui va dir, referint-se a les hores d'estudi diàries que comporta una carrera de pianista: "si no toco durant un dia, me n'adono; si no toco durant dos dies, la crítica se n'adona, i si no toco durant tres dies, el públic se n'adona". :-) Al llarg d'aquests 5 anys i mig a Catalunya m'he recordat moltes vegades d'aquesta frase perquè crec que el mateix, salvaguardant les distàncies, també m'estava passant a mi: jo vaig ser el primer en adonar-me que la influència del castellà i del català es començava a manifestar en el meu domini del portuguès, després van ser els meus pares i la gent que em coneixia millor, que sabien com parlava i m'expressava, i finalment ja tothom se n'adonava. Avui dia ja se'm fa francament difícil parlar portuguès, i això provoca molta angoixa!
Pel que fa la teva sensació, és molt possible que a l'hora d'escriure el teu cervell vagi traduint involuntàriament i inconscient a l'anglès. Al cap i a la fi, durant la major part del teu dia t'obligues a interioritzar una llengua estrangera, a dominar-la i a fer-la servir amb naturalitat, i el cervell no és com la llum, que s'apaga amb un interruptor. Em sembla lògic pensar que quan et proposes escriure en una altra llengua que no sigui l'anglès --encara que sigui la teva llengua materna!--, el teu cervell segueix treballant per adaptar-se a la nova realitat. L'estructura del teu català em sembla perfectament catalana, però sí és cert que quan llegeixo el teu post tenint en compte l'anglès (com si anés fent una traducció simultània a l'anglès), és molt fàcil de trobar-hi correspondències directes entre una llengua i l'altra. De les dues, una: o bé el teu català ja comença a estar tacat, o bé està perfecte però tu, en canvi, estàs molt més alerta que abans per a l'anglès i ràpidament hi trobes correspondències estructurals. Ei! Podies aprofitar per fer un estudi sobre l'adquisició de segones llengües en què tu series alhora investigadora i objecte d'estudi! :-)
Sigui com sigui, no pateixis. Vull dir, no pateixis encara, perquè empitjorarà!... ;-P

llenguaddicta ha dit...

M'has posat la por al cos, David. ¿Empitjorarà? Quina putada, doncs.

Sí que és com dius: mentre estava escrivint el post, que tot just feia després de mirar el vídeo que vosaltres no heu pogut veure (sorry about that, again), m'he adonat que pensava el post en anglès, i és clar, anant-lo traduint al català m'ha suposat caure en alguna estructura que, mirada amb ulls de lingüista, es delata per ella mateixa (e.g. "Experts de diferents universitats i diferents disciplines presenten els seus experiments...").

Aniré encara amb més compte quan escrigui.