24/6/08

Subtilesa



D'això en dic jo bilingüisme descompensat. ¿Per què en català sona més contundent?

2 comentaris:

DL ha dit...

No ho sé, jo ho veig d'una altra manera. El 'No Se Admite Publicidad' és un missatge típics dels anys 1950 o 1960, similar a 'Prohibido Fijar Carteles'. Frase impersonal, talladora, però amb verb. De vegades és una forma no-verbal del verb (participi, infinitiu, gerundi) però també pot ésser una forma verbal passiva o una forma verbal activa amb subjecte elidit.

La forma catalana, directament, recorda la consigna anti-nuclear dels 1970 i 1980. "Nuclears no, gràcies". El "gràcies" fa polit i alhora reptador. Tant és així que fou reciclat en les campanyes anti-droga: "Drogues? Digues: 'No, Gràcies'".

L'autor del cartell ha estat exposat a les dues llengües escrites en condicions diferents, i fins i tot en èpoques diferents. D'altra banda, l'autor del cartell és conscient de l'estupidesa de col·locar:

'No se admite publicidad / No s'admet publicitat'.

'Publicidad no, gracias' / 'Publicitat no, gràcies'

llenguaddicta ha dit...

De fet, només amb el "Publicitat no, gràcies" era sobrera la versió espanyola. És com aquella foto que faig penjar fa un temps, presa a l'estació de Sants acabada d'estrenar, que diu "Ascensor/Ascensor/Lift". Del tot innecessari.