16/6/08

¿Ho haveu vist?

¿Algú s'ha aturat mai a mirar definicions al diccionari (a part dels lingüistes i els llenguaddictes) contrastant masculins i femenins amb formes lèxiques diferents? Ja ho veieu, la llenguaddicta se salta les vacances perquè ha comprovat, esgarrifada, el que diu el DIEC (i l'Enciclopèdia Catalana, entre d'altres) a l'entrada de "pare" i de "mare":

pare 1 1 m. [LC] [HIG] [DR] Home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.

mare 1 1 f. [LC] [HIG] [DR] [RE] Dona o femella que ha tingut un o més fills, especialment respecte a aquests.

És a dir, durant els 9 mesos d'embaràs no ets més que un contenidor. Així ens van les coses...

(Atenció a l'aclariment després de la coma en ambdues definicions).

12 comentaris:

Edu González ha dit...

Bones
He sentit avui el teu blog per la ràdio! i tinc unes fotografies que si les vols, valen el seu pes en or!! jejej passet pel blog i hi ha un artícle sobre ortografía... si no el trobes ja te les passo;-)!!

En sentim!

llenguaddicta ha dit...

EDU: Gràcies pel teu comentari. Ets un dels 35 que ha sentit avui Rac1 quan comentaven el meu blog. He visitat el teu, però no sóc capaç de trobar l'article que em dius amb aquestes fotos que ja em moro de ganes de veure. ¿Em pots facilitar l'enllaç de l'article?

Benvingut al meu blog.

Edu González ha dit...

Oi tan!!
http://edugoncas.blogspot.com/2008/05/rtols-i-ortografia.html

Espero que estiguin a l'alçada de les espectatives.

Salut!

Eulalia ha dit...

A hores d'ara ja son 41, jeje.
He fet una entrada a Que paren explicant el que ha passat.
No tinc el tall de veu, però la Silvia m'el preparará i el penjaré.
Petonets.

llenguaddicta ha dit...

Gràcies a tots. El meu blog s'alimenta dels vostres comentaris... I té una gana...

Anònim ha dit...

llenguaddicta mediàtica! el post del "post-llastre+borsa de patates" , i el tema dels cartells de l'autopista..han triomfat eh! vinga va, ànims que ja et queda poquet per les vacances i el "juriol" s'acosta.

molts petonets!

llenguaddicta ha dit...

Gràcies, Anónim. T'hauré de dir "animònim", perquè sempre mires d'animar-me...

llenguaddicta ha dit...

(Perdó per l'errada: Anònim). Són dos d'una (sense folre ni manilles), i la llenguaddicta ja no dóna l'abast.

Dídac López ha dit...

La definició paral·lela hauria estat:

pare: home o mascle que ha engendrat un o més fills, especialment respecte a aquests.

mare: dona o femella que ha concebut un o més fills, especialment respecte a aquests.

Però si us hi fixeu, la definició discrimina els fills adoptius. Potser una definició més inclusiva seria:

pare: home o mascle que ha engendrat o criat un o més fills, especialment respecte a aquests.

mare: dona o femella que ha concebut, parit, alletat o criat un o més fills, especialment respecte a aquests.

El paral·lelisme engendrat/concebut també s'ha de mirar, és clar. Engendrar és una acció activa, i concebre és una acció passiva. En la visió patriarcal de la concepció és l'home qui aporta l'element actiu (la llavor, l'esperma o semen) i la dona qui aporta l'element nodridor (la matriu, que s'entén a través de l'analogia amb la terra, amb el camp). Fins i tot en el segle XVIII els naturalistes preformacionistes tendien a preferir de veure l'homuncle en l'espermatozoide (els anomenats "animaculistes") mentre que l'altre corrent (els "ovulistes") era clarament minoritari. No és fins al segle XIX que es mostra clarament el mecanisme de concepció. Però fins i tot és curiós que el mecanisme sigui encara a hores d'ara descrit de diferents formes:
- sovint s'afirma que l'òvul és fecundat per l'espermatozoide. Es reprodueix, sense fonament científic, la dualitat "passiu"-"actiu".
- més correctament, es parla de fusió cel·lular i de fusió del material nuclear.

Però tècnicament l'òvul s'empassa literalment un espermatozoide. A banda dels 23 cromosomes del nucli de l'espermatozoide, ben poc aportació addicional fa el gameta masculí al futur embrió. Òrganuls subcel·lulars, proteïnes citoplasmàtiques, components de la membrana cel·lulars, tots provenen de l'òvul.

Per tant, una possible definició de pare aniria en l'estil:

pare: Home o mascle que transfereix informació genètica d'un llinatge femení a un altre.

llenguaddicta ha dit...

DÍDAC: M'acabes de deixar bocabadada amb els teus coneixements de biologia reproductiva. Jo m'he quedat en el nivell de les natus de primària (¿potser passo massa temps amb nens?). Tens tota la raó en la dicotomia actiu-passiu. De fet, és la que impera en tot el llenguatge relacionat amb la dualitat mascle-femella, home-dona (els tios es follen les dones -perdó pel taco, però si no no funciona-, els espermatozoides fecunden òvuls, l'home és el sexe fort i actiu, la dona el sexe feble (?) i passiu).

A més del fet que no inclou aquesta accepció del terme els pares adoptius, fixa't que converteix en pare qualsevol home que hagi, simplement, escampat la seva llavor a tort i a dret, malgrat s'hagi desentès posteriorment dels fills (si és que és coneixedor de llur existència).

Un cop més, el diccionari juga en contra nostra, i després ens estranyem que, al segle xxi, encara hi hagi dones de 33 anys que per al seu futur fill només hagin comprat robeta blava i considerin una aberració que els nens tinguin nines.

Dídac López ha dit...

A banda de "els tios es follen les dones", es podria dir "els mansos foten les mestresses". En aquest sentit, és menys sexista cardar, ja que és un verb intransitiu.

Però en general lo que sí fa pena és que si se li diu res a aquesta noia encara et respondrà que "els feminismes són passats de moda" o qualsevol altra cosa similar. I és que, al capdavall, el masclisme únicament té èxit quan l'assum la sogra contra la jove, la germana gran contra la germana petita, la supervisora contra la subalterna, la mare contra la filla i, en general, la dona contra la dona.

llenguaddicta ha dit...

Cert. Desgraciadament, el masclisme s'ha perpetuat per culpa de les dones (però no em negaràs que molts homes s'hi han arrepapat...).

¡Feminisme i República!

Ep, però feminisme del de la diferència, no pas del de la igualtat. Perquè, assumim-ho, som diferents, i aquí està la gràcia, ¿no?