"Dissapte". És tan prefabrià que fins i tot ens desperta un xic la nostàlgia de l'època de la Renaixensa.
Carniceries i carnisseries tenen el mateix valor fonètic [s]. En aquest cas la norma és etimològica, però qui coi se'n recorda de l'etimologia de -iss- (terrisser, carnisser).
El "recullim" mereix una explicació. A la Catalunya Nord-Occidental (que és d'on són aquestes fotografies), teòricament les o àtones no es transformen en u (com s'esdevé a gran part de la Catalunya Oriental, i a bona part del sistema lingüístic occitano-romànic). Però "recollim" es pronuncia "recullim" tant a Lleida com a Barcelona. De nou, la norma etimològica prima damunt la fonètica, i els catalans, tan foneticistes ells, la vessen.
1 comentari:
"Dissapte". És tan prefabrià que fins i tot ens desperta un xic la nostàlgia de l'època de la Renaixensa.
Carniceries i carnisseries tenen el mateix valor fonètic [s]. En aquest cas la norma és etimològica, però qui coi se'n recorda de l'etimologia de -iss- (terrisser, carnisser).
El "recullim" mereix una explicació. A la Catalunya Nord-Occidental (que és d'on són aquestes fotografies), teòricament les o àtones no es transformen en u (com s'esdevé a gran part de la Catalunya Oriental, i a bona part del sistema lingüístic occitano-romànic). Però "recollim" es pronuncia "recullim" tant a Lleida com a Barcelona. De nou, la norma etimològica prima damunt la fonètica, i els catalans, tan foneticistes ells, la vessen.
Publica un comentari a l'entrada