Fa dues setmanes, en una excursió dels grups de 3r i 4t de l'escola on treballo. Som al metro:
Senyor 1: ¿Váis de excursión?
Nen: Sí. ¿De dónde es usted?
Senyor 1: De aquí, ¿por qué?
Nen: Ah, com que no parla català...
Senyor 2: ¿I tu d'on ets?
Nen: De Xile.
Senyor 2: ¡Jo també!
(La conversa continua entre tots dos en català. És l'hora de baixar del metro):
Nen: Adéu.
Senyor 2: Adéu.
Senyor 1: Bé, adéu.
NOTA: El nen fa menys d'un any que viu a Catalunya.
3 comentaris:
Sentir això deu fer molta alegria. Llegir-ho també, però no deixa de ser estrany que passi. Em pregunto quins motius devien tenir per parlar català aquella gent. M'imagino que cadascun dels dos els tenia diferents: el nen devia parlar català espontàniament i el gran, per seguir-li el joc, com si fos una broma, el va seguir. Potser no ho hagués fet si no hi hagués hagut el component de joc. Però tant de bo sempre es jugués així!
Hola llenguaddicta, de nou pel teu blog i saludant companys com l'Eduard.
Bé, com li deia a ell, jo crec que per fi he trobat el meu espai. Crec que la suma mare+ mestra + lingüista m'ha portat a recollir contes de tot el món orals, escrits i visuals... A veure què sortirà...
http://www.contesdelmon.blogspot.com
EDUARD: Pel que diuen les tres mestres que van anar a l'excursió (jo no hi era, llàstima), l'home li va parlar també molt espontàniament, i és que devia ser un d'aquests (pocs, però n'hi ha) que consideren les llengües un tresor que cal mantenir. En qualsevol cas, és tota una lliçó per a l'altre, i per als companys de classe d'aquest nen que, tot i ser nascuts aquí, no deixen anar una paraula de català ni a la força.
MAR: Molt bona la idea de conjuntar les tres facetes en un blog tan atractiu. Faré les meves aportacions amb el que trobi pel món.
PD: ¿Heu visitat el meu altre blog? És un xic hippie, però així sóc jo. http://cosesquevalenlapena.blogspot.com
En teniu un enllaç a la dreta.
Publica un comentari a l'entrada