19/3/09

Plaça de Tiananmen

No afegiré cap enllaç a vídeos de la batalla campal d'ahir a la meva facultat. Crec que amb el que corre per Internet i el que s'ha vist a les notícies és més que suficient. És increïble que en un estat de dret passin coses com aquesta, que es violin les llibertats dels ciutadans, que s'ataqui sense miraments a persones innocents (estudiants, periodistes, i gent que passava per allà -nens inclosos-). I el més increïble de tot són les absurdes declaracions del cap de Mossos i del senyor Saura. Tots sabem que no passarà res, que d'aquí a dos dies tindrem una notícia qualsevol amb què ens distrauran l'atenció. Ja n'estem acostumats, als rentats de cervell.

¿M'ho sembla a mi o els mossos són més animals ara que tenen un conseller d'esquerres, ecologista, pacifista i antisistema?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Es tracta de "més de lo mateix": la aplicació de la força per a la imposició de l'ordre.
Els polítics ens tenen (als estudiants)com la darrera escòria amb la que suposadament no es pot parlamentar; amb la qual cosa opten per lo expeditiu: utilitzar el matamosques en lloc d'una invitació amb la finestra oberta.
puajjjj!

Anònim ha dit...

Colla,

Sé que em quedaré en minoria, però les solucions no es construeixen des de només una banda dels conflictes, per la qual cosa em permeto fer notar uns quants punts:

1. És lamentable que hagin resultat ferides persones que no hi tenien res a veure, però s'haurien de determinar les circumstàncies de cada agressió, cosa que suposo que faran les autoritats competents. Dir que han resultat ferits "setze periodistes" és molt enganyós: un potser era a la Gran Via a 500 metres i aleshores sí que no s'explicaria que hagués acabat ferit, però un altre potser era amiguet dels estudiants i hi era a) per fer un seguiment d'a prop i b) precisament per servir d'escut humà. Els palestins no van descobrir res quan van començar a disparar projectils des de cases de civils. Per més que ens fastiguegi, hi ha gent que s'amaga sota la innocència d'altres per fer dolenteries. Ha passat sempre i no em creuria que aquesta fos l'excepció.

2. D'acord amb el testimoni del Rector, la màxima autoritat de la UB, i que estic segur que ni ha buscat activament ni està especialment content que la seva universitat hagi sortit a les notícies per aquest afer (per la qual cosa no veig que hagi de voler mentir, atès que ara mateix ja no serveix de res):

a) el detonant de l'acció policial van ser les agressions dels tancats, que van renunciar al diàleg i van recórrer a mesures criminals en atacar personal de la UB. No cal dir que qualsevol persona que faci ús de la força contra civils per tal d'imposar les seves idees ha de rebre el tractament estipulat per la llei.

b) entre els tancats hi havia gent que no era ni tan sols estudiant de la UB. De fet, sembla que alguns d'ells fins i tot s'han relacionat amb cercles okupa, antisistema, tribus urbanes d'extrema esquerra i altres grupuscles terroristes semblants. Tots aquests col·lectius amenacen la convivència i la integritat de les administracions, i en aquest cas concret amenaçaven, a més dels treballadors i els estudiants de la UB que estudien, el patrimoni públic de la universitat, amb la qual cosa era necessari posar fi a la seva presència.

3. Les institucions proporcionen mecanismes per canviar el seu funcionament, i les universitats no són una excepció. Jo mateix vaig ser representant d'estudiants durant molts anys i vaig assistir a un nombre relativament gran de reunions on es discutien infinitat de qüestions: plans d'estudis, horaris, currículums, convalidacions, calendaris, enquestes de professorat, adaptació a Bolònia (ves per on!), etc. Òbviament, quan el teu amic i tu sou dos i la resta de "reivindicadors" estan de farra i fotent-se birra, la teva capacitat de negociació als òrgans de govern és reduïda i sovint queda en entredit gràcies als teus companys de curs. Tot i això, he de dir que, quan vaig haver de dir alguna cosa, els professors, els degans, els vicedegans, els secretaris i tothom m'escoltava, i quan es van poder arreglar coses, es van arreglar. Durant aquest temps, el 99% d'estudiants restant anaven al cinema o feien botellón a les festes d'algun poble molt indepe molt indepe. És clar, si la UB posa a disposició dels estudiants mecanismes de representació però els/les estudiants prefereixen fer campana o cardar amb les/els estudiants, aleshores quan s'hagin de prendre decisions és possible que no se'ls tingui en compte. Totes aquestes queixes d'ara no són sinó una proclamació de la sobirana negligència de qui es queixa. Van sortir de festa, han tornat a casa, i s'esperaven que algú els hagués fet el llit dementres. Error de percepció.

4. Vaig passar tres anys treballant per al rectorat i aproximadament quatre anys ficat en moviments estudiantils. Durant l'etapa al rectorat vaig aprendre a fer feina ben feta, dedicació, honestedat, integritat, col·laboració i voluntat de diàleg. Durant l'etapa en associacions d'estudiants vaig veure massa falta d'ètica, trampes múltiples, mentira sistemàtica, molta auto-indulgència, molta farra i molta birra.

De manera que, havent viscut als dos mons, puc dir des de l'experiència a) que no m'estranya, b) que no em sembla bé, però sí just, el que ha passat i c) que no entenc que s'hagi hagut d'arribar fins a aquí.

5. Independentment, Bolònia com a procés, és important per a la universitat i oposar-s'hi significaria perdre definitivament el tren de la competivitat. Espanya no s'ho pot permetre. Si més no, qui vulgui estudiar. És clar, la gent acostumada a la farra el que vol és continuar de farra, sense control presencial, sense treballs, sense crèdits ECTS i sense anar-se'n un anyet a l'estranger perquè, és clar, anar a estudiar? Però si la farra és aquí!

Efectivament, la farra és al nostre país. Els Erasmus hi vénen de vacances. Però al seu país, com a mínim, estudien.


Lletraferit

SergiBR ha dit...

"...i altres grupuscles terroristes semblants..."

Sí. A mi em va semblar veure un comando txetxè, jugant al mus amb Santi Potros i cinc fills de Bin Laden.

Tens molta sort lingüista. Sembla que algú de la COPE segueix el teu blog.

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, sé perfectament de quin bàndol estàs, i és del bàndol dels estudiants, dels de debò, dels que estudien. Però, ¿saps una cosa? Després d'haver fet dues carreres i no haver fet vida de campus en cap d'elles, penso que entre poc i massa... La vida no és només estudiar i treballar. Estic d'acord que al món universitari hi ha molt de "penjat", de gandul i de pocasolta, però saps que no tothom és així. A la plataforma anti-Bolònia, entre el munt de gent tancada al rectorat, hi havia gent que creia (i encara hi creu) en la universitat, en els estudiants, en la democràcia... Hi havia gent que estudia, com tu i com jo, però a més d'anar a classe, currar en qualsevol feina mal pagada i a més treure bones notes, va creure que el poc temps lliure que li quedava el podia invertir en lluitar per uns ideals. I és per aquesta gent per qui anava el meu post. Et podria dir uns quants noms, però no crec que sigui el lloc per fer-los públics.

Quant a com van esdevenir-se els fets, mai no en treurem l'aigua clara. Cada punt de vista és una realitat que matisa l'anterior. No podem creure ni la versió dels mossos ni la dels manifestants, i potser tampoc una mena de "mitjana" de totes dues. D'alguns periodistes no sabem si cobrien la notícia o fèien bulto, per tant, tampoc no hi podem confiar al 100%. Però sigui quina sigui la versió veritable (si és que la veritat existeix), una cosa és certa: la violència només porta violència, i per més que t'insultin i et cridin, si ets poli estàs representant una institució de l'Estat, i per tant, ho sento molt, has d'aguantar. No sabem qui va tirar la primera pedra, però la resposta no era llançar una roca.

Sergi, el Lletraferit pot semblar radical en alguns aspectes, però crec que és la persona més imparcial que he conegut mai. No te'n facis una idea equivocada...

Anònim ha dit...

SergiBR,

En referència a la meva al·lusió a grups terroristes, ironitzes dient:

"""Sí. A mi em va semblar veure un comando txetxè, jugant al mus amb Santi Potros i cinc fills de Bin Laden."""

A diferència de tu, jo malauradament no tinc testimonis visuals personals del que hagi pogut passar allà dins. Potser tens raó i els fills d'en Bin Laden hi eren, o potser t'estàs prenent de broma una qüestió que a mi, personalment, no em fa gens de gràcia.

Jo em baso en la informació dels comandaments policials i de les autoritats universitàries, que em mereixen confiança. He estudiat molts anys a la UB i mai no he tingut raons per desconfiar de la gent que la dirigeix. En canvi, tinc raons per desconfiar de persones que cremen cotxes, pixen al carrer durant les festes de Gràcia o deixen en coma d'un cop de pedra un policia pare de família. Sincerament, no se m'acut la manera de poder dialogar amb persones amb aquesta escala de valors, de manera que ni em sorprèn que se'ls hagi hagut de fer fora, ni la manera en què ha acabat tot plegat. Òbviament, la mateixa gent que crema cotxes després no admet fàcilment que la facin fora d'unes instal·lacions ben maques al centre de Barcelona.

En al·lusió a mi, comentes:

"""Sembla que algú de la COPE segueix el teu blog."""

M'agradaria que poguessis evitar personaliztar (de manera inacurada, d'altra banda: no escolto la COPE, sóc tècnicament agnòstic i ateu en la pràctica), i també m'agradaria que poguessis argumentar raonadament la teva discrepància respecte de les meves opinions.

Estic segur que a l'actuació policial hi pot haver moltes coses qüestionables, però el que no em sembla qüestionable és el fet que calgués fer el desallotjament o que aquest estigués justificat. Calia fer-lo, i estava justificat. I d'altra banda, a les imatges que he vist jo, personalment, no he vist res que em fes pensar en l'actuació de "los grises" franquistes, però aquesta comparació em sembla molt frívola: si haguessin estat "grises", uns quants dels tancats ni tan sols haurien tornat a casa, haurien mort apallissats. Per tant, aquesta mena de comparacions són exageracions que trivialitzen fets que no són gens trivials.


Lletraferit

Anònim ha dit...

Llenguaddicta,

Estic d'acord que també hi ha estudiants vàlids ficats en els moviments d'estudiants (jo mateix en vaig ser un), i no estic d'acord amb tot el que Bolònia representa per als nostres ensenyaments, però una altra cosa ben distinta és si hi ha una alternativa, i no crec que "deixar-ho tot com està" sigui una alternativa vàlida. Bolònia no arreglarà les carreres d'humanitats, però amb sort evitarà que continuïn essent un criadero de fumadors de porros.

D'altra banda, els estudiants interessants en la seva carrera acostumen a tenir menys temps que el que li poden dedicar altres tipus de persones amb "menys interès per l'estudi". Són aquests últims, per tant, els qui acaben dirigint la moguda, i per això és difícil que les persones assenyades s'avinguin després a participar en les seves pocasoltades (explicació bàsica que les eleccions d'estudiants tinguin una participació del 3%). En el millor dels casos, acabes organitzant activitats absolutament insubstacials que no porten enlloc però et permeten, això sí, fer colla. No hi ha resultats, són carrerons sense sortida.

Quant a l'ús de la violència, sóc pragmàtic: òbviament, no crec que s'hagi d'estar donant cops de porra a la gent pels carrers durant tot el dia, però sí que crec que l'administració ha de poder fer complir les lleis. En teoria política, l'estat de dret ha de tenir la prerrogativa de l'ús de la força per aplicar les normes de convivència democràtica. Totes les formes d'organització han de tenir mecanismes de regulació i, associats, els de coacció. Si no és així, fallen miserablement. Càstig i recompensa, suspens i aprovat.

No caldria fer-ho així si fóssim perfectes, però si algú es pensa que és perfecte, bé doncs, que ho demostri.


Lletraferit

Frikilandi ha dit...

jo he votat aquests ecologistes que dius tu, i sincerament, ja sé que un cap visible no representa el tarannà del partit, però estic més arrepentit d'haver-ho fet, que quan he votat a cert partit de caire independentista. Erc, vaja.
Quina vergonya de país, i després diem dels espanyols.....