16/6/09

No tenen vergonya

Com ja sabeu, la llenguaddicta està preparant-se per anar a estudiar a l'estranger. I com ja sabeu, m'han denegat totes les beques que he demanat. Els seus motius tindran, dic jo. Els del Ministeri d'Afers Exteriors (és a dir, el Govern central) han tingut la barra de mentir als candidats: fa una setmana, veient que els dies passaven i no tenia resposta de la beca del MAE, vaig trucar-hi. La persona que em va contestar al telèfon em va informar molt amablement que el MAE havia decidit anul.lar la convocatoria per manca de pressupost, i que havien prioritzat les beques demanades per anar a estudiar a països en vies de desenvolupament (obvi: és més car fer un màster a Londres que a Nicaragua). No és només que el Govern hagi mentit quan el senyor Zapatero va dir que per sortir de la crisi es prioritzaria la recerca, l'ensenyament, etc., és que han tingut la poca vergonya de comunicar-m'ho (de manera oficial) aixi:

Estimado/a solicitante:
Su solicitud de Beca MAEC-AECID, Convocatoria 2009-10 para el Programa III-B: Becas para Españoles para Estudios de Postgrado, Doctorado e Investigación en Universidades y Centros Superiores Extranjeros de Reconocido Prestigio y para Prácticas en Organismos Internacionales no ha sido seleccionada por la Comisión de Evaluación.

Lamentando que su petición no haya sido seleccionada en esta ocasión, reciba un cordial saludo.

Departamento de Cooperación Universitaria y Científica
Dirección de Relaciones Culturales y Científicas
Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo
Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación

3 comentaris:

David ha dit...

És molt fort... I no pots presentar una reclamació d'alguna mena, encara que sigui només per obligar-los a que diguin la veritat? No pots recórrer a la decisió?...

Lletraferit ha dit...

Llenguaddicta,

Em sap greu sentir això. De totes maneres, pel que dius, més que no pas la mentida, a mi em fastigueja la desinformació, perquè el fet que, havent-hi hagut resolució (denegació), no hi hagi hagut comunicació, pot ser una irregularitat seriosa si no t'han dit abans que el silenci administratiu s'hagi d'interpretar com a desestimació.

Per això, en aquest cas, més que no pas mentides (que són molt difícils de provar ;-), jo faria notar l'anomalia.

És preocupant perquè, si una estudiant com tu no rep beca, no sé a qui els hi donen. I òbviament, això de donar beques per anar a països subdesenvolupats és una broma: no té sentit anar a estudiar a països amb una educació per sota de la nostra! (llevat en qüestions relatives a aquell país própiament, p.ex. estudis sociològics). Un espanyol augmentarà la seva competitivitat si va a estudiar a Alemanya, no si l'envien a Somàlia, per més barat que això sigui. Quina absoluta vergonya, que es premiï l'educació com més barata. És com donar beques als nens que deixen l'escola pel fet de deixar l'escola, perquè d'aquesta manera deixen de ser una càrrega per al sistema educatiu (?). Plain nonsense. Vet aquí el compromís sociata amb la productivitat i la competivitat, un altre pas de gegant cap a la "berlusconització" i "castellonització" de tot Espanya. Al ladrillo lo que es del ladrillo.

Personalment, també vaig tenir històries amb les beques (també amb un expedient exemplar), però no tant per polítiques educatives autodestructives com per fraus (inflació d'expedients a càrrec de tàndems profe-alumne conxorxats, una altra cosa amb què sempre has de comptar) i mentalitats tancades (tribunals on només es valoren puntuacions i no aptituds o mèrits extraacadèmics).

Per això, quan em van donar la beca, que va coincidir amb la meva primera feina, vaig trigar un tres i no res a declinar-la. Que li donin al següent amic de la llista, jo, podent passar, passo.

En qualsevol cas, ànim Llenguaddicta. Has pensat a demanar beques AL estranger? Allà poden estar més interessats a portar gent de fora que no pas Espanya a enviar-la.

Dídac López ha dit...

Lletraferit té raó en dir que és molt més assenyat demanar les beques als llocs de "recepció". D'una banda, aquestes beques s'adaptaran molt més al nivell de vida del país. I, de l'altra, a més de la quantia econòmica hi haurà un suport i un esperonament segurament més clars que la simple idea de "pensionado" que encara gasten els set-centistes de Madrid.