La Gran Bretanya té una diputada Sorda: Jane Cordell. Després d'ocupar durant quatre anys el rol de secretària general de l'ambaixada britànica a Varsòvia (Polònia), se li acaba de denegar una plaça com a diputada a Kazaghstan perquè, segons l'Oficina d'Afers Exteriors britànica, proporcionar-li intèrprets surt molt car.
Ara jo em pregunto, ¿seria aquesta excusa un motiu de pes per a denegar la presidència, per exemple, al senyor Zapatero, o al senyor Obama, o a la senyora Merkel, o a qualsevol altre polític del món? Perquè jo diria que no n'hi ha un de sol que no necessiti intèrprets quan surt de casa (que jo sàpiga, cap d'ells parla les més de 6.000 llengües del món, ni tan sols les quatre o cinc més habituals en la política del "primer món"). ¿Que potser no necessitarà intèrprets en David Cameron (primer ministre britànic) quan visiti França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, Xina o Japó? ¿Que no en necessitaran els respectius caps de govern quan visitin la Gran Bretanya?
Posar com a excusa la despesa pública, en un assumpte que fa pudor de discriminació amb majúscules, és vergonyós. La senyora Cordell ha demostrat la seva vàlua en els anys que ha estat a Polònia, i en els anys previs en què, treballant al seu país, ha promogut polítiques i campanyes contra la discriminació social i laboral. Una persona molt vàlida, que ha tingut la mala sort de néixer dona i sorda en un món fet per (i per a) homes oients.
(Podeu llegir la notícia clicant aquí).
8 comentaris:
Totalment d'acord.
Ostres, si la despesa pública és tan important, que cancel·lin tots els viatges inútils dels presidents. O potser podrien alotjar-se en una pensió quan visitin altres nacions. O prescindir del xofer, o ...
M'estàs comparant primers ministres i presidents amb una ambaixadora en països de poca volada? El que s'obté de posar un interpret a uns i a uns altres varia substancialment.
Ara, si vols demagògia doncs "oi oi oi... que malparits!"
Una pregunta: el símbol d'interrogació a l'inici de les frases en català és correcte?
Poso un altre comentari per fer seguiment de comentaris, que si no m'oblido i perdo l'oremus.
Anirem a pams.
Sí, estic comparant presidents, i primers ministres, amb ambaixadores. ¿Per què? Doncs perquè cadascun en la seva escala desenvolupen accions i projectes (millors o pitjors) pels països als quals representen. Aquesta senyora, en concret, ha treballat dur pels drets d'igualtat de totes les persones, no pas només dels sords i no pas només dels britànics, que és molt més del que poden dir molts dels que es fan dir "president" o "primer ministre" (i no cal que en doni cap exemple, suposo).
No, la demagògia no m'agrada. M'agrada que em portin la contrària, perquè així la discussió pot donar molts de fruits. A més, suposo que si un dia em van rebatejar Lisa Simpson va ser, sobretot, pel fet de lluitar contra allò que considero injust. Això em sembla injust i per això ho exposo. Full stop.
Pel que fa al signe d'interrogació a l'inici, es va eliminar en cert moment de la història de la normalització ortogràfica (imagino que per a distingir-se de l'ortografia castellana qui, per contra, té testimonis escrits de l'ús del signe d'interrogació només per a tancar). En català s'havia alternat l'ús d'un de sol i de tots dos, fins que es va decidir deixar només el de tancament. Jo sempre he defensat la duplicació del signe per diversos motius. El que té més pes per a mi: no és cert que en una oració on es fa un ús extrem de la recursivitat, una d'aquelles en les quals et trobes frases inserides en altres frases, amb un munt d'incisos, comes, parèntesis i d'altres signes de puntuació (com ara l'oració que estàs llegint), on no pots marcar de cap manera l'entonació, perquè en llengua escrita encara no s'ha inventat la manera de fer-ho efectivament, si t'haguessis trobat el signe d'interrogació a l'inici t'hauria ajudat a estructurar l'oració al cervell de manera que hauries vist, des del començament, que era interrogativa?
Apa-li doncs. ;)
PD: Com que sóc una dona força coherent (deformació professional, massa anys com a cap de correcció d'una editorial), si decideixo fer servir el signe a l'inici, ho faré sempre, tant si és llarga l'oració com si és un simple 'oi'. I pel mateix motiu, ho faig també amb el d'exclamació. Digue'm primmirada...
Primmirada.
Un cop satisfeta la teva demanda et diré que m'ha fet molta gràcia lo de "full stop". Aquí fem servir "Period" que queda com menys lingüista i sona més concluent. Lo de ¿? m'ha quedat claríssim. Ara ja puc jugar al trivial ;)
:P
De tota manera, crec que full stop sona més concloent que period, vaja, com mil vegades més concloent... ¡on vas a parar!
Je je...
Ara que sé que lo de ¿? t'ha quedat claríssim, ja me'n puc anar a dormir... ai, no, que només són les 7... :S
M'agrada la teva manera de pensar respecte a l'ús dels parèntesis, jo també els trobo faltar sovint, i m'agrada utilitzar-los sempre en castellà, llengua en la que que per culpa d'Internet, de la influència exterior o pel que sigui aquesta pràctica s'està perdent, i no només en llenguatge SMS, parla l'experiència de qui intenta corregir la revista de la seva facultat. És clar que també hi pot afectar la interferència del català.
Però bé, que m'agrada el criteri que apliques i sobre tot m'agrada la teva rebel·lia contra el que se suposa que és correcte.
Publica un comentari a l'entrada