El món és petit petit

Benvolguda Llenguaddicta,

T'escric per a explicar-te una petita història i retornar-te un contacte que vares perdre.

Fa uns mesos, a finals de l'any passat, diria, baixant del tren va passar una cosa ben curiosa de tal manera que em vaig esparverar un deix, juntament amb una xinesa que també descendia del mateix vagó que jo. Els crits de la nostra sorpresa provocaren que comencéssim una animada conversa i ens acompanyéssim un bon troç de camí.

En el punt en què els nostres camins es bifurcaven no trobàvem pas el moment de separar-nos de tan bé com havíem congeniat. D'aquesta manera, va ser com li vàrem intercanviar els nostres mòbils.

Unes jornades després la vaig trucar, però no li anava bé quedar i vàrem decidir deixar-ho per a un altre dia.

D'aleshores ençà, cap de les dues va trucar l'altra fins el dimecres d'aquesta setmana, en què vaig proposar-li de quedar avui, divendres. La cosa va quallar i avui ens hem retrobat.

Com que ella és llicenciada en Traducció i Interpretació i a mi m'agrada bastant el tema de les llengües, de les traduccions i de la gramàtica, no hem pogut evitar parlar d'aquests temes. En un moment donat, li he comentat que mentre que la majoria de xinesos no es poden comunicar entre ells degut al munt de "dialectes" del xinés existents, algú que utilitza la llengua de signes catalana pot entendre's amb un altre que faci servir la llengua de signes xinesa després només d'un dia. Llavors, ella m'ha dit que això ja li ho havia dit una altra noia en el passat.

De seguida he lligat caps.

És ben poca la gent que parla de llengües de signes, i més de la llengua de signes catalana. Tenint en compte que aquesta informació que em creia oferir-li per primera vegada provenia d'un dels teus blocs, no he pogut més que preguntar-li si aquesta noia, en qüestió, es deia Raquel. M'ha dit que sí. Però amb això jo no en tenia prou i, amb un somriure in crescendo, li he demanat si era la Llenguaddicta. La resposta, de bell nou, ha sigut afirmativa i jo no he pogut més que posar-me a saltar. Aquesta mena de coses m'alteren per a bé.

Seguidament, ella m'ha explicat que t'havia conegut en un viatge (a Murcia, potser? Ara no n'estic segura), però que havia perdut el paper on hi havia escrit el teu correu electrònic.

Li he comentat que jo et "coneixia" pels teus innumerables blocs, alguns dels quals segueixo amb fervor malgrat saber-ne l'existència tot just fa unes setmanes. Certament, amb el teu bloc "L de Linguistica" pots deixar captivat a qualsevol que estimi una mica el català. No negaré, però, que vaig descobrir-te amb "Bcn & Sex" i que m'agrada bastant.

Espero que ens segueixis il·luminant amb les teves paraules.