15/12/11

Harrijasotzaileak* és una paraula molt llarga

Revisant els apunts d'èuscar, perquè dimarts tenim un examen, intento reproduir la pronúncia de la mestra: "accent a la segona síl·laba, compte amb la [tz] que no és una sonora, la [i] davant la [l] que la converteix en palatal...".  No importa quantes vegades m'ho repeteixi: no crec que sigui capaç mai de dir correctament aquesta paraula.

*És el nom dels aixeca-pedres. Segons el Jordi, és l'onomatopeia de l'esforç d'aixecar un pedrot de moltes tones... En el meu cas, és l'onomatopeia de l'esforç de pronunciar correctament l'onomatopeia en qüestió.

3 comentaris:

Joan ha dit...

No està malament.
Et donaré un d'aquells consols d'ase: N'hi ha que estan pitjor.

Fes un cop d'ull per aquí:
http://invarietateferran.blogspot.com/2011/12/sobre-el-paraulot-en-ferran-en-accio.html

llenguaddicta ha dit...

M'has deixat de pedra (harrigarria, que en dirien els harrijasotzaileak).

;)

Eulalia ha dit...

Joan: (I a tots els lectors de la llenguaddicta)
Si heu de deixar un enllaç potser us convindria mirar
aixo