Avui a classe de Teoria Sintàctica he entès per què a la feina (sóc mestra de primària) em grinyolen les dents quan s'ensenya als nens que el subjecte és qui fa l'acció.
Bé, reconeguem des del principi que a TOTS ens van ensenyar a reconèixer un subjecte d'aquesta manera (i a reconèixer el verb com "l'acció", i llavors t'ensenyen que hi ha verbs que no són accions, com "ser", "estar" i "haver", però que són verbs, i la confusió està servida). Un cop creixem, ens trobem amb coses com "La Maria és bonica", i si tenim un esperit una mica curiós ens preguntarem: ¿On és l'acció d'aquesta oració?
¿Em sabríeu dir quin és el subjecte de l'oració "La Maria no ha estat convocada pels directors"? Si fos "qui realitza l'acció", tal com ens van ensenyar, hauria de ser "els directors", però tots sabem que el subjecte d'aquesta oració és "La Maria", ¿per què?: perquè és l'element que concorda amb el verb en nombre i gènere.
Recapitulem: si a l'escola faig servir un criteri semàntic per explicar què és el subjecte de l'oració, a més de faltar a la definició de la funció gramatical "subjecte", estic enredant la troca.
Siguem coherents, als nens no els podem mentir en aspectes tan fonamentals com la gramàtica tan sols perquè creiem de manera errònia que no ens entendran si els expliquem els conceptes tal com són.
1 comentari:
Una mica enredos si que es el tema, però la idea s'agafa prou be.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada