A més del fet que és del tot absurd aquest desdoblament, pels molts motius lingüístics ja expressats abastament en aquest blog (podeu llegir, qui encara no ho hagi fet, l'article sobre el gènere que trobareu a la secció Articles recomenats), no sé si qui els empra s'adona del risc d'aquesta pràctica: "Llibertat presos i preses polítiques catalanes" vol dir, literalment, presos (en general, de qualsevol tipus i de qualsevol indret) i preses polítiques catalanes. La nostra professora d'Antropologia Lingüística ens posava un altre exemple d'aquesta mena, ben curiós i divertit: no fa gaire la Universitat de Barcelona va organitzar un congrés de Sociòlegs i Sociòlogues Joves, amb la qual cosa, la Carme Junyent (la professora) no podia evitar riure quan passava per davant de la pantalla que tenim al vestíbul, on es publica l'agenda de la facultat. ¿Per què reia la Carme Junyent? Perquè cada cop que ho llegia imaginava un congrés de sociòlegs vells perseguint sociòlogues jovenetes.
¿Fins quan durarà la tonteria?
¿Fins quan durarà la tonteria?
8 comentaris:
Sí, ya que desdoblamos, hagámoslo bien, ¿no? Por tanto, Libertad para los presos políticos catalanes y las presas políticas catalanas... ¿o deberíamos poner en primer lugar a las presas? A ver si se enfadan también por el orden de los constituyentes...
CONCHA: El tema del desdoblament comença a ser absurd, com molt bé vam defensar a l'article publicat a la Revista d'Igualada (qui no se l'hagi llegit, ¿què espera?) Quan Ibarretxe es dirigeix a "los ciudadanos y las ciudadanas vascas" està parlant als ciutadans d'arreu del món i a les ciutadanes del País Basc, i no s'adonen de l'error. I per postres, com que mantenir el desdoblament en un discurs (o en un text) és pesat i difícil, en moltes ocasions se'l deixen, cosa que confon a l'hora d'interpretar si llavors s'està referint només a uns o a tots. Quan jo corregia els textos d'aquell catedràtic d'història de l'art del qual us he parlat (aquell que fa servir la recursió fins a l'esgotament), em trobava moltes vegades davant de textos on, per parlar dels nostres ancestres tant es feia servir el desdoblament com no (de manera que en un paràgraf llegies: "el hombre y la mujer realizaban tareas distintas", i al paràgraf següent deia: "el hombre evolucionó a pasos agigantados", cosa que et podia fer pensar que "la mujer" no ho va fer).
No sé quant de temps durarà aquesta moda. Segurament en alguns àmbits caldria mantenir-la (treballo en una escola, i ens hem trobat de vegades que quan dius "els nens que hagin acabat que aixequin la mà", les nenes no l'aixequen; és clar que pot ser perquè ells estan ja tan contaminats com els polítics), però està clar que tard o d'hora caurà per ella mateixa.
Respecto a esto último que dices, no creo que los niños conozcan o sean conscientes del uso "políticamente correcto" de los géneros, aunque sea por haberlo oído repetidas veces en la tele y seguramente también a los padres. También mis hijas reaccionan así: cuando les preguntas cuántos niños hay en clase, para llevar chupa chups por el cumple, ves que empiezan a contar en voz alta nombres de niños "El Joan Valero, el Sergi Silvente, el Xavi López..."). Mi teoría es que no conocen el uso inclusivo del masculino. Al fin y al cabo, no deja de ser otra convención más, ¿no? Igual que la cuchara es femenina y el cuchillo masculino y hay que aprenderlo así.
CONCHA: Doncs tens tota la raó. Cosa que reforça la meva tesi de mantenir el desdoblament en certs ambients. Gràcies.
Presonalmente alcuentru que la llingua (las llinguas en xeneral) tien un restu'l machismu d'outros sieglos peru nun creigu que la solución seya'l desdoblamientu purquei cumu diz llenguaddicta dalgunas vegadas esu ye mui incorreutu.
Agora, pur casu, las "asociaciones de pais d'alunos", chámanse "asociaciones de pais y mais d'alunos". Vraeiramente nun sou quien a pescanciare purquéi nun son "asociaciones de pais y mais d'alunos ya alunas", sedría lu lóxicu ¿non?
¡¡¡Salú y llinguas!!!
Beisines de Xana
XANA: No estic segura que les llengües tinguin restes de masclisme. Està demostrat que les úniques dues llengües que tenen com a no marcat el gènere femení (és a dir, que per fer el masculí han d'afegir alguna cosa al femení, i quan volen parlar d'un conjunt de persones d'ambdós sexes ho fan amb el terme femení), són llengües de societats igual de masclistes com qualsevol altra. Per tant, no crec que haguem de barrejar coses que no ho han d'estar.
El que dius sobre les AMPA (Associacions de Mares i Pares d'Alumnes) en català està "salvat" perquè el plural neutralitza el gènere, però no en castellà o en llionés (tal com ens demostres). Si fem desdoblament, el fem complet, si no, ¿per què el fem?
Torno a recomenar a tothom que encara no ho hagi fet la lectura de l'article sobre gènere que teniu enllaçat a la dreta.
Salut, i sigueu feliços.
Jo, veient que hom anomena les jutgesses "jutges", em pregunto si no arribarà el dia que hom anomeni les dones "homes". Llavors sí que serà igualtat total, tu!
JOFRE: De debò et recomano que llegeixis l'article sobre gènere.
Publica un comentari a l'entrada