(Avís important: Algunes de les següents imatges poden ferir greument la sensibilitat lingüística dels espectadors.)
¿On diríeu que es troba aquesta cancel·ladora de bitllets? ¿Japó? Doncs no, a Martorell. Per què els caràcters que hi apareixen al visor semblen japonesos és un dels misteris de les estacions de Renfe. Potser, com que els costa això de senyalitzar en català per allò que som rarets, nosaltres, i tot ho volem en català, han decidit fer-nos la guitza i senyalitzar en japonès. Ves a saber...
I és que els catalans som atents amb els visitants... Aquest cartell és per a argentins. Són els horaris de pas dels trens per l'estació de Sant Sadurní d'Anoia. Si "laboras", pibe, tenés que tomar el tren de la lista de abajo.
A la fantàstica i acabada d'estrenar estació de Sants s'han pres tan seriosament el bilingüisme, que fins i tot l'apliquen quan és del tot innecessari.
A l'estació de Lavern, al municipi de Subirats (Alt Penedès) gairebé l'encerten amb això del guió i l'apòstrof. I és que el català és difícil...
Aquesta és del metro de Barcelona. ¿Què li està passant a la pobra preposició "de"? ¿Algú ha percebut aquesta intrusió de l'estructura anglesa "mobile coverage"?
Bé, "and the last but not the least", com dirien els invasors lingüístics, aquesta imatge deplorable de l'estat dels lavabos de noies de la biblioteca de Romàniques de la Universitat de Barcelona, que vindria a ser una metàfora de tot el que he penjat dalt. Que cadascú en tregui les seves conclusions...
9 comentaris:
Mmm, això del japonès a la màquina de la renfe és un expedient x, certament. Algú ens podria dir què hi diu? No sé si en Yuji (el brasiler que comenta a Do de llengua i a en Joan deu Peiroton) llegeix aquest blog, ell t'ho podria dir.
Les fotografies que aportes mostren la teva atenció i manifesten un cop més la poca sensibilitat d'alguns.
Volia també parlar dels lavabos. Dit sigui tot passant que lavabo és el futur del verb rentar en llatí. Així que és una paraula que podem dir orgullosament en català i vol dir rentaré, doncs. Vé de la missa en llatí: quan el mossèn es rentava les mans en una part del ritual resava al mateix temps lavabo bla, bla, bla.
Un altre aspecte relacionat amb els lavabos i la lingüística, són les inscripcions que sovint es troben a les portes dels lavabos d'homes. Des d'aqui volia aprofitar l'ocasió per omplir una llacuna que tinc. Les noies també escriviu a les portes dels lavabos? Els nois ho fan sempre: és un universal. Llavors, estaria bé fer posts sobre algunes qüestions observades a les portes i parets del lavabo, però em penso que no seré jo qui ho faci.
Ha de ser divertit que la cobertura es mogui, pero jo no ho anunciaria com un avenç. M'ha agradat molt lo de fer un post amb els escrits de les portes del lavabo d'homes, perque no sabem si en el de dones passa el mateix. Hi ha coses barrueres pero segur que hi ha alguna cosa que ens fa riure una estona. Encara que suposo que no fa per aquest bloc.
EDUARD: Tens raó, la sensibilitat lingüística d'algunes institucions és nul·la.
Tinc un amic que parla japonès, ja li preguntaré.
Sí, les noies també escrivim a les portes, parets, i fins i tot sostres, dels lavabos. I em fa gràcia que proposis això del post, perquè n'estic fent un recull amb la intenció de fer-ho. Paciència, tot arribarà.
EF: No saps la il·lusió que m'ha fet que comentessis al meu blog.
Això de la "cobertura mòbil" és terrible, però és que cada matí, quan pujo el carrer d'Abd-el-Kader (pel cantó esquerre del parc de les Aigües), coincideixo amb el bus 55 que puja (molt més àgil que jo, evidentment), i la propaganda que té al darrere és d'una nova companyia de mòbils, i diu una cosa semblant a aquesta: "Si no em comprometo amb un tio, molt menys amb un operador mòbil". I jo em pregunto, ¿què és un operador mòbil?
Un operador mòbil és un operador que ha deixat de ser immòbil, suposo...Quant a les cobertures mòbils, són més dificils d'agafar que les altres, clar !!!! En tot cas, el teu missatge m'ha fet riure !!!!
JOAN DEU PEIROTON: Mira, no se m'havia acudit pensar que les cobertures mòbils són més difícils d'agafar que les ¿immòbils?, però ara que ho dius, imagino que els operadors mòbils també ho deuen ser... ¿serà per això que quan truques a l'operador, perquè tens un problema amb el telèfon, passa de tu?
Una abraçada.
Vols dir que un operador mòbil no es un cirurgià que no para quiet?
No se, es una idea...
Una abraçada i molts petonets.
Hola Raquel!
Nada más leer tu entrada ahora mismo me he acordado de que justamente ayer fui a cenar con mi marido al Follia (un restaurante de lo más, aquí en Sant Joan) cuyas cartas muestran una mezcla exquisita de catalán y castellano.
Por ejemplo, puedes pasar de los entrantes a los segundos y más tarde encontrarte con los "postres i infusions". O te ponen "chocolate de la Índia", en fin... Es un tema, el de las interferencias en las cartas de restaurantes, donde también indagar un poco, creo yo. Porque se ve cada cosa.
CONCHA: Sí, el tema cartes de restaurant el tracta la Lingüista Elitista (té un munt d'entrades en les quals fotografia cartes de restaurant, i n'hi ha per caure d'esquena).
Publica un comentari a l'entrada