22/10/08

¿Opacitat o inexistència?

Una discussió lingüística que ve d'antuvi planteja l'opacitat o la inexistència del gènere en llengües com l'anglès. Whorf havia parlat d'un gènere no explícit en l'anglès, i Moreno Cabrera ho corrobora amb el seu Principi d'Opacitat. Segons Moreno Cabrera, l'anglès té gènere morfològic opac, és a dir, els substantius no tenen morf de gènere, però tot i ser opac, de gènere n'hi ha. La manera com ho demostra és afirmant que tot substantiu està relacionat amb un pronom personal he, she, it (i els corresponents possessius, his, her, its).

Ara bé, l'altra bàndol de la discussió (on hi ha morfòlegs com la Valeria Salcioli), consideren que en el moment en què es donen ambigüitats a l'hora d'assignar un d'aquests pronoms, és perquè la llengua no té gènere morfològic. Un exemple d'ambigüitat seria un substantiu com "driver". Si no tenim un referent físic present (la persona que desenvolupa aquest ofici) o discursiu (anteriorment hem esmentat aquesta persona), a l'hora d'assignar-li un pronom no podré triar, ja que desconeixo el sexe d'aquesta persona. A l'escrit ho solucionen amb el doble tractament ("The driver must keep on his/her right. He or she should..."). A l'oral, suposant que es donés un cas d'ambigüitat, el resolen neutralitzant amb la forma no marcada universal: el masculí.

I jo em pregunto, ¿no hi ha cap altra possibilitat? ¿Opacitat o inexistència? O bé l'anglès té gènere morfològic i en aquest cas és opac, o bé no en té. ¿Això és tot? ¿Ningú ha anat més enllà?

14 comentaris:

Dídac López ha dit...

El fet que hi hagi problemes en frases com la que cites (que avui es resolen amb he/she, his/her, o amb l'adopció del gènere masculí -textos conservadors- o del gènere femení -textos PC) mostra que el gènere no és ni opac ni inexistent. De fet, hi ha fins i tot registrada la forma femenina de driver: driveress.

llenguaddicta ha dit...

Que els anglòfons s'hagin tornat tan burros com per seguir amb la pamplina de les feminitzacions (com s'està fent aquí), quan tothom amb dos dits de front pot entendre que la neutralització és natural (no només en gènere sinó també en nombre), no explica si l'anglès té o no té gènere morfològic.

Potser la meva pregunta no és clara: ¿hi ha només dues opcions, a saber, que l'anglès tingui gènere morfològic opac o que simplement no en tingui? ¿Sabeu de cap altra teoria al respecte?

Anònim ha dit...

A mi em falten bases epistemològiques per poder donar suport a una o altra teoria, com ben saps, o fins i tot a una tercera de més innòcua, però hauria de dir que el plantejament de la Valèria em sembla encertat. Jo m'atreviria a dir que en anglès, per sobre del gènere, hi ha una separació més demarcada entre +animat i -animat. Si t'hi fixes, tota aquesta polèmica gira en torn dels +animats: persones i animals, precisament allò que és sexuat i que cal distingir d'alguna manera, sobretot tenint en compte l'època que vivim des del punt de vista socio-cultural en què la qüestió del gènere (a la llum del sexisme) és molt vigent. Ja sé que els pronoms de l'anglès no s'han inventat en el segle XXI però vull dir que ara és quan més cal remarcar la qüestió del gènere, encara que sigui per tal reavaluar-lo. Per això, sempre que trobem construccions del tipus "she driver", em fa l'efecte que el pronom és tan o més important des d'un punt de vista semàntic que pròpiament el nom. En aquesta construcció, el que es pretén remarcar per sobre de tot és el sexe del conductor, que no es tracta pas d'un conductor qualsevol. És com si el pronom adjectivés el nom, cosa que no fan les marques de gènere a les llengües romàniques (i, si m'equivoco, espero que l'Anònim m'ho faci saber!).

No hi ha cap categoria morfològica en anglès que es refereixi a un individu masculí o femení, tret dels pronoms personals (em sembla que són només els personals, oi?) i, és clar, paraules del tipus mother/father, male/female, però ni tan sols d'aquestes se'n pot esbrinar un gènere. I com que una taula, un llibre, un arbre --qualsevol objecte no animat-- no té sexe, tampoc no té cap gènere assignat. Per això he començar per dir que el que sí trobo a l'anglès és, potser, una diferenciació entre animat i no animat. Per tant, jo diria que l'anglès manifesta més aviat una dicotomia mascle-femella, més que no pas un gènere masculí-femení. Però si m'equivoco, si us plau, corregiu-me! :-)

David, el llenguerut

llenguaddicta ha dit...

M'agrada la teva proposta, David. De fet, si agafem la qüestió com una oposició purament sexual (mascle-femella) el "problema" de l'existència o no de gènere morfològic desapareix. Podríem mirar com ho resolen altres llengües "sense" gènere morfològic, si tenen també un pronom neutre (com l'it anglès) per a tot allò no animat.

Tinc entès, però, que en anglès es pot "sexuar" un objecte que tingui un valor per al posseïdor. És a dir, que malgrat correspondre el pronom it quan se'n fa referència, l'emissor tria un he o un she segons li sembla (seria el cas del cotxe propi, per exemple). Està clar que en casos com aquests la tria és del tot arbitrària i no respon a raons lògiques (al meu cotxe li dic Gertru, i per a mi sempre serà "la Gertru").

Eduard Abelenda i Puigvert ha dit...

Ostres, que interessant, no sabia que hi hagués aquestes teories sobre l'anglès. Em fa l'efecte que no és res més que això una qüestió de animat no animat, més aviat. Ho fan amb els abstractes? P ex. "the frendship, she is a complex concept". Això m'ho acabo d'inventar ara mateix, segurament és incorrecte del tot, però és per porovar-ho... Tot tipus de noms haurien de poder ser substituïts pel pronom. Si no es pot amb tots, simplement deu ser això de he/she animats, it no animat, i he i she només indiquen sexe, no genere, que ja sabem que són coses diferents.

llenguaddicta ha dit...

Eduard, ja et trobava a faltar... Doncs no, em sembla que amb els abstractes no ho fan (tret de Déu, que es veu que ara s'ha posat de moda referir-se'n amb un He/She... ¡Diu que fins i tot han reeditat la Bíblia! Poca feina...).

¿I què fan amb els àngels? Perquè de tots és sabut que no tenen sexe... Doncs depèn de l'emissor. La Noa (cantant d'origen israelià que us recomano de tot cor), té una cançó que es diu "Angel", i tota la cançó fa servir el pronom she per a referir-se'n.

Anònim ha dit...

Bloggers,

1. Jo crec que l'anglès no té gènere morfològic. Com a lingüista, em sento més tranquil si el gènere gramatical és una cosa en què poden concordar, p.ex., un substantiu i el determinant que l'acompanya. Aquest requisit, però, no s'acompleix en el cas de l'anglès: només hi ha flexió de gènere als pronoms, que no co-ocorren amb cap substantiu que els el pugui induir. Com a conseqüència, a mi em costaria molt parlar de gènere en el cas de l'anglès. Tothom que em coneix sap que en Moreno Cabrera és un dels meus ídols, però també crec que de vegades és un pèl impulsiu en la defensa de les llengües. Això, tanmateix, se li perdona i de fet se li agraeix, perquè n'hi ha d'altres molt impulsius justament en l'atac a les llengües, v.gr. autors de "manifiestos".

2. No he acabat d'entendre la proposta d'en David, tot i que la conclusió que en treu m'ha semblat encertada. Comença parlant del gènere de l'anglès com una distinció entre [+animat] i [-animat], després afegeix "el que sí trobo a l'anglès és (...) diferenciació entre animat i no animat" i, tanmateix, acaba dient "jo diria que l'anglès manifesta (...) una dicotomia mascle-femella". Estàs dient dues coses diferents: l'animacitat NO equival a gènere (ni sexe ni, per tant, cap dicotomia mascle-femella). L'animacitat ve donada pel fet, per exemple, que en castellà es posi la preposició "a" al complement directe, o en la possibilitat de fer servir el pronom tònic de tercera persona en català ("ell/ella" i els seus plurals típicament no poden designar entitats inanimades). Hi ha llengües que tenen sistemes de classificació nominal basats en el tret d'animacitat i que no tenen res a veure amb el tret de "gènere" entès com a "sexe". Quant a l'anglès, els pronoms personals designen sexe ("he" vs. "she"), però també animacitat, com heu fet notar correctament ("it" vs. "he/she"), tot i que en aquest segon cas només en part, perquè "it" també es pot fer servir amb els animals, la qual cosa sembla descartar una distinció subjacent basada en l'animacitat. L'única oposició que sempre es dóna és la de mascle vs. femella ("he" vs. "she"), per sobre fins i tot de la d'animacitat ("it" no sempre s'oposa a "he" o "she", el lleó pot ser "it" i podria ser alhora "he", en oposició a la lleona. Per tant, "it" i "he/she" tenen distribució paral·lela, no complementària).

3. Aquests problemes amb l'animacitat no obstant, és certa l'altra proposta d'en David (i per això he dit que en feia dues), en virtut de la qual el que hi ha aquí és sexe (però sense animacitat, sisplau!). Efectivament, el que té l'anglès a) no és gènere (per 1, vs. Moreno Cabrera) b) ni animacitat (per la neutralització de la distinció a "it"), sinó c) sexe (per reductio ad absurdum). Igual com, en el cas de les llengües amb gènere, no s'ha de confondre gènere i sexe (que "cistell" sigui masculí no vol dir que un cistell tingui tita), tampoc en el cas de les llengües sense gènere no s'ha de confondre amb gènere el que no és sinó sexe, a saber, el fet que, quan s'escau, es faci servir un pronom, "he", per a entitats [+mascle], i un altre, "she", per a entitats [+femella]. Com veiem, aquesta distinció és sexual, no de gènere.

4. Diuen que l'anglès admet l'ús de "she" per pronominalitzar països, vaixells, màquines i cotxes. Tot i això, sembla que són usos marcats i obsolets.


Lletraferit

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit:

1. ...v.g. autors de "manifiestos" a qui regalen premis Planeta...

2. L'anglès no és cap cosa de l'altre món quant al fet de tenir un pronom per a les coses inanimades i els animals (quan interessa, o més aviat, quan no és rellevant el sexe). En nama (llengua khoisan amb flexió de gènere) tenen un afix per a tot allò inanimat i a més, tots els animals quan no cal especificar-ne el sexe (com deia la Valeria a classe, si t'ha mossegat un xacal, poc m'importa si era mascle o femella).

4. La "personificació" d'objectes en anglès no té res d'obsolet. Ahir vaig veure una pel•li molt maca, basada en un llibre encara més maco: The kite runner (traduït aquí Cometas en el cielo). Dos dels personatges afgans -consti que els actors són afgans d'EUA, per l'accent era obvi- estaven parlant d'una casa on la família del més jove dels dos havia viscut tota la vida, fins que els russos els van foragitar. L'altre, el més gran, li diu: "She [la casa] was all he had" (em perdonareu que no trasncrigui exactament la frase, però és que ja l'he tornada al videoclub).

Val a dir que va resultar estrany, d'altra banda, sentir els dos personatges parlant-se en anglès, el dia que es retroben per primer cop en 30 anys després d'haver-se separat per la invasió russa. La conversa va començar en afganès (suposo que era afganès), però en un moment donat es passen a l'anglès (i no perquè el públic americà hagués de llegir menys -com passa a Vicky Cristina Barcelona-, aquest és un canvi de codi motivat per un llibre que l'home jove dóna al gran i està escrit en anglès), i ja s'hi queden fins al final de la conversa.

Per concloure, la proposta del David em sembla interessant, tot i que li falta polir-la una mica.

David ha dit...

Hola Lletraferit!

L'expectativa de la teva resposta em tenia aquí encuriosit... :-)

Segurament no m'hauré expressat prou bé perquè la meva intenció en cap moment ha estat la de fer un paral·lelisme entre +animat/-animat i mascle/femella, com sembla que he insinuat, segons el teu comentari. Tampoc en cap moment he volgut barrejar el concepte de gènere amb el de sexe. Sé que aquesta és una confusió freqüent però no crec que la faci. Així i tot, voldria aprofitar per fer una altra proposta d'aproximació a aquesta qüestió:

1) Crec que tens raó en afirmar d'una forma [gairebé] categòrica que l'anglès no té gènere morfològic perquè tenir-ne suposaria que hi hagués una concordança entre nom i pronom, determinant i adjectiu. Fins i tot si fos opac hi hauria alguna concordança (la determinació, per exemple).
Aquest seria un plantejament estrictament morfològic.

2) Si volguéssim insistir en una possible presència de gènere en anglès, podríem tenir en compte característiques extralingüístiques tals com la motivació semàntica, per exemple. Crec que podem dir que l'anglès disposa d'un ventall de pronoms que li permeten especificar el sexe: he per al masculí, she per al femení i it per a un "no-sexe". (Fixa't, Anònim, que amb això no m'estic referint al gènere!). Així, doncs, potser ens podríem aventurar a considerar una primera distinció de gènere entre +animat i -animat, en què els mots animats es referirien a entitats dotades de voluntat pròpia (és a dir, persones i animals), i tota la resta entraria en el concepte de -animat i li correspondria el pronom it. Hi hauria, després, un segon nus que sortiria dels +animats i es dividiria en +humà/-humà. Als +humans els assignaríem els pronoms corresponents (he, she), els quals estarien associats a un sexe masculí o femení--que no és el mateix que gènere!--. Als -humans, però, els assignaríem el pronom it. Aquí caldria remarcar que quan ens referim a un cotxe en femení, aprofitant l'exemple de la Llenguaddicta, o quan els americans s'adrecen a les seves armes pel nom de les seves filles (!!!), el que estem fent és personificar un objecte que, en realitat, no és ni mascle ni femella. El dotem de qualitats humanes i ens hi referim amb els pronoms dels +animats. L'oposició entre els respectius pronoms no es perd. I també és cert que, d'acord amb l'esquema que proposo, el pronom it seria comú tant als [+animat, -humà] com als [-animat]. No és difícil d'entendre que a un animal se li assigni el mateix pronom que assignem als objectes, o, en tot cas, que se'l vulgui diferenciar del tracte preferencial que es dóna als humans.

Què us sembla ara?

David

Anònim ha dit...

Bloggers,

A mi m'ha agradat la darrera proposta de la Llenguaddicta. De fet, el que ella diu del khoisan és aplicable a les nostres llengües: nosaltres també fem servir un gènere per defecte (masculí) quan no és rellevant o ens és desconegut el sexe d'un animal, p.ex. "Hi havia un gos que es va passar tota la tarda bordant" (on el gos en qüestió podria ser tant mascle com femella, sense que l'oració perdi per això naturalitat).

Per tant, entenc que a l'anglès hi ha el mateix:

a. Tot allò sexuat és susceptible de pronominalitzar-se amb "he/she", independentment que sigui humà, animal o alienígena ;-)

b. Tot allò el sexe de la qual cosa sigui irrellevant o ens sigui desconegut, es tracti ja dels animals que mosseguen la Valèria Salcioli ;-) o d'una taula (de la qual, de fet, no sabem el sexe perquè tampoc no en té! -en tot cas, tindria gènere gramatical-), es pronominalitza amb "it".

c. D'això se segueix que es tractaria simplement d'un sistema pronominal sensible al sexe del referent (incloent-hi naturalment l'opció neutre "it", no marcada i de sexe desconegut o irrellevant): igual com els demostratius lexicalitzen la proximitat o llunyania relativa, els pronoms personals de l'anglès lexicalitzen el sexe, però això no s'ha de confondre amb gènere gramatical.

d. Llenguaddicta, està molt bé que a la pel·li que has vist la gent fes servir "she" per referir-se a la casa. Jo ahir a la nit vaig veure una altra pel·li en què hi havia uns paios anomenats Necromongers que anaven pels planetes i, si la població no se'ls sotmetia, els destruïen. En una escena, el prota mata un garrulo clavant-li una tassa de cafè. Ara, per més que tot això surti a la pel·li jo, però, no m'ho crec ;-)

Ara seriosament, llegeixo tonelades de premsa i quatre articles en anglès cada dia i, per bé que és indubtable que l'ús de "she" per a certes entitats no prototípiques es manté, m'atreveixo a dir que la freqüència d'ús d'aquesta construcció és baixa i està en descens.

Ara, si t'hi vols amoïnar, no t'ho discutiré pas. Jo continuaré les meves pel·lis de Necromongers i tots contents ;-)


Lletraferit

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, és obvi que no tot el que surt a les pel·lis és cert. I no era aquesta la meva lectura... (Please...). Però el guió l'ha escrit un iankee, i dic jo que bé deu conèixer la seva llengua. Si usa un "she" en aquest context no deu ser res fora del que és habitual. És igual, només volia aclarir-ho.

(Per cert, és millor que en lloc d'usar l'opció Anònim en escriure els comentaris cliquis l'opció Nom/URL, on podràs escriure "Lletraferit" i sabrem qui ets abans de començar a llegir. Gràcies.)

Bé, crec que hauré de donar per bona la teoria de la no existència de gènere morfològic en anglès... Snif!

Lletraferit ha dit...

Bloggers,

Llenguaddicta, vaig entendre perfectament el que deies quant a la pel·li, i ja sé que no era la lectura que n'estaves fent. Només feia broma (convenientment cobert per un emoticon per evitar malentesos). És que si no el blog surt massa seriós, sempre parlant de paradigmes i hipòtesis ;-)

D'altra banda, et faig cas quant a allò del nom i poso "Lletraferit" a l'encapçalament.

A més, d'aquesta manera puc tornar a signar com


L'Anònim

llenguaddicta ha dit...

Vaja, eres tu tot aquest temps... Ja m'estranyava a mi... Però que jo sàpiga Bruce Wayne només és Batman. Accepto el trastorn bipolar, però una personalitat múltiple... és massa.

Lletraferit ha dit...

Qüestions de màrqueting corporatiu ;-) Ja saps, estratègies, sinèrgies. S'ha de diversificar. Quan una marca no acompleix uns objectius determinats, te n'inventes una altra, p.ex. Toyota i Lexus, la mateixa empresa, diferents marques. Com ara també Coca Cola, Fanta i Aquàrius, totes de The Coca-Cola Company, etc. Com veus, no sóc el primer del mercat a fer-ho.

I tu pots comprar el producte que més t'agradi, Anònim o Lletraferit ;-)


L'Anònim