Indignant

L'editorial Barcanova diu en el llibre de Lengua Castellana de 2n d'ESO: "En España se hablan cuatro lenguas: castellano, catalán, gallego y vasco". Punt. No es parla de l'astur-lleonés, ni de l'aranès, ni del murciano, ni de l'andalú, ni del caló, ni molt menys de les llengües de signes de l'Estat. ¿Què estem ensenyant als alumnes de 15 anys? ¿Els estem ensenyant el món tal com és o tal com a alguns els agradaria que fos? ¿Quina mena de perfil busquen els editors de Barcanova a l'hora de triar els seus redactors? ¿De debò és tan esbojarrat donar bé la informació? No dic que els nens de 15 anys hagin de saber-se la llista de totes les llengües que es parlen a l'Estat, però com a mínim que sàpiguen que existeixen, ¿no?

ADDENDA: Segons el mateix llibre de la mateixa editorial, l'andalús, l'extremeny i el murciano són dialectes del castellà... El cas és que, com passa sovint, diuen "andalús", "murciano" i "extremeny" a les variants regionals del castellà en aquelles zones de la península. Però, ¿oi que a ningú se li acudiria dir que el basc, el català i el gallec són dialectes del castellà? (Bé, sabem que sí, que aquestes bestieses s'han arribat a dir). Consulteu el llibre Llengües ignorades, de Jordi F. Fernández i Gorka Redondo (editat per Mnemosine) i sabreu de què parlo.