7/8/09

Els ex

Nova detenció d'un exalt
càrrec del govern Matas pel
"cas Palma Arena"


Aquest era el titular d'avui d'una notícia al web del 3/24, amb la partició de línia tal com l'he escrita. Un comença a llegir "Nova detenció d'un exalt", i quan arriba a "càrrec", ¿com és que costa entendre el concepte? Morfològicament (basant-nos a més en motius semàntics) hauríem de dir que "alt càrrec" és una paraula. Un compost, si voleu. La norma diu que, eliminats els guions que unien prefixos com aquest al mot al qual modifiquen, cal escriure "ex" i "alt", en aquest cas, tot junt. ¿Cal? ¿És encertat? Unint "ex" a l'adjectiu, ¿està modificant només a aquest o a tot el compost? ¿No s'entendria molt més i a la primera vist així: "ex alt càrrec"? ¿Què me'n dieu?

17 comentaris:

laeulalia ha dit...

A mi aixo de exalt em sona a exaltat, que tot i que no se si s'escriu exactamente aixi en catala, penso que els hi escau prou be a tots aquests exaltats que hi ha en aquest pais.
Un petonas.

David ha dit...

Jo diria que "modificar" és un verb transitiu i que, per tant, la preposició "a" no hi pinta res. ;-)
A part d'això, crec que tens tota la raó: la forma "exalt càrrec" és més lletja que un pecat i dubto molt que sigui correcta. Hi ha una norma de l'ús del guionet que diu que se'l pot fer servir per remarcar un element d'una paraula composta (l'exemple que en donen és "retreure" i "re-treure", que tenen valors semàntics diferents. Em sembla que aquest mateix exemple il·lustra una altra norma que diu que se'l pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia... De manera que jo advocaria per la forma "ex-alt càrrec", que segueix sent horrible als ulls però com a mínim resoldria l'ambigüitat. És més, tal com dius, si uneixes el prefix a l'adjectiu estàs restant importància al nom, el qual hauria de tenir prioritat en un mot compost format per nom i adjectiu...

Lletraferit ha dit...

"Jo diria que "modificar" és un verb transitiu i que, per tant, la preposició "a" no hi pinta res. ;-)"

Com casquen.

"Hi ha una norma de l'ús del guionet que diu que se'l pot fer servir per remarcar un element d'una paraula composta (...) que tenen valors semàntics diferents."

L'us diacritic del guionet em semblaria molt raonable en aquest context, tot i que jo no veig el problema de no posar-lo;: ja diem "antic alt carrec" sense cap guionet, i aqui "antic" i "ex" son perfectament sinonims.

"se'l pot utilitzar"

David, fa gracia que critiquessis la Llenguaddicta pel seu "modificar A" i tu ara posis aquesta passiva reflexa amb clitic. A la frase "X es pot utilitzar", X (sense marca), ja seria un complemenet directe. Estas afegint una marca innecessaria (compara, parlant d'un cotxe, "Es pot veure" versus "Se'l pot veure"; ara posa l'expletiu: "El cotxe es pot veure" versus "Al cotxe se'l pot veure" i *"El cotxe se'l pot veure"). Mateix error :-)

"jo advocaria per la forma "ex-alt càrrec"

Despres de pensar-hi, a mi el que em sembla improcedent es que el prefix hagi d'estar ortograficament mes directament connectat al compost que el propi adjectiu. A mi el que em sobra es l'espai entre "alt" i "carrec". O ens posem productius o no ens posem productius: aquest "alt" es pot veure tan prefix com "ex". Que un tingui flexio i l'altre no, es un accident, ambdos son modificadors del nucli. Seria com atorgar diferent entitat sintactica a un adverbi que modifica un verb i a un sintagma adverbial que tambe modifica un verb: son distribucionalment el mateix (etimologia i convencio a banda). Funcionalment, per tant, o adoptem la solucio alemanya (fem el compost "altcarrec"; despres, "exaltcarrec", i aixi fins assolir la paraula mes llarga del mon :-D), o adoptem la solucio analitica (i.e. ex alt carrec) i tallem per on vulguem. Pero fer l'analitic amb "alt [carrec]" i el sintetic amb "ex[alt carrec]" perque "alt" ens sembla mes paraula, es bastant "RAE", per dir-ho d'alguna manera.

"És més, tal com dius, si uneixes el prefix a l'adjectiu (...)"

Pero aleshores que proposes? "Alt excarrec"? Incorrecte, perque aixo seria algu que ha esdevingut honorable despres d'haver sortit del carrec (possible, pero molt diferent! :-D). "Alt carrec-ex"? Et carregues la morfologia del catala. De fet, composicionalment, l'ex d'"ex[alt carrec]" no modifica "alt", com tu sembles assumir per contiguitat, sino "carrec", com correctament suggereixes quan identifiques el nucli de l'expressio. Ja sabem que l'estructura jerarquica de les llengues implica que les relacions de contiguitat no equivalen necessariament a relacions de modificacio (ni el contrari).

llenguaddicta ha dit...

Eulàlia, ens ha passat el mateix. Tot i que "exalt" no és una paraula que trobis al diccionari, el primer que et ve al cap és "exaltació". I fa de mal veure (i entendre) en aquest context.

David, crec que el Lletraferit t'ha contestat per mi. Jo sóc partidària de mantenir el guionet en casos molt comptats, i gairebé més per motius sentimentals (cas de "betes-i-fils", "ziga-zaga" i similars) que no pas lingüístics, com seria el cas del "no-res" (l'opció sense guionet seria "norres", i em sembla horrible). Per tant, tota la resta, com molt bé ens diu el Lletraferit, o fem compostos o deixem les paraules separades. "Alt càrrec" és tan compost com "gos guia". ¿Què fem amb aquests compostos? Especialment amb els primers. Jo triaria l'opció alemanya: eliminar espais i fer "altcàrrec", que acabaria sent "alcàrrec" per caiguda evident de la grafia que, com diuen els nens a escola, "no sona". ¿I què fem amb l'adjectiu "ex"? Perquè, per a mi, això és un adjectiu com una catedral. Jo optaria per mantenir-lo al marge del nom: "ex alcàrrec", "ex marit", "ex alumne".

llenguaddicta ha dit...

Lletraferit, no siguis tan dur amb el David: m'afalaga que un portuguès em corregeixi en la meva llengua. Em fa sentir esperança... ¡Llarga vida al català!

Per cert, ¿sabíeu que existeix la traducció d'El Petit Príncep al valencià? El mes que ve hi he d'anar, ja el buscaré i tindrem una discusió interessant sobre per què li diem "valencià" quan volem dir-ne "català" (o de com les llengües perden parlants, quantitativament, perquè canviem el nom de la cosa -llengua-).

el dimoni esbotzegat ha dit...

És que en català tenim tantes coses pengim-penjam...

Jo no optaria per deixar-ho separat, perquè ho trobo una mica il·lògic si considerem que "ex" és un prefix: sent així, ha d'anar unit a alguna cosa. Sí que optaria pel prefix, però com que hauria de modificar tot el sintagma, em plantejo si potser hauríem d'escriure "ex-alt-càrrec".

No ho sé; en qualsevol cas, voto fermament per l'ús de guionet en casos de desambigüitat com aquest, o com l'antigament esmentat de "re-treure" o també per diferenciar "exportador" d'"ex-portador". Penso que ha de tenir prioritat la claredat lèxica, que l'ortografia no ha d'estar feta per confondre i ha de contemplar casos així. I ja de pas per poder escriure coses amb cara i ulls, que encara pateixo per escriure "super-d'hora".

llenguaddicta ha dit...

Em sap greu, dimoni, però si consideres "ex" un prefix, ¿com és que puc parlar del meu ex? Si fos un prefix, no podria usar-lo tot sol, sense res a què unir-lo, ¿oi?

David ha dit...

PART I

Lletraferit, per una vegada --l'excepció que confirma la regla!-- em sembla que o bé has llegit el meu comentari massa a corre-cuita o bé n'has escrit el teu de la mateixa manera, a corre-cuita. Ho dic perquè m'estranya que expressis idees que jo en cap moment he formulat com a meves...

Per començar, tot i que suposo que ho hauràs dit una mica en broma, jo no he pas criticat la Llenguaddicta en cap moment. Jo diria més aviat que li he fet una aclucada d'ull per haver comès un error molt recorrent i perfectament justificable, essent vosaltres parlants, com sou, de castellà i català. Aquest és un error en què jo no acostumo a caure simplement perquè en portuguès passa el mateix que en català, que l'objecte directe, per norma, no porta preposició; en canvi, en castellà, sí, i per això dic que és justificable que vosaltres patiu d'aquesta interferència. Però malgrat sigui cert que li he feta aquesta correcció, m'estranya que del meu comentari es desprengui que l'estava criticant o cascant...

Després, quan dius que potser seria preferible no posar guió... l'error del teu raonament, al meu entendre, és posar en lloc d'igualtat "antic" i "ex", perquè si bé és cert que són equivalents en aquest context, ho són només a nivell semàntic, ja que morfològicament no es comporten de la mateixa manera. Segons la norma que la Llenguaddicta ha esmentat, l'"ex" s'ha d'unir al mot que afecta; en canvi, "antic", almenys que jo sàpiga, no s'uneix mai, de manera que el que pot ser una solució viable en un cas, no ho és en un altre. Val a dir, també, que la forma que suggereixo amb guió no m'agrada, tal com dic al final del meu comentari. La meva proposta era només un pal·liatiu per resoldre l'ambigüitat de "exalt".

"se'l pot utilitzar"
La correcció que em fas és el principal factor que em du a pensar que has llegit el meu comentari sense parar-hi gaire atenció (o això, o vaig realment perdut en sintaxi catalana!)
La meva frase era "Em sembla que aquest mateix exemple il·lustra una altra norma que diu que se'l pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia...". Si t'hi fixes, la meva frase, sense el clític, no tindria sentit! L'exemple que dónes de "el cotxe se'l pot veure" no té res a veure amb la frase que vaig construir perquè l'objecte directe (que al teu exemple és "cotxe" i a la meva frase és el guionet) no surt en tota la frase i, per tant, l'he de referir per força. És més! Podria sortir-hi i seguiria estant correcta. Fixa't que la frase està construïda per subordinació i el clític surt a dins d'una oració de relatiu, de manera que jo podria haver dit "Em sembla que aquest mateix exemple [d'ús del guionet] il·lustra una altra norma que diu que se'l pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia...", i aquesta frase seria perfectament correcta i gramatical! Torno a dir: o és així, o estic realment "peix" en sintaxi catalana...

David ha dit...

PART II

Respecte la teva reflexió sobre les solucions analítica i sintètica, et dono tota la raó sense reserves. Torno a dir: la meva proposta d'afegir "ex" a "alt" amb guió és horrible, com ja ho he dit abans, però es deu al següent raonament: si, tal com diu la Llenguaddicta, la norma indica que "ex" s'ha de fusionar amb el mot que modifica (i sóc conscient que el mot que s'hauria de modificar és "càrrec"), i perquè la composicionalitat és jeràrquica, "ex" s'hauria de fusionar amb "alt". Davant d'això, la meva proposta era simplement ficar-hi un guionet al mig per anul·lar l'ambigüitat del mot resultant, "exalt". Ara bé, si de mi depengués, la forma seria, posats a triar, "exaltcàrrec" en primer lloc i "ex alt càrrec" en segon. Ara, no em preguntis per què prefereixo una solució a l'altra...

Finalment, quan em cites en els termes "És més, tal com dius, si uneixes el prefix a l'adjectiu (...)", em sembla que en realitat et refereixes a la part en què dic "[el nom] hauria de tenir prioritat en un mot compost format per nom i adjectiu...". Només això explica que hagis contestat a la pregunta que tu mateix formules ("Pero aleshores que proposes?") de la manera en què ho fas. Jo em referia al que ja he dit abans, que el nom és el nucli d'un compost d'aquestes característiques, i que la forma "ex-alt càrrec" que jo mateix proposo no em satisfà, perquè sembla que expressi la idea de [[ex alt] càrrec] en lloc de [ex [alt càrrec]]. És només en aquest sentit que dic que "ex" modifica "alt". Entenc que en aquest cas no m'he expressat especialment bé, però amb "prioritat" jo volia emfatitzar la seva naturalesa de nucli. No em referia, com em sembla que has entès, a la seva prioritat a l'hora d'afegir-hi afixos. Què proposo? Espero haver-ho deixat clar aquesta vegada...

Llenguaddicta, si fas teves les paraules del Lletraferit, no et demanaré pas disculpes per haver-te criticat o cascat perquè entenc pel teu segon comentari que no ho has pres així. De totes maneres, la resta d'aquesta resposta meva també val per tu. Per últim, si realment es confirma que l'embolic és tot de collita pròpia, és a dir, si res del que dic segueix tenint sentit o validesa, els demano disculpes als dos. Però clar, m'hi haureu de convèncer! :-)

David ha dit...

Per cert, on dic "emfatitzar" vull dir "emfasitzar". És que no m'acostumo a aquesta paraula...

Lletraferit ha dit...

Hola,

Perdona David si t'he semblat dur, no era pas la meva intencio. De fet, l'observacio que vaig fer tambe es valida en el meu cas (jo tambe tendeixo a fer aquesta mena d'errors amb preposicio/clitic, donada la meva L1). No pretenia donar llicons sino simplement fer notar un fet habitual. Em disculpo si he semblat desproporcionat.

"Jo no optaria per deixar-ho separat, (...) si considerem que "ex" és un prefix [i] ha d'anar unit a alguna cosa."

Entenc el punt de vista del dimoni. Ara, si el criteri ha de ser la dependencia estructural (i.e. l'"haver d'anar unit a alguna cosa"), aleshores tambe hauriem d'unir adjectius a substantius, i no nomes en compostos, sino sempre, perque sempre en depenen. Ara, aixo ens deixaria les oracions sense espais i seria una bestiesa, ortograficament parlant. El criteri de dependencia no sembla suficient. Em fa l'efecte que aqui el factor determinant es la possibilitat de flexionar el mot (no pot ser la seva carrega semantica perque "ex" en tindria tanta com "antic"), pero tampoc aquesta no constitueix una rao valida per unir el prefix a la paraula, perque mira el que passa amb les preposicions (tampoc no les unim, tot i que tampoc no tenen flexio). Jo el que crec es que aqui la normativa perd el nord perque es troba amb una particula morfologicament molt semblant a les preposicions que, tanmateix, no canvia la categoria del mot que modifica ("carrec" i "ex carrec" son ambdos substantius, versus "carrec" i e.g. "amb carrec"). Llavors, com morfologicament tens una particula, pero com aquesta perticula no es comporta com una preposicio, vols fer-la ortograficament diferent de les preposicions (via guionet o sense deixar espai), tot i que morfologicament parlant son el mateix, i moltes vegades son etimologicament la mateixa paraula (i si tens en compte que a) alguns prefixos/sufixos *tambe* canvien la categoria morfosintactica del seus nuclis, v.gr. -itzar, i que b) en moltes llengues, el que a unes son preposicions a altres s'escriu efectivament sense espai i unit al mot flexionat: "amb l'home" vs. "homine", aleshores la distincio s'esmicola).

Recordo que a Morfologia General ho passavem forca malament per definir criteris categorials que fossin alhora justament categorics. Personalment, jo crec que nomes hi ha substantius/conceptes i la resta de categories son lexicaliztacions basades en adaptacions funcionals als diferents contextos. De fet, la morfologia es una alternativa relativament pedant a la composicionalitat ("fer internacional" > "internacionalitzar"), i es normal que la gent trobi estranys els prefixos i sufixos havent-hi preposicions, perque de fet son preposicions d'un altre temps que han caigut en desus i a que nomes els intel.lectuals del moment recorren.

Llenguaddicta, dius:

"si consideres "ex" un prefix, ¿com és que puc parlar del meu ex?"

Pero si es un homonim! No pots dir que, a "cap cosa", "cap" *no* es un indefinit perque existeix "el cap", on tampoc no es un indefinit sino un nom. Son dues coses diferents: l'"ex" de que tu parles es una apocope i ja no esta morfologicament relacionat amb el prefix perque el prefix el pots aplicar a qualsevol mot (e.g. "l'ex-president"), mentre que la forma apocopada "He vist el meu ex" seria molt marginal com a substitut de "He vist el meu ex(president)". "Ex" com a tal esta fortament lexicalitzat com a "ex-parella", la qual cosa indica que ha perdut el seu caracter de sufix. El sufix, per la seva banda, ha passat a ser-ne un homonim, d'aquest substantiu apocopat.

Lletraferit ha dit...

Possiblement considerar "ex" a "ex-alt carrec" un adjectiu sigui morfologicament un pel radical, en la mesura en que hagin d'existir categories morfologiques diferenciades. Tambe es cert, pero, que hi ha categories morfologiques mes solides que d'altres, com ara Nom vs. Verb, en oposicio a conjuncio vs. preposicio vs. adverbi vs. prefix vs. sufix vs. adjectiu. De fet, totes aquestes darreres es poden neutralitzar perfectament:

els homes d'abans = adjectiu
abans de la pel.licula = preposicio
fer-ho abans = adverbi
abans que comenci la pel.licula = conjuncio

El que canvia es el context sintactic, no la suposada categoria d'"abans", que inherenment no es res, llevat que vulguis proposar quatre homonims funcionals identics amb exactament el mateix significat (la qual cosa es una bogeria teorica). El que tens es una particula infraespecificada per a categoria que pot modificar un nom (sense canviar-li la categoria -adjectiu- o canviant-la-hi i convertint-lo en una frase adverbial -preposicio-) o un verb (sense canviar la categoria -adverbi- o modificar un verb i convertir-lo en una subordinada adverbial -conjuncio-), respectivament.

L'unica rao que no trobem "abans" com a prefix es que el bloqueja "pre-", i l'unica rao que no el trobem com a sufix es que el catala es una llengua SVO (digui el que digui la Joana Rossello).

Per tant, jo crec que la diferencia morfologica entre les categories: particula - conjuncio - preposicio - adjectiu - prefix - sufix - adverbi, es accidental i nomes es pot teoritzar de manera rellevant mitjancant metodes quantificacionals.

Lletraferit ha dit...

David,

Dius: "la meva frase, sense el clític, no tindria sentit" tot parlant de la frase:

"Em sembla que aquest mateix exemple il·lustra una altra norma que diu que se'l pot utilitzar..."

Llevat que estigui interpretant la teva oracio d'una manera erronia, el redactat estandard seria el seguent:

"Em sembla que aquest mateix exemple il.lustra una altra norma que diu que es pot utilitzar..."

on el que s'utilitza es o l'exemple o allo de que aquest es exemple. Si la interpretacio es efectivament aquesta, aleshores a mi la versio sense insercio de clitic em resulta mes natural (com ara a "L'exemple il.lustra una norma que diu que (aquest exemple) es pot..."), per be que podria ser que efectivament les meves intuicions m'estiguessin traint un altre cop.

I tens rao, el meu us de "Com casquen" era purament ludic, no pretenia donar a entendre que estiguessis criticant la Llenguaddicta de cap manera destructiva. Soc alhora conscient i partidari del bon rotllo d'aquest blog i no tinc pas la intencio de trencar-lo ni questionar-lo de cap manera.

David ha dit...

Lletraferit,

Gràcies per la teva resposta, sobretot perquè ara he entès, finalment, on rau la confusió, i és que has interpretat que el pronom substituïa "aquest exemple" quan, en realitat, substitueix "el guionet"! :-) És el guionet, el que es pot utilitzar allà on sigui, no l'exemple pròpiament dit! hehehe! I mira que ho dic:

"[...] perquè l'objecte directe (que al teu exemple és "cotxe" i a la meva frase és el guionet) no surt en tota la frase [...]"

I, al text original:

"[...] Hi ha una norma de l'ús del guionet que diu que se'l [és a dir, el guionet] pot fer servir per remarcar un element d'una paraula composta [...]. Em sembla que aquest mateix exemple il·lustra una altra norma que diu que se'l [és a dir, un altre cop el guionet] pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia..."

Tot i així, i sense voler posar més llenya al foc, continuo sense estar d'acord amb tu, em sap greu... Dius que la frase et sonaria més natural (amb el benentès que el clític substituiria "l'exemple" o la cosa exemplificada per l'exemple, amb perdó de la redundància) d'aquesta manera:

"L'exemple il.lustra una norma que diu que es pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia..."

...Però jo em quedo sense saber què es pot utilitzar! Quin és l'objecte directe?: l'exemple?, la norma?, una cosa que no hagi estat mencionada abans, com una forquilla, un ferro en brasa, un got de plàstic??... I això passa perquè tens una oració de relatiu construïda amb un verb transitiu i no indiques quin n'és l'objecte directe. L'has d'especificar per força o tindràs una frase coixa i ambigua.

Al final tindré raó i tot: ho has llegit a corre-cuita! :-) Però no deus haver estat l'únic, perquè em sembla que la Llenguaddicta ha fet exactament el mateix que tu! Dolentots... ;-)

Lletraferit ha dit...

David,

No em vull posar gaire pesat amb una qüestió que per mi era purament tangencial, tot i que d'altra banda entenc que t'emprenyi que et corregeixin i em disculpo novament si he ferit el teu orgull.

Dit això, i en el terreny purament sintàctic, que el referent de l'expressió en qüestió sigui un substantiu o un altre, no afecta la pertinència o no de l'ús del clític. Noti's:

1) Aquest llibre/Aquest cotxe/Aquest guionet no es pot fer servir

2) *Aquest llibre/Aquest cotxe/Aquest guionet no se'l pot fer servir

Sigui quin sigui l'antecedent de l'anàfora, la inserció del clític a la passiva reflexa només podria venir legitimat per una interpretació marcada, com ara a:

3) Al meu gat no se'l pot sorprendre fàcilment (vs. *El meu gat no se'l pot sorprendre fàcilment)

Si he entès bé, la teva argumentació va en la línia de canviar la unitat lèxica que fa de referent, però no justifiques per què un substantiu requeriria clític i uns altres, en canvi, no. Normativament, cap en requeriria, i la variant amb clític només té sentit en un context en què estàs pronominalitzant un acusatiu subjacent que, tanmateix, a la passiva reflexa no és gramatical (normativament parlant. Jo no hi estic d'acord, amb aquesta anàlisi, però per raons personals).

"..Però jo em quedo sense saber què es pot utilitzar! Quin és l'objecte directe?: l'exemple?, la norma?..."

La presència del clític tampoc no ho arregla gaire: tens tres masculins singulars en el context immeidat: "ús", "exemple" i "guionet". La capacitat desambiguadora del clític és força discutible en aquest cas.

"I això passa perquè tens una oració de relatiu construïda amb un verb transitiu"

Però l'estructura de "se'l" és a la completiva, no a la relativa.

"no indiques quin n'és l'objecte directe."

La passiva reflexa no té objecte directe, d'aquí la inadequació del clític. L'estructura és "X es pot fer servir per...", no "X se'l pot fer servir per..."

el dimoni esbotzegat ha dit...

Ep, respecte al meu comentari: considero que ex és un prefix en tota regla que cal unir-lo en tota regla a una paraula, com ara "exnòvio" o "exxicot" (mira!, un altre dels moments en què demanaria clemència a l'IEC i que ens hi deixessin posar un guionet).

Ara bé, si parlem d'un substantiu que s'ha creat, com ara "el meu ex" o "els meus exs", això ja són històries d'un altre conte, no? En aquest cas, "ex" significa "exnòvio", i ja no és comparable al cas que tractem en el teu article perquè ha deixat de ser un simple prefix per esdevenir, en aquest cas concret, tot un substantiu.

David ha dit...

Lletraferit, estic completament perdut en aquesta conversa... Llegeixo els teus comentaris i em quedo amb la sensació que tu no llegeixes els meus més que superficialment, que el meu missatge, per algun motiu, no arriba, que no em sé explicar... no ho sé. De totes formes, si argumento no és perquè m'emprenyi que em corregeixin o perquè tingui l'orgull ferit (per cert, crec que seria bo evitar aquest tipus de ganivets encoberts perquè el mateix es podria dir de tu). De fet, d'entre molts defectes que tinc, una qualitat que em sé reconèixer és que quan em demostren que no tinc raó, ho accepto sense espeternegar gaire, i t'he de dir que fins ara, quan alguna vegada em vas corregir en aquest blog o puntualitzar alguna qüestió, jo em vaig quedar no només convençut sinó agraït. Et tinc per algú que en sap, algú de qui puc aprendre, i m'encanta la teva forma d'expressar-te, plena de tecnicismes que em deixen enlluernat i que sonen com campanetes a les meves orelles! :-)

Dius "[...] que el referent [...] sigui un substantiu o un altre, no afecta [...]", i després "[...] no justifiques per què un substantiu requeriria clític i uns altres, en canvi, no.", i jo aquí ja estic perdut! No tinc la més remota idea d'on surt aquest argument! Em sembla que ni tan sols he insinuat això... Jo només dic que aquella oració queda coixa sense l'OD, el qual serà el substantiu que sigui o tindrà la categoria que tingui, però en cap moment dic que la presència del clític depèn del fet de ser un element o un altre. Ja sé que l'exemple "Aquest llibre/Aquest cotxe/Aquest guionet no es pot fer servir" és correcte i l'altre no, i no entenc per què insisteixes a comparar la meva frase amb l'estructura de "*El meu gat no se'l pot sorprendre fàcilment", que és evidentment incorrecta... La meva frase no té res a veure a l'exemple que dónes, sinó que equival al següent:

"Em sembla que aquest mateix exemple il·lustra una altra norma que diu que el guionet es pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia..."

Oi que aquesta estructura et sembla bé? Doncs, l'única diferència entre aquesta i la de la meva frase és que vaig substituir "el guionet" pel pronom corresponent.

Dius "La presència del clític tampoc no ho arregla gaire: tens tres masculins singulars en el context immeidat: "ús", "exemple" i "guionet". La capacitat desambiguadora del clític és força discutible en aquest cas." Això, Lletraferit, és fer trampa! :-) Estic segur que saps perfectament que en un context més ample --és a dir, si tens en compte el context-- s'entén perfectament que l'element anafòric que ja vinc arrossegant d'enrere és "el guionet". Només parlo del guionet; no parlo de res més!

Dius "Però l'estructura de "se'l" és a la completiva, no a la relativa."; aquí tornes a fer trampa! Tot i que això és un detall que aporta ben poc a la nostra discussió... Però vaja, sí, és cert que tècnicament l'estructura "se'l" està a la completiva, però aquesta oració està a dins d'una estructura molt més gran i molt més important que és l'oració de relatiu! Aquest període està construït per subordinació justament perquè hi ha una oració de relatiu, no per la completiva.

L'oració de relatiu és "[que diu [que se'l pot utilitzar quan dos elements junts indueixen a una lectura errònia...]]". El primer "que" és un pronom; el segon és una conjunció que introdueix l'oració completiva.

Però vaja, aquest és un detall que no crec que sigui rellevant a la nostra discussió, però ja que has tret el tema...